divendres, 22 d’octubre del 2021

6. LITERATURA MEDIEVAL. Poesia trobadoresca. Les cròniques medievals. Ramon Llull.

 LA LITERATURA MEDIEVAL 

PROJECTE en grup i ACTIVTATS que heu d'incloure cadascú en la vostra carpeta.

Quin d’aquests fragments pertany a la poesia trobadoresca?

Per contestar, consulteu la línia del temps que teniu tot seguit enllaçada on apareix un vers en occità d’un poema trobadoresc: Línia del temps: literatura medieval


Imatges que podeu consultar i fer servir per al vostre treball. Inspireu-vos en elles per portar roba o objectes que us serviran per poder accedir a l'època medieval en la sessió que es desenvoluparà a la biblioteca del centre.





 



POESIA TROBADORESCA

1. Feu un esquema del contex històricosocial i de les característiques de la literatura trobadoresca que llegireu tot seguit:

Context històric i social
Anomenem edat mitjana a un període d’aproximadament deu segles que va des de la caiguda de l’Imperi Romà a finals del segle V dC fins a la fi del segle XV. Amb el nom de mitjana, ens referim al període intermedi entre l’edat antiga i l’edat moderna. 

Per als europeus de l’edat mitjana només existia el seu continent i part d’Àfrica i d’Àsia. Així, per a un valencià, les notícies d’exploradors que havien arribat fins a la Xina o a l’Àfrica eren sols llegendes i també es pensava, per exemple, que l’oceà Atlàntic estava ple de monstres marins, o que a les zones no explorades del planeta habitaven homes sense cap.I per suposat, creien que la Terra era plana, que es trobava al centre de l’univers i al seu voltant giraven tots els planetes. 

Com podem veure, en l’edat mitjana les persones no tenien massa coneixements del món, tanmateix, no se sentien ignorants ja que pensaven que tot el que els calia saber ho podien explicar amb les paraules de la Bíblia i la doctrina de l’església. I és que en aquesta època hi havia un fort sentiment religiós, de manera que es donava més importància a la vida eterna que a les coses terrenals; per això tothom concentrava els seus esforços a no pecar i a salvar l’ànima. 

Aquesta mentalitat, segons la qual Déu i la religió són el més important s’anomena teocentrisme. L’església, per tant, impregnava la societat d’un esperit religiós i esdevingué el principal focus de difusió i de conservació de la cultura medieval. En canvi, l'antropocentrisme és una concepció que considera l'ésser humà i les seves necessitats com el centre de l'univers. Cal no confondre'l amb l'androcentrisme, que considera l'home i les seves necessitats com el centre de l'univers.

Aristòtil és qui va desenvolupar la teoria proposada, però no es va imposar com a hegemònica fins al Renaixement, ja que l'edat mitjana defensava el teocentrisme.

La societat medieval

La societat medieval es basava en un sistema feudal amb fortes desigualtats entre les classes socials. 

- El rei  governava i tenia poder absolut

- La noblesa constituïa una minoria que acumulava grans riqueses i privilegis, i exercia un fort domi sobre la resta de classes socials

- Els clergues es trobaven al mateix nivell social que la noblesa. El seu poder se centra en el domini de la cultura escrita i del control del pensament de la societat, com a censors dels comportaments no cristians.

- Els burgesos (artesans i comerciants) gaudien d’un cert poder i de riqueses.

- El poble és la classe més nombrosa, integrada per persones analfabetes sotmeses a una esclavitud quasi total i a unes condicions de vida miserables.

El naixement de la literatura
L’edat mitjana és també el temps en què el llatí es diversifica i es consoliden les diverses llengües romàniques. Pel que fa a les nostres terres, els primers textos escrits en català són de caràcter religiós, Les Homilies d’Organyà, i el text legal Llibre jutge, ambdós del s. XII.

Les obres literàries escrites encara tardarien a aparèixer, ara bé, hi ha constància de nombroses manifestacions orals amb els següents trets:

- Transmissió oral:  hi havia poca gent que sabia llegir de manera que la literatura es difonia oralment mitjançant cançons o les recitacions dels joglars.

- Autor anònim: els creadors de moltes obres medievals no solen signar les obres.

- Intenció didàctica: la literatura s’utilitza per a donar exemple de bons comportaments, difondre els valors cristians o donar a conèixer episodis bèl·lics.

Més informació sobre la poesia trobadoresca i els trobadors

I també ací

LA LÍRICA:  POESIA TROBADORESCA


Les primeres composicions de lírica culta en una llengua romànica les trobem en la poesia trobadoresca. Aquestes peces s’escrivien i es cantaven en occità (o provençal), compostes pels trobadors del sud de França (Occitània).

2. TEMA I GÈNERES: Indiqueu els temes i els gèneres 

El tema fonamental de la poesia trobadoresca és l’amor cortés, que consisteix en l’aplicació de l’esquema social del feudalisme a la relació amorosa i eròtica. Així, el trobador, o creador, s’identifica amb el vassall que escriu composicions d’amor a la seua dómina, sovint una dama casada de classe alta. 


La relació es desenvolupa davant els ulls dels altres cortesans, aquests són anomenats  lausegiers, els que no dubtaran alertar al senyor, o gilós, de l’engany. Així mateix, el trobador compta amb un amic; el gaita, que l’ajuda i encobreix la parella.
 
El trobador no serà correspost de seguida per la dama sinó que haurà d'escriure-li diverses composicions per guanyar-se el seu amor. Així passarà les següents fases: pregador, durant la qual el trobador prega l’amor de la domina, fenhedor, quan la dama es mostra indiferent i el trobador mostra el seu patiment per no ser correspost i arriba a considerar-la ingrata i fach, quan definitivament la dama li dóna el seu amor.

Per tal d’amagar la identitat de la dama els trobadors fan servir un pseudònim o senhal. I és el joglar l’encarregat de cantar-li cada composició.

Estadis pels quals passava el trobador fins a ésser correspost per la dama i què havia de fer després:
  • El trobador s'enamora de la dama quan la veu, a través dels ulls.
  • El trobador l'estima de lluny (amor de lonh)
  • Li declara la seva devoció apassionada.
  • La dama el rebutja, ja que és virtuosa i no pot abandonar per ell la castedat.
  • Ell continua estimant-la i pregant-li correspondència.
  • Com que no obté resposta, es lamenta i creu que acabarà morint a causa del seu desig insatisfet.
  • Ella comença a donar senyals d'una possible correspondència i li tramet una penyora d'amor.
  • Ell es comporta heroicament davant d'ella, per d'aquesta manera demostrar-li que l'estima per sobre de tot.
  • La dama accedeix a consumar l'amor.
  • Ja essent amants, han d'evitar ser descoberts pels lausengiers (criats del marit que vetllen per la conservació de la castedat de l'esposa) que li ho dirien al marit, el qual, si és gilós, podria venjar-se dels amants.
TROBADORS I GÈNERES DE LA POESIA TROBADORESCA



Relacioneu els noms de les composicions amb les definicions corresponents:

Sirventés / Plany   /  Alba   / Pastorel·la /  Balada i dansa / Cançó
  •  Composicions amoroses destinades a ser ballades
  •  Diàleg amorós entre una pastora i un cavaller que festeja
  •  És el poema més típic de la lírica trobadoresca. Un trobador es declara vassall d’una dama cortesana. Té almenys 5 estrofes, i una tornada. El nom de la dama s’amaga darrere d'un senyal.
  •  Poesia moral o d’atac personal o de contingut ideològic
  •  Cant de lloança i de lamentació a la mort d’un senyor o amic
  •  Poema que evoca els sentiments dels amants que s’acomiaden després de passar la nit junts.

3. Els personatges: Relacioneu els personatges de la columna de l'esquerra amb el nom que tenen en occità i expliqueu quina era la seua funció en el triangle amorós de la poesia trobadoresca. 

1. El senyor                                    El vassall o hom 
2. La dama                                     El gaita
3. El trobador                                 Els lausengiers
4. El confident                                La domina
5. El xivato                                     El gilós 

- Observeu les imatges, explique que està succeint en l'escena.  Identifiqueu els personatges típics de la literatura trobadoresca que hi apareixen.
 
























4. BUSQUEU una cançó actual semblant a alguns dels gèneres de la poesia trobadoresca i escriviu una composició que se li assemble. Pengeu-la en Instagram en el compte que heu creat del vostre grup amb l'etiqueta #trobadorserpis i participareu en el concurs "Millor trobador/traobairitz". Podeu posar la foto del poema o també cantar-la i intepretar-la. Ací teniu un exemple d'una composició creada per un alumne:


I ací podeu escoltar cançons de trobadors en occità:



5. Expliqueu com era la cerimònia d'armar un cavaller, tot consultant aquest enllaç: El ritual d'armar-se cavaller

6.  Autors: Quines diferències presenta la poesia escrita per trobadors i l’escrita per trobairitz? Podeu consultar els següents enllaços

- Quins són alguns dels principals representants de la lírica trobadoresca (trobadors i trobairitz)? Ací teniu la història i alguns poemes de Guillem de Cabestany que va protagonitzar la llegenda del cor menjat.

- També trobareu poemes d'altres trobadors importants, com el reis Alfons I, Jaume II, Pere el Gran, que escriu un sirventés contra el rei de França; Cerverí de Girona, que va ser un dels més innovadors; o de la LA REINA CONSTANÇA DE MALLORCA, que està considerada la 1a poeta coneguda que escriu en català (1340)

7. Preneu com a model el comentari del poema No es meravella si el meu cant i comenteu de la mateixa manera el següent poema de Beatriu, LA COMTESSA DE DIA (s. XII-XIII): 

TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT
Tinc un desfici, ai, inclement, 
pel cavaller que m'ha servit. 
Massa l'he amat, m'ha malferit, 
vull que tothom en tingui esment. 
Ara veig que sóc traïda 
car no li he dat el meu amor
en llit o quan vaig vestida.
Voldria haver-lo avarament  
entre mos braços nu una nit.  
Feliç seria en el meu llit  
si jo li fos coixí plaent.  
Més que Blancaflor, ferida  
per Floris, cerco el seu favor,  
car jo li ofreno cor i amor,  
el seny, els ulls i la vida.  

Oh bell amic ple de dolçors!  
Quan us trindré vora el meu cor?
Si amb vós jagués, quin bell deport!
Quin bes, el meu, més amorós!  
Sapigueu que goig hauria  
si us tingués en lloc del marit  
sols que em juréssiu, penedit,  
de fer ço que jo voldria.
Qüestions que heu d'incloure al vostre comentari 
(teniu una guia per a comentar-lo en l'activitat 13 del blog):


1. CONTEXTUALITZACIÓ: Presenteu el moviment literari, època en què està escrit i autora.

2. ANÀLISI DEL CONTINGUT: Tema i tesi o idea principal que transmet
  Resum i estructura: nombre d'estrofes, parts en què es poden agrupar i explicació del seu contingut

3. ANÀLISI DE LA FORMA
    Explicació de la mètrica: tipus d'estrofes o cobles segons el nombre de versos i la rima. 
     Veus i recursos retòrics que predominen. 
   Lèxic: camp semàntic que predomina, sinònims, antònims que hi han, elements valoratius (adjectius, metàfores, comparacions, etc.).

4. CONCLUSIÓ: aspectes destacats del poema i connexió amb altres obres semblants.

_____________________________


2. RAMON LLULL. VIDA I OBRA

Per entendre la intencionalitat que s’amaga darrere la seua obra cal fer un breu recorregut per l’Europa cultural occidental del segle XIII.Fou un època de canvis que inicien el trànsit cap a l’edat moderna ja que s’esdevenen una sèrie de transformacions socials, econòmiques i culturals que fan trontollar l’estructura medieval:
  • El sistema feudal.
  • L’hegemonia de l’església.
  • El llatí com a llengua de cultura. Canvis:
- configuració de les ciutats com a centres econòmics i de cultura . (major accés del poble)
- aparició i desenvolupament de les universitats: Paris, Montpeller...(exteriorització de la cultura)
- al costat del teocentrisme dominant, apareixen noves formes de pensament basats en el racionalisme que comencen a qüestionar els dogmes cristians.
- convivència de tres religions amb gran influència de l’aràbiga.
A casa nostra, expansió cap al sud peninsular de la corona d’Aragó (1229 Mallorques i 1238 Regne de València).En aquest context és on Llull desenvolupà la seua tasca lingüística, literària i filosòfica.
VIDA/OBRA: vida i obra funcionen paral·lelament!!
Naix cap al l’any 1232 a la ciutat de Mallorca provinent d’un llinatge català de Barcelona que s’establí a l’illa el 1231, després de la Reconquesta.
Fou senescal de Jaume II i es casà amb Blanca Picany.Cap als 35 anys, segons conta a l’obra Vida coetània (pàg.165.166), se li aparegué crist durant 5 nits consecutives i a partir d’aquest moment, la seua vida canvià radicalment. Abandonà els seus bens i família i 3 són els motors de la seua vida i obra:
  • Conversió dels infidels.
  • Composició de llibres per tal de difondre l’ideal cristià pur. (renovar la cristiandat)
  • Creació d’escoles per formar futurs missioners en les llengües orientals.
L’assoliment d’aquests 3 objectius li exigí una enorme activitat i constant formació: fundà monestirs i efectuà continus viatges per Europa i el nord d’Àfrica per adreçar-se a papes i reis i demanar-los actuacions fermes per recuperar l’esperit cristià més pur.
Pensament lul·lià: ART sistema personal de pensament per convertir els infidels, tècnica de base lògica i matemàtica que permetia demostrar qualsevol veritat religiosa i comprendre qualsevol aspecte de l’univers.
OBRA
  • CLASSIFICACIÓ.
-OBRA DIDÀCTICA: Llibre de l’orde de cavalleria.
-PROSA
El Blanquerna (peça lírica del Llibre d’Amic e amat)
El llibre de meravelles ( Llibre de les bèsties)
-OBRA EN VERS
Lo concili
Lo desconhort

  • PLURILINGÜISME: escriví obres en llatí (adreçades a les esferes de poder), català, àrab (adreçades als infidels) i occità ( com a entreteniment).
IMPORTÀNCIA DES DEL PUNT DE VISTA LINGÜÍSTIC
Fou un dels primers autors europeus en escriure en català obres que fins al moment i per les seues característiques, havien estat escrites en llatí ( llengua culta).
VALORACIONS FINALS
Escriví obres sense cap afany literari, com a simple instrument per a dur a terme el seu objectiu vital.Tot i això, la seua qualitat literària i lingüística és inqüestionable.

_____________________________

3. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES MEDIEVALS.

LLEGIU LA SEGÜENT INFORMACIÓ SOBRE LES CRÒNIQUES I FEU LES ACTIVITATS INDICADES A PARTIR DE LA INFORMACIÓ QUE ES DONA

LES CRÒNIQUES: textos historiogràfics i literaris

Al llarg dels segles, la humanitat ha volgut deixar constància de la seua existència mitjançant l’art, la tècnica i la paraula. Els documents que retracten els fets històrics s’anomenen textos historiogràfics. Molts dels fets històrics els coneixem gràcies a les Quatre Grans Cròniques, es tracta de quatre obres historiogràfiques escrites en català durant els segles XIII i XIV, que narren els fets importants de la Corona d’Aragó.

- Llibre dels feyts, de Jaume I
- Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats, de Bernat Desclot
- Crònica de Ramon Muntaner
- Crònica de Pere III el Cerimoniós.

Objectius. Lluny de la fi literària, se centren en objectius d’índole política i social:
- Deixar constància dels fets i del poder de la Corona d’Aragó
- Justificar les accions i decisions dels reis 
- Fomentar el sentiment patriòtic de la Corona d’Aragó: recurs propagandístic de la política reial 
- Donar exemple de comportament als successors dels reis i a la societat

Característiques de les cròniques

Tot i ser de diferents autors i haver estat escrites en distints temps, tenen molts elements comuns:

A) Les fonts:
- Cròniques anònimes, escrites en llatí. Són enumeracions cronològiques de fets històrics. El text més important d’aquest tipus fou redactat al monestir de Ripoll entre 1162 i 1184 i és el Gesta comitum barcinonensium et regum Aragoniae. En temps de Jaume I es va fer una versió en romanç d’aquest text.
- Cançons de gesta, que difonien els joglars i relaten fets d’armes. A les grans cròniques s’han detectat fragments prosificats d’aquestes cançons.
- La narrativa cavalleresca de tema artúric, per a la recreació dels ambients i de l’element màgic. 

B) La llengua: Les Quatre Grans Cròniques representen una modalitat historiogràfica innovadora ja que els autors deixen de banda el llatí i opten per escriure en la llengua materna: el català. 

C) Autoria: Els cronistes són els propis monarques o persones pròximes als reis, que escriuen d’allò que observen i viuen, o bé es documenten convenientment en textos històrics anteriors per demostrar la veracitat del que escriuen. Amb això la narració s’humanitza i s’omple d’anècdotes personals, de reflexions i de passions íntimes.

D) Protagonisme: A més, el fet que estiguen protagonitzades pels reis fomenta el valor propagandístic. I sovint el monarca intenta deixar escrita la seua versió dels fets, sovint parcial, i justificar les seues actuacions. 

E) Finalitat: Finalitat ideològica; les quatre destaquen la cohesió de les terres que integraven la Corona d’Aragó i la unitat de la llengua catalana.

Cliqueu per a més informació sobre les Cròniques


El llibre dels feyts, de Jaume I el Conqueridor 

Cronològicament és el primer text historiogràfic. Jaume I narra la seua biografia des del seu engendrament fins la pròpia mort, òbviament, els darrers capítols pertanyen a altre autor. Es basa en els fets del seu regnat; les conquestes que va encapçalar i també en records íntims de la seua vida i en cançons de gesta. 
A més dels trets comuns amb les altres cròniques, la de Jaume I mostra un profund sentiment religiós. Per al rei, la voluntat de Déu es manifesta en totes les decisions que pren i també en els fets d’armes; tant si la corona sortia victoriosa com si perdia, era per l’acció de Déu. Per a Jaume I l’ajuda divina era el millor front a l’enemic. D’altra banda, el protagonista i l’heroi és sempre el rei, és a dir, el propi autor del text, i s’expressa amb el plural “Nos” majestàtic.

De vegades els fets d’armes són contats amb minuciositat fins i tot els detalls més desagradables com ara les ferides sagnants i el patiment. Entre les característiques lingüístiques, destaca el polisíndeton (abundància de nexes). 

1. Llegiu el text i comenteu les característiques d'aquesta crònica

     Quan Nós tornàvem en companyia dels homes, ens vam girar a la vila a mirar la quantitat de moros que hi havia fora de la muralla. Aleshores un ballester ens disparà i ens ferí amb el cairell al cap, prop del front, sobre el barret i la malla, però gràcies a Déu no ens traspassà el crani, sinó que la punta de la sageta ens eixí ben bé a la meitat del cap. I Nós, amb la gran ira que teníem, donàrem tan gran colp amb la mà a la sageta, que la vam trencar. I la sang ens regalimava cara avall, i amb el mantell de sendat que nós portàvem ens la torcàvem i veníem rient, per tal que la host no es desanimàs.


      Vam entrar en una de les tendes on ens allotjàvem i se’ns inflaren la cara i els ulls; amb l’ull de la part en què érem ferits no hi vam poder veure durant quatre o cinc dies. Quan se’ns va desinflar la cara, vam cavalcar per tot el campament, per tal que la host no es descoratjàs.                                                

    Jaume I, Llibre dels feyts


2.  Veieu el següent documental sobre Jaume I i després comenteu alguns aspectes biogràfics, les conquestes i el que li va succeir els últims anys:


3. Llegiu el text i contesteu aquestes preguntes:

a) En què consisteix l’engany en què recau el rei en Pere, pare de Jaume I?

b) Creieu que Ramon Muntaner està a favor o en contra de l’engany? Per què?

c) Comenteu la importància de l’església amb exemples del text

d) Quines diferències hi ha entre la manera d’entendre el matrimoni en l’edat mitja i la d’ara?

La concepció de Jaume I

La veritat és que el senyor Pere prengué per muller i per reina l’alta dona Maria de Montpeller, perquè era de noble llinatge, i perquè així passaven al seu poder la ciutat de Montpeller i la baronia, la qual tenia en vassallatge.
I temps després, el senyor rei en Pere, qui era jove, per passions que tingué amb altres gentils dones, estigué un quant temps sense tornar amb dona Maria; al contrari, anava algunes vegades a Montpeller i no s’acostava a ella, cosa que tenia molt disgustats tots els seus vassalls, especialment els homes importants de Montpeller.
Una vegada va ocórrer que el dit senyor rei en Pere anà a Montpeller, i s’enamorà d’una gentil dona, i per ella combatia en els tornejos i feia per ella tantes coses que a tothom donava a conèixer la seua passió. I els cònsols i els homes importants de Montpeller, qui saberen açò, feren venir el cavaller, qui era privat del dit senyor rei en tals afers, i li digueren:
- Nós sabem que vós sou confident del senyor rei de l’amor que té a aital dona, i que vós intenteu que ell la tinga. Nós us preguem que li digueu que heu aconseguit que ell tinga aquella dona i que ella vindrà a la seua cambra secretament, però que no hi haja llum, perquè ningú siga vista. D’això ell tindrà gran content, i quan ell estiga gitat amb ella, vós vindreu ací, fins al consolat de Montpeller, i nosaltres reunirem els dotze cònsols de la ciutat, dotze dels millors homes de Montpeller, entre cavallers i ciutadans, i dotze dones honrades, de les més honrades de Montpeller, i dotze donzelles. I, així mateix, vindran amb nosaltres dos notaris (els millors de Montpeller), l’oficial del bisbe, dos canonges i quatre bons homes de religió. I tothom portarà un ciri en la mà, el qual encendrà quan la dita dona Maria entre en la cambra del senyor rei. I a la porta de la dita cambra tots estaran reunits fins que siga prop de l’alba, quan vós obrireu la porta. I quan estarà oberta, nosaltres, amb els ciris a la mà, entrarem en la cambra del senyor rei. I tenim fe en Déu i en santa Maria que en aquella nit la reina engendrarà un fill, cosa que contentarà tothom.

Així que el diumenge a la nit, quan tothom estigué posat dins el llit a palau, els dits vint-i-quatre homes bons, i els abats i priors, i l’oficial del bisbe i els homes d’ordre i les donzelles amb els ciris en la mà entraren en el palau acompanyats de dos notaris; i anaren fins a la cambra del senyor rei. I aquí entrà madona la reina. I ells estigueren fora, agenollats i fent oracions tots junts mentre el rei i la reina estigueren en els seus plaers. Al mateix temps, estigueren aquella nit mateixa totes les esglésies de Montpeller obertes, i tot el poble que hi estava pregant Déu.
Quan fou alba, tots els homes i dones bones, cadascú amb son ciri encés en la mà, entraren en la cambra on el rei era en son llit amb la reina. I ell es va sorprendre, i saltà immediatament sobre el llit prenent l’espasa en la mà. I tots s’agenollaren i digueren plorant:
- Senyor, feu-nos el favor de veure qui jau al vostre costat
         I la reina s’incorporà; i el rei la reconegué.
                                                                       Ramon Muntaner, Crònica



Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats, Bernat Desclot
 
Bernat Desclot redacta la crònica d’un ampli període; abasta els regnats de Ramon Berenguer IV, Alfons I el Cast, Jaume I el Conqueridor, i se centra en el de Pere II el Gran.

La crònica destaca pel seu rigor històric, i és que gràcies a l’ofici com a funcionari de la Cancelleria Reial, Bernat Desclot tenia accés directe als arxius de la cort i, per tant, a una documentació fiable. A més, el fet de ser coetani del rei Pere va propiciar-li informació de primera mà a l’hora de glorificar la figura del monarca, com s’observa en la narració de les lluites del rei contra els italians i els francesos. D’altra banda, s’han identificat cançons de gesta prosificades entre el text.

4. Llegiu el text i comenteu les característiques d'aquesta crònica:

"I el cavaller, que veié que els seus companyons eren morts, no tingué més ganes de viure... i a un donà un colp per mig la cara, que totes les dents i les barres li trencà, i caigué de seguida sobre l’altre que es trobava darrere, i com que l’altre no es pogué retenir, caigueren ambdós als peus de la torre i immediatament foren morts." 

Crònica, Ramon Muntaner

Aquesta crònica és la que més regnats relata; comença amb el de Jaume I i continua els successors: Pere II el Gran, Alfons II el Franc, Jaume II el Just i Alfons III el Benigne. Ramon Muntaner, diplomàtic i cavaller d’ofici, concep la crònica com un llibre de memòries. Destaca pel fort sentiment patriòtic, molt present en l’exaltació dels diferents reis de la corona catalanoaragonesa. Així mateix mostra una gran estima per la llengua catalana, o com ell l’anomena: bell catalanesc. Muntaner va redactar la crònica per ser llegida en veu alta com mostra l’abundant presència de recursos propis de la transmissió oral que utilitzaven els joglars per mantenien l’atenció del públic, per exemple quan diu: “que us diré?” o “ara oireu”.


5. Llegiu el text i comenteu les característiques d'aquesta crònica


 I estant jo en una alqueria meua per nom Xirivella, que és a l’Horta de València, i dorment en el meu llit, a mi vingué en visió un prohom vestit de blanc que em digué: 
  –Muntaner, alça’t i pensa de fer un llibre de les grans meravelles que has vistes que Déu ha fetes en les guerres on tu has estat.
                                                                              Ramon Muntaner, Crònica


Crònica de Pere III, el Cerimoniós,  Pere el Cerimoniós

El rei Pere escriu la crònica del seu regnat amb la finalitat de justificar la seua política. El llibre se centra en els moments més assenyalats del seu temps, sobretot en la reincorporació de Mallorca, o en les revoltes de nobles valencians i aragonesos. Aquests episodis en què el rei fa justícia solen reflectir una gran crueltat i molta sang freda. La crònica està redactada en to autobiogràfic i amb el tractament de “nós”, de la mateixa manera que el rei Jaume I. Tanmateix, sabem que no la va escriure ell sinó diversos escrivans que sotmetien els escrits a la supervisió del monarca i aquest donava el vist-i-plau. Aquesta és l’única que no inclou cançons de gesta.
        
6. Llegiu el text i comenteu les característiques d'aquesta crònica 

L’endemà, que era divendres, el dit mossén Bernat fou portat a la dita plaça, i en hora de tèrcia, públicament i a la vista de tota la ciutat, en la dita plaça, li fou tallat el cap. I, donant el cos a la seua sepultura, fou a nós tramés el cap, car així fou acordat pel nostre primogènit i per aquells del seu Consell.
                        
                     Pere el Cerimoniós, Crònica de Pere III el Cerimoniós









Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)