diumenge, 19 de setembre del 2021

1.2. Les llengües del món


CELEBREM el Dia de les llengües, que és el 26 de setembre participant en activitats sobre la diversitat lingüística. 

CURIOSITATS LINGÜÍSTIQUES
  • Cada llengua representa una visió del món, per això les traduccions no poden ser literals ja que poden perdre el sentit:
En castellà: "San Juan está a dos pasos"
En valencià. "Sant Joan està a quatre passes".

  • En les llengües de la família iupik-inuit-unangan hi ha dos termes per a la paraula "neu": qanik per a la neu que ja és al terra i aput per a la neu quan encara és a l’aire. 
  • La nostra oralitat beu de l'àrab:

quan un infant valencià té set, sovint no demana «aigua», sinó «ma»:
-Vols ma? Pren, beu.
 
Aquest mot ve directament de l'àrab i, encara ara, «aigua» en àrab es pronuncia igual: ماء –ma'–. 
  • Amb totes les llengües es pot explicar tot però cada llengua té la seua particularitat a l'hora de fer-ho: mare prové dels llatí MATER. En altres llengües: AMA, AMMA, ANA, ANYA, AVVA, INA, ME, ÑA.
  • Coses que comparteixen totes les llengües: Es troben alguns universals que es repeteixen en totes les llengües: en totes es pot comptar, en totes hi ha un terme per al blanc i el negre, per a l'emissor i el receptor. Ara bé, hi ha algunes que tenen implicatius, com el gènere (15%) i també el nombre (80%), però no a l'inrevés; la multiplicació també implica suma. 
  • Per a classificar les llengües es busca correspondències sistemàtiques entre elles. Per exemple:  pare / father           peu / foot                 peix / fish 
Això vol dir que el català i l'anglés provenen d'una mateixa llengua però la consonant inicial ha evolucionat de manera diferent.

Per saber més dels mites sobre l'origen de les llengües, curiositats i la relació amb la ciència i la seua evolució, cliqueu i consulteu aquesta web

Prepararem una exposició amb cartells sobre:

  • les famílies lingüístiques, 
  • expressions genuïnes en diverses llengües o que no tenen traducció.
Per parelles, triareu una família lingüística i indicareu en un cartell de mida DINA 3:
  1. mapa on es localitzen les llengües: països on es parlen
  2. breu història des de la seua aparició fins a l'actualitat. ☝Recordeu indicar la font d'informació: autor, llibre o web on l'heu trobada. Millor si no és wikipèdia. La informació ha de ser fiable i provenir d'un organisme oficial o revista científica, per exemple podeu consultar aquesta web o el Diccionari de les llengües del món, on podeu trobar característiques del basc/euskera o d'altres llengües
  3. expressió genuïna d'algunes de les llengües i la seua traducció
  4. curiositat lingüística
  5. graveu un àudio o un vídeo per a la presentació i pronuncieu les paraules destacades en les llengües que heu triat. Incloeu l'àudio amb un codi QR.
👉 Podeu fer el cartell en Canva i imprimir-lo o a mà, dibuixat, amb la vostra lletra clara i un disseny atractiu.

Presentació: dimarts 28/9

Cada grup arreplega la informació de les famílies lingüístiques que s'han presentat per completar el seu treball i contestar un qüestionari. S'avalua la presentació oral i escrita, més el resultat del qüestionari.


CONTESTEU LES PREGUNTES:

  1. Quantes llengües es parlen al món?
  2. Quines són les més parlades?
  3. Quantes llengües es parlen Europa i com s'anomena la llengua de la qual provenen? Quines famílies lingüístiques trobem a Europa?
  4. Com s'anomenen les diferents llengües romàniques? I en quines zones del món es parlen?
  5. Quantes llengües es parlen a l'estat espanyol i quines són? 
  6. Anomeneu 5 alfabets diferents i les llengües que els utilitzen.
     


    Quantes llengües hi ha en el món?
    En realitat és difícil de quantificar, es calcula que hi pot haver entre les 3000 i les 8000 idiomes a tot el món. De tots ells com pots veure al mapa, tot just el 3% es parlen a Europa. Al llarg de tota la història de la humanitat es calculen unes 100.000. Les primeres van aparéixer a Àfrica.
    La major riquesa idiomàtica està a Àsia, on es parla el 32% de les llengües del món, sent el xinès l'idioma més parlat del món amb uns 885 milions de persones.
    En segon lloc se situa l'Àfrica, amb un 30% de les llengües del món, seguida d'Oceania amb un 19% i d'Amèrica amb un 15%.

     
    LLISTA DE LLENGÜES SEGONS NOMBRE DE PARLANTS
    Núm. d’ordre
    Nom
    Parlants
    1
    xinés mandarí
    885.000.000
    2
    espanyol
    332.000.000
    3
    anglés
    322.000.000
    4
    bengalí
    189.000.000
    5
    hindi
    182.000.000
    6
    portugués
    170.000.000
    7
    rus
    170.000.000
    8
    japonés
    125.000.000
    9
    alemany
    98.000.000
    10
    xinés wu
    77.175.000

     

    Què és una família lingüística?

    Una família lingüística és un conjunt de llengües que deriven d’un mateix tronc comú (d’una llengua unificada en el passat o llengua mare). Per això, entre les llengües que pertanyen a la mateixa família lingüística hi ha semblances evidents. La majoria de les llengües europees provenen d’un sol tronc comú: l’indoeuropeu. Al següent mapa lingüístic podeu observar els tres grans grups o famílies lingüístiques que conviuen a Europa, juntament amb altres llengües. Es tracta de les llengües germàniques (com ara l’anglès i l’alemany), les llengües eslaves (com ara el txec, croat, búlgar, eslovac…) i les llengües romàniques (entre les quals es troba la nostra llengua)

    mapa lingüístic

    FAMÍLIES LINGÜÍSTIQUES A EUROPA

    Llengües indoeuropees

    Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historio-comparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu. Inclou centenars de llengües parlades per uns 3.000 milions de persones i abraça la majoria de famílies lingüístiques d'Europa i l'Àsia sud-oriental. Per vicissituds històriques, però, s'han estès a tots els continents, i predominen també clarament a Amèrica i Oceania.
    Distribució geogràfica: Abans del segle XV, Europa, i zones d'Àsia; hui per tot arreu. Subdivisions:

     

    Llengües romàniques

    Durant l'imperi romà, el llatí va contribuir a la cohesió entre les diferents terres que es trobaven sota el domini romà.
    El llatí tenia una forta unitat i era un vehicle de comunicació entre gent de terres diferents.
    En el segle V, s'inicià la caiguda de l'imperi romà. D'aquesta manera, les relacions entre terres tan llunyanes es trencaren. Aleshores, augmentaren les tendències diversificadores dins del mateix Imperi i el llatí vulgar (llatí parlat) va perdre la unitat que havia tingut anteriorment. Aquesta seria la base de les futures llengües romàniques. El camí fou lent (durà diversos segles) i gradual.
    Esquema de l'evolució:
    ·      Llatí vulgar (parlat)
    ·      Pre-romànic (segles V, VI...)
    ·      Llengües romàniques (segles IX, X)
    Des de la consolidació de les llengües romàniques, aquestes s'han anat influenciant mútuament al llarg del temps.

    Llengües germàniques
    Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics al nord de l'imperi Romà. Les llengües germàniques a Europa són:
    •  Neerlandès (baix fràncic, germànic occidental)
    •  Baix alemany (germànic occidental)
    •  Alemany mitjà (alt alemany, germànic occidental)
    •  Alemany superior (alt alemany, germànic occidental)
    •  Anglés (anglo-frisó, germànic occidental)
    •  Frisó (anglo-frisó, germànic occidental)
    •  Escandinau oriental
    •  Escandinau occidental
    Llengües eslaves
    Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus, i són una branca de la família indoeuropea. Es parlen a l'est i centre d'Europa, als Balcans i a parts del nord d'Àsia. Els idiomes van començar a separar-se de l'eslau antic cap al s. X.
    Llengües eslaves:

    Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada