9.2. Treball de la lectura Terra baixa

 Us recomane la lectura d'aquesta edició:   GUIMERÀ, Àngel: Terra baixa. Onada ed.

TREBALL INDIVIDUAL:

• Abans de la lectura: busqueu informació sobre l'autor i l'obra. Indiqueu de quines webs heu tret la informació i seleccioneu el més rellevant (no heu de copiar i pegar sinó explicar amb les vostres paraules allò que creieu de més interés sobre els autors i les seues obres per explicar-ho després a classe).

• Durant la lectura: indiqueu quins són els temes i els elements simbòlics, caracteritzeu els personatges que es presenten a l'obra. Prepareu preguntes sobre aquests elements per als companys i destaqueu el millor moment.

• Després de la lectura: valoreu l'obra, relacioneu-la amb altres obres semblants pel tema o els elements simbòlics, identifiqueu els personatges que tenen més poder i els que en tenen menys, indiqueu quin personatge us sembla més positiu i quin més negatiu. Expliqueu el que canviaríeu de l'obra i com.
• Llegiu el següent article, clicant en El joc de Guimerà (i de Shakespeare) per tal de valorar i contrastar l'obra amb altres obres semblants com les de Shakespeare o altres autors romàntics o de la Renaixença.
• Podeu comparar el llibre amb una versió en cinema que podeu veure ací: 
  TV3 a la carta. Feu el contrast entre el llibre i la pel·lícula: destaqueu el més aconseguit de l'adaptació i el que considereu millorable respecte al càsting i la interpretació dels actors, l'escenari i l'ambient. 
  
  Termini per presentar el treball:  26 d'abril 

ACTIVITAT EN GRUP:

• Prepareu una dramatització en grup de l'obra per presentar-la a classe. Podeu canviar i adaptar el guió de l'obra original, la música, els personatges, el vestuari, els decorats, etc. Incloureu el guió de L'ADAPTACIÓ en el vostre drive i me'l compartireu.

CRITERIS D'AVALUACIÓ DE LA DRAMATITZACIÓ:

- INTERPRETACIÓ: memorització o lectura interpretativa amb una veu clara, una bona entonació i ben projectada.

- ELEMENTS teatrals adequats: caracterització del personatges (vestuari, maquillatge), decorats, música o efectes de so, atrezzo, etc.

Data de la representació: dimarts 10 de maig.

Si voleu pujar nota, podeu veure altres obres en el canal de Youtube de la companyia de teatre El Micalet i presentar el comentari, seguint les mateixes indicacions que us done per a què feu el de Terra baixa. Teniu l'enllaç si cliqueu en El Micalet

9.1. Treball de la lectura L'heroi

L'Heroi destaca per l'actualitat dels temes que tracta, perfectament traslladables a un moment com el que vivim amb el creixement del feixisme en forma de populisme o el perill de la masculinitat tòxica. L'obra va estar prohibida pel seu antimilitarisme i per la crítica a la societat coetània. El mateix Rusiñol deia:

«A mi se m’ha dit ironista i que no creia en res. Però jo estic content del meu cor. Jo soc també sentimental. Mai m’he burlat, en cap de les meves obres, de res verament sèrio. [...] Dels que m’he burlat i he combatut sempre és dels farsants, que s’emparen hipòcritament en aquells sentiments i ens empenyen i ens fan més lletja la vida. A ells els he combatut i els combatré sempre."

Clàudia Serra és la jove dramaturga que ha adaptat l'obra en l'edició que llegireu. Ací teniu una imatge de la trobada de l'autora amb l'alumnat del curs passat

TREBALL INDIVIDUAL: 

• Abans de llegir, busqueu informació sobre l'autor, el moviment literari i  del context de l’obra (la guerra de Filipines).
• Durant la lectura:  caracteritzeu dels personatges i destaqueu algunes frases que diuen on es demostre la seua personalitat.
• Després de la lectura compareu la idea de l'heroi i de la guerra que es presenta amb ALTRES OBRES i amb la situació actual: què vol dir ser un heroi ara? Com perviu el supremacisme,  la desigualtat social, el masclisme, el gregarisme de les classes populars, l'horror de la guerra?

• Per fer la comparació, llegiu la següent ressenya de l'obra del diari La Veu; i veieu el següent tràiler de l'obra o l'obra completa que podeu troba ací, que va ser representada  en el Teatre Nacional. Escriviu un comentari on arreplegueu el que destaque de l'article de Xavi Hernàndez i del tràiler de l'obra: idees exposades, temes de l'obra que són actuals, diferències entre l'obra original i les adaptacions en el text i en el teatre. Termini: 26/4

TREBALL EN GRUP: Prepareu la interpretació d'una escena. Repartiu-vos els protagonistes, podeu adptar el que diuen els personatges sense memoritzar el text literalment. Feu viure els personatges utilitzant alguns elements per al vestuari i complements que li donen verosimilitud.

Termini: 3/5

 

CRITERIS D'AVALUACIÓ DE LA DRAMATITZACIÓ:

- INTERPRETACIÓ: memorització o lectura interpretativa amb una veu clara, una bona entonació i ben projectada.

- ELEMENTS teatrals adequats: caracterització del personatges (vestuari, maquillatge), decorats, música o efectes de so, atrezzo, etc.

Data de la representació: dimarts 10 de maig.

Si voleu pujar nota, podeu veure altres obres en el canal de Youtube de la companyia de teatre El Micalet i presentar el comentari, seguint les mateixes indicacions que us done per al treball indicividual. Teniu l'enllaç si cliqueu en El Micalet

11. DIA DE LA DONA. La literatura misògina

Al País Valencià, veiem que en les estadístiques que estudien les polítiques en igualtat traiem molt bona nota, però, paradoxalment, són pocs els avanços reals que trobem en els últims anys, i alguns d’ells han estat interromputs per la pandèmia:

·   les dones continuem realitzant de mitjana més tasques domèstiques comparades amb les de nostres companys homes, tot i que les dones cada vegada estem més inserides en el món laboral

·   encara que la nostra normativa laboral impedeix la discriminació de gènere, les dones cobrem de mitjana un 22,4% menys que els homes

·   quan arribem a la jubilació, les nostres pensions no es corresponen al fet d’haver estat tota una vida treballant dins i fora de casa, ja que quan arribem als 65, la diferència és d’un 34%

    pràcticament cada setmana hem de condemnar l’assassinat d’alguna dona a mans d’un home que pensa que és el seu amo; cada 4 hores es produeix una violació, i a dones cada vegada més joves; 10.000 dones prostituïdes són usades cada dia per homes que es creuen amb el privilegi de posar preu als nostres cossos. 

• Quines són les vostres escriptores favorites? Afegiu-les en aquest document que trobareu en l'enllaç. Indiqueu el vostre nom, el de l'escriptora, un llibre que us agrade i un breu fragment d'aquest llibre.

LLEGIU ELS SEGÜENTS TEXTOS I FEU L'ACTIVITAT PROPOSADA:

Comenteu els següents textos, identificant els recursos que sol utilitzar Isabel de Villena en els seus textos. Podeu consultar la presentació sobre el seu estil ací

Dramatització de Tirant lo Blanch

L'alumnat de 1r BACA ha adaptat a l'actualitat l'obra clàssica de Martorell i ha representat hui dos episodis en la biblioteca del Serpis. Esperem amb deler el capítol final de l'obra que apareixerà pròximament en aquesta entrada en format de vídeo. Ací teniu algunes fotos dels dos episodis presentats: 

1r) L'arribada de l'heroi Tirant a la Ciutat de les Ciències, on l'esperen les autoritats i els periodistes per entrevistar-lo, ja que ha descobert la vacuna definitiva per acabar amb el virus i la pandèmia

2n) La trobada de Tirant amb la periodista Carmesina i la seua declaració d'amor.

3a) La salvació de la pandèmia gràcies a la intervenció de Tirant i el final de l'obra la podeu veure en aquest vídeo

10.1. #13diesenvalencia22

Activitat complementària del congrés per connectar la realitat fora de l’aula amb els continguts bàsics de sociolingüística del curs. Es fa un èmfasi especial en la descripció de la manera com els parlants integrem models de comportament i en les actituds  en les diverses situacions de contacte lingüístic. L’experiència vol explorar també les situacions de bilingüisme simètric i sortir al carrer per comprovar, d’una banda, si existeix i, de l’altra, si realment és cert que la legislació en aquest camp té algun efecte en els comportaments socials.  

ABANS DE COMENÇAR, revisem alguns conceptes

ACTIVITAT: consulta l'enllaç anterior i indica quin tipus de bilingüe eres (passiu/actiu, simètric/asimètric, instrumental, integratiu).

El bilingüisme social que predomina en el nostre entorn és unidireccional o bidireccional? Per què?

El bilingüisme territorial és propi del País Valencià? En quins països existeix?

Hi ha diglòssia en la nostra societat?

Creieu que en la nostra societat hi ha prejudicis lingüístics? De quin tipus són?

CONCEPTES DE SOCIOLINGÜÍSTICA

Diglòssia: Quan dos idiomes són usats amb valor social diferent, un es fa servir per a funcions formals, generalment en l’ús escrit, i l’altre, es fa servir per a funcions informals, bàsicament orals.

Quines són les causes per a què hi haja diglòssia?

-Geogràfica: si en la regió en la qual es dona, hi ha més regions que parlen un altre idioma.

-Històrica: depenent de la història, es pot retrobar amb l’idioma antic.

-Lingüística: si per motius, una llengua agafa paraules d’un altre idioma.

-Sociològica: depenent de les persones que hi hagen i de les tendències de cadascú.

-Política: en el cas en què el que mane en el país o regió vulga imposar una llengua a la força.

Prejudici lingüístic

Tipus de prejudici social, manifestat en una desviació de la racionalitat que té la forma de judici de valor emès sia sobre una llengua (o alguna de les seves característiques) sia sobre els parlants d’una llengua, generat directament, per la ignorància o per la malvolença, ajustat a estereotips maniqueus i dictat pel neguit que ens produeixen les diferències (Tuson, 1988).

Els estereotips o clixés lingüístics com a manifestació d’actituds prejudicioses se solen manifestar en forma de dicotomies: hi ha llengües suaus o dolces i llengües aspres; llengües fàcils i llengües difícils, etc.

Els prejudicis lingüístics no acaben en el menysteniment d’unes llengües amb relació a les altres, sinó que té també una incidència en les varietats internes de les llengües. És per això que podem diferenciar les actituds lingüístiques prejudicioses en dos nivells de realització:

1 Interlingüístiques: concepcions relacionades amb la llengua com a mitjà de comunicació respecte d’altres llengües.

2 Intralingüístiques: són les que tenen relació amb la diversitat interna de la llengua.

Punt de partida: una situació real

“Un dia em van telefonar d’una operadora. El telefonista em va parlar en castellà i jo li vaig respondre en valencià. Em va demanar que li parlara en castellà i li vaig dir que no, que era ell qui trucava. «A València hi ha bilingüisme», em va dir. «Sí, per a tothom», li vaig respondre”.

Fase 1 (13 dies)

Eixim al carrer!

b) L’estudiant usa el valencià com a llengua preferent al llarg de tot el dia en tots els àmbits. En aquest punt podem introduir matisos com l’ús en l’àmbit familiar, si ho considerem oportú.

c) Pren nota de les experiències i les cataloga des del punt de vista de la sociolingüística (reaccions de suport o de rebuig par part de l’entorn, observació d’actituds i prejudicis propis i d’altres, satisfaccions…)

d) Envieu les vostres experiències de l'ús del valencià al correu del congrés: encatalavives@gmail.com i es publicaran a Twitter amb les etiquetes:  #13DiesEnValencia22  #ValenciàEnPositiu #nomdelcentre

Entreu en xarxes per fer likes, si teniu compte.

Fase 2 (7 dies)

Reflexionem!

Els participants redacten un informe detallat de l’experiència amb valoració i conclusions. Pot combinar o optar entre el relat en primera persona o per l’anàlisi acadèmica a partir dels conceptes de sociolingüística treballats a l’aula.

Fase 3

L’alumnat exposa breument a l’aula les conclusions a què ha arribat amb el seu informe i la valoració de l’experiència.

6. LITERATURA MEDIEVAL. Poesia trobadoresca. Les cròniques medievals. Ramon Llull.

 LA LITERATURA MEDIEVAL 

PROJECTE en grup i ACTIVTATS que heu d'incloure cadascú en la vostra carpeta.

Quin d’aquests fragments pertany a la poesia trobadoresca?

Per contestar, consulteu la línia del temps que teniu tot seguit enllaçada on apareix un vers en occità d’un poema trobadoresc: Línia del temps: literatura medieval

INFORMACIÓ d'autors i obres

Per a la recerca d'informació. cada grup consulta les següents webs corresponents als seus autros i obres, i la informació que teniu més avall:

Literatura trobadoresca

Poesia trobadoresca 

No es meravella si el meu cant

Trobairitz

LA COMTESSA DE DIA 

𝔒𝔠𝔠𝔦𝔱𝔞𝔫𝔦𝔞, rare Troubadours music from Occitania

El ritual d'armar-se cavaller

Ramon Llull

Lectura i activitats del LLIBRE DE LES BÈSTIES

Cròniques medievals

Les dones dins les Quatre Grans Cròniques Medievals Catalanes

La València del s. XV

LITERATURA: Context i autors representatius del segle XV: Joanot Martorell, Ausiàs March

Jaume Roig

Ausiàs March

Joanot Martorell

L’Espill de Jaume Roig

Isabel de Villena 1

Isabel de Villena 2

Recursos per fer línies del temps

Imatges que podeu consultar i fer servir per al vostre treball. Inspireu-vos en elles per portar roba o objectes que us serviran per poder accedir a l'època medieval en la sessió que es desenvoluparà a la biblioteca del centre.

 

POESIA TROBADORESCA

1. Feu un esquema del contex històricosocial i de les característiques de la literatura trobadoresca que llegireu tot seguit:

Context històric i social

Anomenem edat mitjana a un període d’aproximadament deu segles que va des de la caiguda de l’Imperi Romà a finals del segle V dC fins a la fi del segle XV. Amb el nom de mitjana, ens referim al període intermedi entre l’edat antiga i l’edat moderna. 

Per als europeus de l’edat mitjana només existia el seu continent i part d’Àfrica i d’Àsia. Així, per a un valencià, les notícies d’exploradors que havien arribat fins a la Xina o a l’Àfrica eren sols llegendes i també es pensava, per exemple, que l’oceà Atlàntic estava ple de monstres marins, o que a les zones no explorades del planeta habitaven homes sense cap.I per suposat, creien que la Terra era plana, que es trobava al centre de l’univers i al seu voltant giraven tots els planetes. 

Com podem veure, en l’edat mitjana les persones no tenien massa coneixements del món, tanmateix, no se sentien ignorants ja que pensaven que tot el que els calia saber ho podien explicar amb les paraules de la Bíblia i la doctrina de l’església. I és que en aquesta època hi havia un fort sentiment religiós, de manera que es donava més importància a la vida eterna que a les coses terrenals; per això tothom concentrava els seus esforços a no pecar i a salvar l’ànima. 

Aquesta mentalitat, segons la qual Déu i la religió són el més important s’anomena teocentrisme. L’església, per tant, impregnava la societat d’un esperit religiós i esdevingué el principal focus de difusió i de conservació de la cultura medieval. En canvi, l'antropocentrisme és una concepció que considera l'ésser humà i les seves necessitats com el centre de l'univers. Cal no confondre'l amb l'androcentrisme, que considera l'home i les seves necessitats com el centre de l'univers.

Aristòtil és qui va desenvolupar la teoria proposada, però no es va imposar com a hegemònica fins al Renaixement, ja que l'edat mitjana defensava el teocentrisme.

La societat medieval

La societat medieval es basava en un sistema feudal amb fortes desigualtats entre les classes socials. 

- El rei  governava i tenia poder absolut

- La noblesa constituïa una minoria que acumulava grans riqueses i privilegis, i exercia un fort domi sobre la resta de classes socials

- Els clergues es trobaven al mateix nivell social que la noblesa. El seu poder se centra en el domini de la cultura escrita i del control del pensament de la societat, com a censors dels comportaments no cristians.

- Els burgesos (artesans i comerciants) gaudien d’un cert poder i de riqueses.

- El poble és la classe més nombrosa, integrada per persones analfabetes sotmeses a una esclavitud quasi total i a unes condicions de vida miserables.

El naixement de la literatura

L’edat mitjana és també el temps en què el llatí es diversifica i es consoliden les diverses llengües romàniques. Pel que fa a les nostres terres, els primers textos escrits en català són de caràcter religiós, Les Homilies d’Organyà, i el text legal Llibre jutge, ambdós del s. XII.

Les obres literàries escrites encara tardarien a aparèixer, ara bé, hi ha constància de nombroses manifestacions orals amb els següents trets:

- Transmissió oral:  hi havia poca gent que sabia llegir de manera que la literatura es difonia oralment mitjançant cançons o les recitacions dels joglars.

- Autor anònim: els creadors de moltes obres medievals no solen signar les obres.

- Intenció didàctica: la literatura s’utilitza per a donar exemple de bons comportaments, difondre els valors cristians o donar a conèixer episodis bèl·lics.

Més informació sobre la poesia trobadoresca i els trobadors

I també ací

LA LÍRICA:  POESIA TROBADORESCA

Les primeres composicions de lírica culta en una llengua romànica les trobem en la poesia trobadoresca. Aquestes peces s’escrivien i es cantaven en occità (o provençal), compostes pels trobadors del sud de França (Occitània).

2. TEMA I GÈNERES: Indiqueu els temes i els gèneres 

El tema fonamental de la poesia trobadoresca és l’amor cortés, que consisteix en l’aplicació de l’esquema social del feudalisme a la relació amorosa i eròtica. Així, el trobador, o creador, s’identifica amb el vassall que escriu composicions d’amor a la seua dómina, sovint una dama casada de classe alta. 

La relació es desenvolupa davant els ulls dels altres cortesans, aquests són anomenats  lausegiers, els que no dubtaran alertar al senyor, o gilós, de l’engany. Així mateix, el trobador compta amb un amic; el gaita, que l’ajuda i encobreix la parella.

 

El trobador no serà correspost de seguida per la dama sinó que haurà d'escriure-li diverses composicions per guanyar-se el seu amor. Així passarà les següents fases: pregador, durant la qual el trobador prega l’amor de la domina, fenhedor, quan la dama es mostra indiferent i el trobador mostra el seu patiment per no ser correspost i arriba a considerar-la ingrata i fach, quan definitivament la dama li dóna el seu amor.

Per tal d’amagar la identitat de la dama els trobadors fan servir un pseudònim o senhal. I és el joglar l’encarregat de cantar-li cada composició.

Estadis pels quals passava el trobador fins a ésser correspost per la dama i què havia de fer després:

• El trobador s'enamora de la dama quan la veu, a través dels ulls.
• El trobador l'estima de lluny (amor de lonh)
• Li declara la seva devoció apassionada.
• La dama el rebutja, ja que és virtuosa i no pot abandonar per ell la castedat.
• Ell continua estimant-la i pregant-li correspondència.
• Com que no obté resposta, es lamenta i creu que acabarà morint a causa del seu desig insatisfet.
• Ella comença a donar senyals d'una possible correspondència i li tramet una penyora d'amor.
• Ell es comporta heroicament davant d'ella, per d'aquesta manera demostrar-li que l'estima per sobre de tot.
• La dama accedeix a consumar l'amor.
• Ja essent amants, han d'evitar ser descoberts pels lausengiers (criats del marit que vetllen per la conservació de la castedat de l'esposa) que li ho dirien al marit, el qual, si és gilós, podria venjar-se dels amants.

TROBADORS I GÈNERES DE LA POESIA TROBADORESCA

Relacioneu els noms de les composicions amb les definicions corresponents:

Sirventés / Plany   /  Alba   / Pastorel·la /  Balada i dansa / Cançó

•  Composicions amoroses destinades a ser ballades

•  Diàleg amorós entre una pastora i un cavaller que festeja

•  És el poema més típic de la lírica trobadoresca. Un trobador es declara vassall d’una dama cortesana. Té almenys 5 estrofes, i una tornada. El nom de la dama s’amaga darrere d'un senyal.

•  Poesia moral o d’atac personal o de contingut ideològic

•  Cant de lloança i de lamentació a la mort d’un senyor o amic

•  Poema que evoca els sentiments dels amants que s’acomiaden després de passar la nit junts.

3. Els personatges: Relacioneu els personatges de la columna de l'esquerra amb el nom que tenen en occità i expliqueu quina era la seua funció en el triangle amorós de la poesia trobadoresca. 

1. El senyor                                    El vassall o hom 

2. La dama                                     El gaita

3. El trobador                                 Els lausengiers

4. El confident                                La domina

5. El xivato                                     El gilós 

- Observeu les imatges, explique que està succeint en l'escena.  Identifiqueu els personatges típics de la literatura trobadoresca que hi apareixen.

 

4. BUSQUEU una cançó actual semblant a alguns dels gèneres de la poesia trobadoresca i escriviu una composició que se li assemble. Pengeu-la en Instagram en el compte que heu creat del vostre grup amb l'etiqueta #trobadorserpis i participareu en el concurs "Millor trobador/traobairitz". Podeu posar la foto del poema o també cantar-la i intepretar-la. Ací teniu un exemple d'una composició creada per un alumne:

I ací podeu escoltar cançons de trobadors en occità:

5. Expliqueu com era la cerimònia d'armar un cavaller, tot consultant aquest enllaç: El ritual d'armar-se cavaller

6.  Autors: Quines diferències presenta la poesia escrita per trobadors i l’escrita per trobairitz? Podeu consultar els següents enllaços

- Quins són alguns dels principals representants de la lírica trobadoresca (trobadors i trobairitz)? Ací teniu la història i alguns poemes de Guillem de Cabestany que va protagonitzar la llegenda del cor menjat.

- També trobareu poemes d'altres trobadors importants, com el reis Alfons I, Jaume II, Pere el Gran, que escriu un sirventés contra el rei de França; Cerverí de Girona, que va ser un dels més innovadors; o de la LA REINA CONSTANÇA DE MALLORCA, que està considerada la 1a poeta coneguda que escriu en català (1340)

7. Preneu com a model el comentari del poema No es meravella si el meu cant i comenteu de la mateixa manera el següent poema de Beatriu, LA COMTESSA DE DIA (s. XII-XIII): 

TINC UN DESFICI, AI, INCLEMENT

Tinc un desfici, ai, inclement, 

pel cavaller que m'ha servit. 

Massa l'he amat, m'ha malferit, 

vull que tothom en tingui esment. 

Ara veig que sóc traïda 

car no li he dat el meu amor

en llit o quan vaig vestida.

Voldria haver-lo avarament  

entre mos braços nu una nit.  

Feliç seria en el meu llit  

si jo li fos coixí plaent.  

Més que Blancaflor, ferida  

per Floris, cerco el seu favor,  

car jo li ofreno cor i amor,  

el seny, els ulls i la vida.  

Oh bell amic ple de dolçors!  

Quan us trindré vora el meu cor?

Si amb vós jagués, quin bell deport!

Quin bes, el meu, més amorós!  

Sapigueu que goig hauria  

si us tingués en lloc del marit  

sols que em juréssiu, penedit,  

de fer ço que jo voldria.

Qüestions que heu d'incloure al vostre comentari 

(teniu una guia per a comentar-lo en l'activitat 13 del blog):

1. CONTEXTUALITZACIÓ: Presenteu el moviment literari, època en què està escrit i autora.

2. ANÀLISI DEL CONTINGUT: Tema i tesi o idea principal que transmet

  Resum i estructura: nombre d'estrofes, parts en què es poden agrupar i explicació del seu contingut

3. ANÀLISI DE LA FORMA

    Explicació de la mètrica: tipus d'estrofes o cobles segons el nombre de versos i la rima. 

     Veus i recursos retòrics que predominen. 

   Lèxic: camp semàntic que predomina, sinònims, antònims que hi han, elements valoratius (adjectius, metàfores, comparacions, etc.).

4. CONCLUSIÓ: aspectes destacats del poema i connexió amb altres obres semblants.

_____________________________

2. RAMON LLULL. VIDA I OBRA

Per entendre la intencionalitat que s’amaga darrere la seua obra cal fer un breu recorregut per l’Europa cultural occidental del segle XIII.Fou un època de canvis que inicien el trànsit cap a l’edat moderna ja que s’esdevenen una sèrie de transformacions socials, econòmiques i culturals que fan trontollar l’estructura medieval:

• El sistema feudal.
• L’hegemonia de l’església.
• El llatí com a llengua de cultura. Canvis:

- configuració de les ciutats com a centres econòmics i de cultura . (major accés del poble)

- aparició i desenvolupament de les universitats: Paris, Montpeller...(exteriorització de la cultura)

- al costat del teocentrisme dominant, apareixen noves formes de pensament basats en el racionalisme que comencen a qüestionar els dogmes cristians.

- convivència de tres religions amb gran influència de l’aràbiga.

A casa nostra, expansió cap al sud peninsular de la corona d’Aragó (1229 Mallorques i 1238 Regne de València).En aquest context és on Llull desenvolupà la seua tasca lingüística, literària i filosòfica.

VIDA/OBRA: vida i obra funcionen paral·lelament!!

Naix cap al l’any 1232 a la ciutat de Mallorca provinent d’un llinatge català de Barcelona que s’establí a l’illa el 1231, després de la Reconquesta.

Fou senescal de Jaume II i es casà amb Blanca Picany.Cap als 35 anys, segons conta a l’obra Vida coetània (pàg.165.166), se li aparegué crist durant 5 nits consecutives i a partir d’aquest moment, la seua vida canvià radicalment. Abandonà els seus bens i família i 3 són els motors de la seua vida i obra:

• Conversió dels infidels.
• Composició de llibres per tal de difondre l’ideal cristià pur. (renovar la cristiandat)
• Creació d’escoles per formar futurs missioners en les llengües orientals.

L’assoliment d’aquests 3 objectius li exigí una enorme activitat i constant formació: fundà monestirs i efectuà continus viatges per Europa i el nord d’Àfrica per adreçar-se a papes i reis i demanar-los actuacions fermes per recuperar l’esperit cristià més pur.

Pensament lul·lià: ART sistema personal de pensament per convertir els infidels, tècnica de base lògica i matemàtica que permetia demostrar qualsevol veritat religiosa i comprendre qualsevol aspecte de l’univers.

OBRA

• CLASSIFICACIÓ.

-OBRA DIDÀCTICA: Llibre de l’orde de cavalleria.

-PROSA

El Blanquerna (peça lírica del Llibre d’Amic e amat)

El llibre de meravelles ( Llibre de les bèsties)

-OBRA EN VERS

Lo concili

Lo desconhort

• PLURILINGÜISME: escriví obres en llatí (adreçades a les esferes de poder), català, àrab (adreçades als infidels) i occità ( com a entreteniment).

IMPORTÀNCIA DES DEL PUNT DE VISTA LINGÜÍSTIC

Fou un dels primers autors europeus en escriure en català obres que fins al moment i per les seues característiques, havien estat escrites en llatí ( llengua culta).

VALORACIONS FINALS

Escriví obres sense cap afany literari, com a simple instrument per a dur a terme el seu objectiu vital.Tot i això, la seua qualitat literària i lingüística és inqüestionable.

_____________________________

3. LES QUATRE GRANS CRÒNIQUES MEDIEVALS.

LLEGIU LA SEGÜENT INFORMACIÓ SOBRE LES CRÒNIQUES I FEU LES ACTIVITATS INDICADES A PARTIR DE LA INFORMACIÓ QUE ES DONA

LES CRÒNIQUES: textos historiogràfics i literaris

Al llarg dels segles, la humanitat ha volgut deixar constància de la seua existència mitjançant l’art, la tècnica i la paraula. Els documents que retracten els fets històrics s’anomenen textos historiogràfics. Molts dels fets històrics els coneixem gràcies a les Quatre Grans Cròniques, es tracta de quatre obres historiogràfiques escrites en català durant els segles XIII i XIV, que narren els fets importants de la Corona d’Aragó.

- Llibre dels feyts, de Jaume I

- Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats, de Bernat Desclot

- Crònica de Ramon Muntaner

- Crònica de Pere III el Cerimoniós.

Objectius. Lluny de la fi literària, se centren en objectius d’índole política i social:

- Deixar constància dels fets i del poder de la Corona d’Aragó

- Justificar les accions i decisions dels reis 

- Fomentar el sentiment patriòtic de la Corona d’Aragó: recurs propagandístic de la política reial 

- Donar exemple de comportament als successors dels reis i a la societat

Característiques de les cròniques

Tot i ser de diferents autors i haver estat escrites en distints temps, tenen molts elements comuns:

A) Les fonts:

- Cròniques anònimes, escrites en llatí. Són enumeracions cronològiques de fets històrics. El text més important d’aquest tipus fou redactat al monestir de Ripoll entre 1162 i 1184 i és el Gesta comitum barcinonensium et regum Aragoniae. En temps de Jaume I es va fer una versió en romanç d’aquest text.

- Cançons de gesta, que difonien els joglars i relaten fets d’armes. A les grans cròniques s’han detectat fragments prosificats d’aquestes cançons.

- La narrativa cavalleresca de tema artúric, per a la recreació dels ambients i de l’element màgic. 

B) La llengua: Les Quatre Grans Cròniques representen una modalitat historiogràfica innovadora ja que els autors deixen de banda el llatí i opten per escriure en la llengua materna: el català. 

C) Autoria: Els cronistes són els propis monarques o persones pròximes als reis, que escriuen d’allò que observen i viuen, o bé es documenten convenientment en textos històrics anteriors per demostrar la veracitat del que escriuen. Amb això la narració s’humanitza i s’omple d’anècdotes personals, de reflexions i de passions íntimes.

D) Protagonisme: A més, el fet que estiguen protagonitzades pels reis fomenta el valor propagandístic. I sovint el monarca intenta deixar escrita la seua versió dels fets, sovint parcial, i justificar les seues actuacions. 

E) Finalitat: Finalitat ideològica; les quatre destaquen la cohesió de les terres que integraven la Corona d’Aragó i la unitat de la llengua catalana.

Cliqueu per a més informació sobre les Cròniques

El llibre dels feyts, de Jaume I el Conqueridor 

Cronològicament és el primer text historiogràfic. Jaume I narra la seua biografia des del seu engendrament fins la pròpia mort, òbviament, els darrers capítols pertanyen a altre autor. Es basa en els fets del seu regnat; les conquestes que va encapçalar i també en records íntims de la seua vida i en cançons de gesta. 

A més dels trets comuns amb les altres cròniques, la de Jaume I mostra un profund sentiment religiós. Per al rei, la voluntat de Déu es manifesta en totes les decisions que pren i també en els fets d’armes; tant si la corona sortia victoriosa com si perdia, era per l’acció de Déu. Per a Jaume I l’ajuda divina era el millor front a l’enemic. D’altra banda, el protagonista i l’heroi és sempre el rei, és a dir, el propi autor del text, i s’expressa amb el plural “Nos” majestàtic.

De vegades els fets d’armes són contats amb minuciositat fins i tot els detalls més desagradables com ara les ferides sagnants i el patiment. Entre les característiques lingüístiques, destaca el polisíndeton (abundància de nexes). 

1. Llegiu el text i comenteu les característiques d'aquesta crònica

Quan Nós tornàvem en companyia dels homes, ens vam girar a la vila a mirar la quantitat de moros que hi havia fora de la muralla. Aleshores un ballester ens disparà i ens ferí amb el cairell al cap, prop del front, sobre el barret i la malla, però gràcies a Déu no ens traspassà el crani, sinó que la punta de la sageta ens eixí ben bé a la meitat del cap. I Nós, amb la gran ira que teníem, donàrem tan gran colp amb la mà a la sageta, que la vam trencar. I la sang ens regalimava cara avall, i amb el mantell de sendat que nós portàvem ens la torcàvem i veníem rient, per tal que la host no es desanimàs.       Vam entrar en una de les tendes on ens allotjàvem i se’ns inflaren la cara i els ulls; amb l’ull de la part en què érem ferits no hi vam poder veure durant quatre o cinc dies. Quan se’ns va desinflar la cara, vam cavalcar per tot el campament, per tal que la host no es descoratjàs.                                                     Jaume I, Llibre dels feyts

2.  Veieu el següent documental sobre Jaume I i després comenteu alguns aspectes biogràfics, les conquestes i el que li va succeir els últims anys:

3. Llegiu el text i contesteu aquestes preguntes:

a) En què consisteix l’engany en què recau el rei en Pere, pare de Jaume I?

b) Creieu que Ramon Muntaner està a favor o en contra de l’engany? Per què?

c) Comenteu la importància de l’església amb exemples del text

d) Quines diferències hi ha entre la manera d’entendre el matrimoni en l’edat mitja i la d’ara?

La concepció de Jaume I

La veritat és que el senyor Pere prengué per muller i per reina l’alta dona Maria de Montpeller, perquè era de noble llinatge, i perquè així passaven al seu poder la ciutat de Montpeller i la baronia, la qual tenia en vassallatge.

I temps després, el senyor rei en Pere, qui era jove, per passions que tingué amb altres gentils dones, estigué un quant temps sense tornar amb dona Maria; al contrari, anava algunes vegades a Montpeller i no s’acostava a ella, cosa que tenia molt disgustats tots els seus vassalls, especialment els homes importants de Montpeller.

Una vegada va ocórrer que el dit senyor rei en Pere anà a Montpeller, i s’enamorà d’una gentil dona, i per ella combatia en els tornejos i feia per ella tantes coses que a tothom donava a conèixer la seua passió. I els cònsols i els homes importants de Montpeller, qui saberen açò, feren venir el cavaller, qui era privat del dit senyor rei en tals afers, i li digueren:

- Nós sabem que vós sou confident del senyor rei de l’amor que té a aital dona, i que vós intenteu que ell la tinga. Nós us preguem que li digueu que heu aconseguit que ell tinga aquella dona i que ella vindrà a la seua cambra secretament, però que no hi haja llum, perquè ningú siga vista. D’això ell tindrà gran content, i quan ell estiga gitat amb ella, vós vindreu ací, fins al consolat de Montpeller, i nosaltres reunirem els dotze cònsols de la ciutat, dotze dels millors homes de Montpeller, entre cavallers i ciutadans, i dotze dones honrades, de les més honrades de Montpeller, i dotze donzelles. I, així mateix, vindran amb nosaltres dos notaris (els millors de Montpeller), l’oficial del bisbe, dos canonges i quatre bons homes de religió. I tothom portarà un ciri en la mà, el qual encendrà quan la dita dona Maria entre en la cambra del senyor rei. I a la porta de la dita cambra tots estaran reunits fins que siga prop de l’alba, quan vós obrireu la porta. I quan estarà oberta, nosaltres, amb els ciris a la mà, entrarem en la cambra del senyor rei. I tenim fe en Déu i en santa Maria que en aquella nit la reina engendrarà un fill, cosa que contentarà tothom.

Així que el diumenge a la nit, quan tothom estigué posat dins el llit a palau, els dits vint-i-quatre homes bons, i els abats i priors, i l’oficial del bisbe i els homes d’ordre i les donzelles amb els ciris en la mà entraren en el palau acompanyats de dos notaris; i anaren fins a la cambra del senyor rei. I aquí entrà madona la reina. I ells estigueren fora, agenollats i fent oracions tots junts mentre el rei i la reina estigueren en els seus plaers. Al mateix temps, estigueren aquella nit mateixa totes les esglésies de Montpeller obertes, i tot el poble que hi estava pregant Déu.

Quan fou alba, tots els homes i dones bones, cadascú amb son ciri encés en la mà, entraren en la cambra on el rei era en son llit amb la reina. I ell es va sorprendre, i saltà immediatament sobre el llit prenent l’espasa en la mà. I tots s’agenollaren i digueren plorant:

- Senyor, feu-nos el favor de veure qui jau al vostre costat

         I la reina s’incorporà; i el rei la reconegué.

                                                                       Ramon Muntaner, Crònica

Llibre del rei en Pere e dels seus antecessors passats, Bernat Desclot
 

Bernat Desclot redacta la crònica d’un ampli període; abasta els regnats de Ramon Berenguer IV, Alfons I el Cast, Jaume I el Conqueridor, i se centra en el de Pere II el Gran.

La crònica destaca pel seu rigor històric, i és que gràcies a l’ofici com a funcionari de la Cancelleria Reial, Bernat Desclot tenia accés directe als arxius de la cort i, per tant, a una documentació fiable. A més, el fet de ser coetani del rei Pere va propiciar-li informació de primera mà a l’hora de glorificar la figura del monarca, com s’observa en la narració de les lluites del rei contra els italians i els francesos. D’altra banda, s’han identificat cançons de gesta prosificades entre el text.

4. Llegiu el text i comenteu les característiques d'aquesta crònica:

"I el cavaller, que veié que els seus companyons eren morts, no tingué més ganes de viure... i a un donà un colp per mig la cara, que totes les dents i les barres li trencà, i caigué de seguida sobre l’altre que es trobava darrere, i com que l’altre no es pogué retenir, caigueren ambdós als peus de la torre i immediatament foren morts." 

Crònica, Ramon Muntaner

Aquesta crònica és la que més regnats relata; comença amb el de Jaume I i continua els successors: Pere II el Gran, Alfons II el Franc, Jaume II el Just i Alfons III el Benigne. Ramon Muntaner, diplomàtic i cavaller d’ofici, concep la crònica com un llibre de memòries. Destaca pel fort sentiment patriòtic, molt present en l’exaltació dels diferents reis de la corona catalanoaragonesa. Així mateix mostra una gran estima per la llengua catalana, o com ell l’anomena: bell catalanesc. Muntaner va redactar la crònica per ser llegida en veu alta com mostra l’abundant presència de recursos propis de la transmissió oral que utilitzaven els joglars per mantenien l’atenció del públic, per exemple quan diu: “que us diré?” o “ara oireu”.

5. Llegiu el text i comenteu les característiques d'aquesta crònica

I estant jo en una alqueria meua per nom Xirivella, que és a l’Horta de València, i dorment en el meu llit, a mi vingué en visió un prohom vestit de blanc que em digué:    –Muntaner, alça’t i pensa de fer un llibre de les grans meravelles que has vistes que Déu ha fetes en les guerres on tu has estat.                                                                               Ramon Muntaner, Crònica

Crònica de Pere III, el Cerimoniós,  Pere el Cerimoniós

El rei Pere escriu la crònica del seu regnat amb la finalitat de justificar la seua política. El llibre se centra en els moments més assenyalats del seu temps, sobretot en la reincorporació de Mallorca, o en les revoltes de nobles valencians i aragonesos. Aquests episodis en què el rei fa justícia solen reflectir una gran crueltat i molta sang freda. La crònica està redactada en to autobiogràfic i amb el tractament de “nós”, de la mateixa manera que el rei Jaume I. Tanmateix, sabem que no la va escriure ell sinó diversos escrivans que sotmetien els escrits a la supervisió del monarca i aquest donava el vist-i-plau. Aquesta és l’única que no inclou cançons de gesta.

        

6. Llegiu el text i comenteu les característiques d'aquesta crònica 

L’endemà, que era divendres, el dit mossén Bernat fou portat a la dita plaça, i en hora de tèrcia, públicament i a la vista de tota la ciutat, en la dita plaça, li fou tallat el cap. I, donant el cos a la seua sepultura, fou a nós tramés el cap, car així fou acordat pel nostre primogènit i per aquells del seu Consell.                                               Pere el Cerimoniós, Crònica de Pere III el Cerimoniós