"El Llibre de les bèsties" de Ramon Llull és una deliciosa novel·la moral on l’univers dels animals projecta el món dels homes.
Amb la lectura, ens endinsarem en el sistema de jerarquies i classismes dels règims medievals per saber si hem evolucionat com a espècie. Entendrem el joc de maquinacions i misèries que encara avui envolten els centres de poder. Ens observarem en el mirall d’uns animals que sovint són el que no semblen per intuir les facetes més tenebroses de la condició humana. Però, sobretot, gaudirem de les arts de seducció d’aquesta obra fonamental de la nostra literatura que ha captivat generacions de lectors des del segle XIII fins a l’actualitat.
1 → INTERACCIONEM AMB LA LECTURA. Farem una tertúlia literària mentre llegiu el llibre. Obriu un document en la vostra carpeta del drive amb el títol del llibre. Podeu incloure frases o fragments que us interessen i plantejar qüestions sobre:
La característica més destacable d’aquests exemples és l’originalitat. Llull no utilitza exemples de vides de sants o personatges destacats, sinó que fa servir fonts paganes, al·legories o elements de la tradició oriental, com queda palès en Llibre de les bèsties.
Aquesta obra és un dels deu apartats de la novel·la didàctica Llibre de meravelles, que va ser escrita entre el 1287 i el 1289 i que narra el viatge de Fèlix (nom amb què també es coneix la novel·la) pel món de l’Europa del segle XIII. En aquest viatge descobrim quins eren els sabers d’aquella època. I ho fem amb un protagonista que se sorprèn de la distància que hi ha entre la conducta dels humans i l’ordre diví de la creació.
En una trama ordida sobre episodis d’intriga i engany, l’autor esbossa una teoria del poder, just en el període en què l’organització de la societat bascula entre el feudalisme tradicional i les formes del poder reial, matisat lleument per les corts.
Ací podeu veure un tràiler de l'obra en la versió musical. Després de veure'l, indiqueu quins temes us sembla que planteja l'obra
Amb la lectura, ens endinsarem en el sistema de jerarquies i classismes dels règims medievals per saber si hem evolucionat com a espècie. Entendrem el joc de maquinacions i misèries que encara avui envolten els centres de poder. Ens observarem en el mirall d’uns animals que sovint són el que no semblen per intuir les facetes més tenebroses de la condició humana. Però, sobretot, gaudirem de les arts de seducció d’aquesta obra fonamental de la nostra literatura que ha captivat generacions de lectors des del segle XIII fins a l’actualitat.
Treball individual sobre la lectura
1 → INTERACCIONEM AMB LA LECTURA. Farem una tertúlia literària mentre llegiu el llibre. Obriu un document en la vostra carpeta del drive amb el títol del llibre. Podeu incloure frases o fragments que us interessen i plantejar qüestions sobre:
- el que més t'ha cridat l'atenció
- si has trobat a faltar alguna cosa
- alguna cosa estranya o sorprenent
- alguna connexió amb la teua experiència personal o altres llibres, pel·lícules o sèries que conegues
- el què et suggeria el títol del llibre, és el que esperaves? Proposa un altre títol
- emocions t’ha provocat la lectura
- a quin tipus de lector creus que li agradaria i per què.
2 → LLEGIU LA SEGÜENT INFORMACIÓ SOBRE L’ART LUL·LIANA I EL LLIBRE DE LES BÈSTIES i expliqueu amb quina finalitat utilitza Llull els exemples i quins temes de l'Art lul·liana apareixen en aquest llibre
Ramon Llull va conrear diferents gèneres
didàctics per tal de difondre la seva Art a la
població. Un d’aquest és la literatura exemplar. A l’Arbre exempli, una de les setze
obres de l’Arbre de la ciència
(escrit entre el 1295 i el 1296), descriu quina
és la utilitat i el sentit de l’ús de l’exemple: la
demostració i la constatació de la seva concepció jeràrquica del món.
Aquesta concepció jeràrquica del món gira entorn del concepte medieval anomenat “escala de criatures”. Segons aquest, el món és un sistema en què, en un nivell superior o espiritual, trobaríem els àngels i les ànimes humanes; mentre que en un nivell inferior o material, hi hauria els minerals, les plantes i els animals. Per a Llull, per tant, l’ús dels exemples és al-hora una eina formal i un instrument didàctic per a il·lustrar i convèncer sobre el coneixement de Déu i aquesta cosmovisió del món.
Aquesta concepció jeràrquica del món gira entorn del concepte medieval anomenat “escala de criatures”. Segons aquest, el món és un sistema en què, en un nivell superior o espiritual, trobaríem els àngels i les ànimes humanes; mentre que en un nivell inferior o material, hi hauria els minerals, les plantes i els animals. Per a Llull, per tant, l’ús dels exemples és al-hora una eina formal i un instrument didàctic per a il·lustrar i convèncer sobre el coneixement de Déu i aquesta cosmovisió del món.
Els deu capítols del llibre que descriuen el
viatge de Fèlix coincideixen amb els temes
principals de l’Art lul·liana: Déu, els àngels,
el cel, els elements, les plantes, els metalls,
les bèsties, l’home, el paradís i l’infern. Tot
i així, el nucli de l’obra és el trobem en el capítol Llibre d’home i es complementa amb el Llibre de les bèsties.
Aquest capítol, col·locat just on esperaríem
un tractat de zoologia, és el llibre que Fèlix
porta a un rei per explicar-li com havia de
regnar. Esdevé, per tant, una reflexió sobre
el sistema polític de l’edat mitjana. Però Llull utilitza un altre gènere didàctic per explicar-nos-el: la faula. Una faula en què trobem
una trama complexa farcida d’exemples,
segons la qual la Renard, és a dir, la guineu,
maquina un pla per aconseguir dominar el
regne dels animals.
En realitat, la faula i els seus animals, que l’autor pren de fonts orientals i del Roman de Renard, són una excusa per a endinsar-nos en les facetes més obscures de la condició humana. Tot plegat converteix l’obra en una crítica ferotge de la societat del moment en què vivia. De fet, els indicis apunten que Llull va escriure aquest capítol del Llibre de meravelles com a advertiment per al rei de França, Felip IV, amb qui tenia contacte polític.
En realitat, la faula i els seus animals, que l’autor pren de fonts orientals i del Roman de Renard, són una excusa per a endinsar-nos en les facetes més obscures de la condició humana. Tot plegat converteix l’obra en una crítica ferotge de la societat del moment en què vivia. De fet, els indicis apunten que Llull va escriure aquest capítol del Llibre de meravelles com a advertiment per al rei de França, Felip IV, amb qui tenia contacte polític.
La característica més destacable d’aquests exemples és l’originalitat. Llull no utilitza exemples de vides de sants o personatges destacats, sinó que fa servir fonts paganes, al·legories o elements de la tradició oriental, com queda palès en Llibre de les bèsties.
Aquesta obra és un dels deu apartats de la novel·la didàctica Llibre de meravelles, que va ser escrita entre el 1287 i el 1289 i que narra el viatge de Fèlix (nom amb què també es coneix la novel·la) pel món de l’Europa del segle XIII. En aquest viatge descobrim quins eren els sabers d’aquella època. I ho fem amb un protagonista que se sorprèn de la distància que hi ha entre la conducta dels humans i l’ordre diví de la creació.
3 → En la introducció al llibre Roc Casagran ens diu que el Llibre de les bèsties no és un simple conte ni està pensat com un divertiment. Es tracta d’una obra profunda que Llull escriu amb una finalitat: conduir-nos cap al Bé. La seua intenció és, doncs, didàctica i moralitzadora. Ens fa veure el comportament miserable de l’ésser humà i ho fa situant-nos davant un grup de bèsties en les quals ens podrem reflectir com si es tractara d’un espill: l’engany, la traïció, l’enveja, la mala fe, … de l’home apareixeran representats en aquests animals.
La literatura religiosa (devoció a la divinitat), moralitzant (orientació de l'opinió i de la conducta en favor dels valors ètics que solien derivar de la religió en l'edat mitjana) i didàctica (voluntat de fer entenedors els valors ètics i morals) se sol barrejar en els textos medievals. Extrau del Llibre de les bèsties 3 exemples de:
- moralització
- didactisme i
- de reflexió sobre la vida.
4 → Al llibre hauràs vist que apareixen una gran quantitat d’històries o exemples contades per diversos personatges, són vigents i si se segueixen en el context polític actual? Descriu la cort del rei dels humans a la qual arriben els consellers del rei lleó. Què hi troben? Com és el rei i els seus consellers? Quin paral·lelisme podries establir amb la situació política actual? Explica bé la teua resposta tot indicant la teua opinió sobre la vigència actual de la monarquia.
5 → Fes una llista amb els cinc animals més importants que apareixen a l’obra i escriu un vici o una virtut que els caracteritze.
6 → La guineu és el personatge principal d’aquesta obra. Entre els diferents adjectius que la caracteritzen podríem dir que el de manipuladora seria un dels qualificatius que millor la descriuen. Explica alguna situació que ho justifique.
7 → També en aquesta obra Llull aprofita per presentar-nos dos tipus de personatges propis de l’època: els joglars i els ermitans. Explica com es comporten quan apareixen.
8 → Llull va viure en una època on la societat estava rígidament dividida en classes, la societat estamental. En quines classes socials es veu representada en el llibre?
9 → En l’obra veiem també la típica misogínia medieval. El sotmetiment de la dona a l’home és present en moltes històries on aquesta és, a més, objecte de maltractament i apareix retratada com un ésser boig o diabòlic. Posa exemples d’açò que hages trobat al llibre i en la societat actual.
10 → Al final de la història sembla que Llull ens diu la finalitat amb què l’ha escrita. Per a què i per a qui l’escriu? Creus que hi ha espectes d'aquesta crítica que perviuen en la societat actual? S'ha comparat amb la sèrie televisiva House of cards ja que és una història sobre el poder, amb quines altres sèries o pel·lícules la podries comparar?
→ Quina diferència hi ha entre un bestiari i una faula? En què coincideixen aquests dos gèneres?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada