diumenge, 19 de setembre de 2021

5. Les llengües del món


CELEBREM el Dia de les llengües, que és el 26 de setembre participant en activitats sobre la diversitat lingüística. 

CURIOSITATS LINGÜÍSTIQUES
  • Cada llengua representa una visió del món, per això les traduccions no poden ser literals ja que poden perdre el sentit:
En castellà: "San Juan está a dos pasos"
En valencià. "Sant Joan està a quatre passes".

La nostra oralitat beu de l'àrab:
quan un infant valencià té set, sovint no demana «aigua», sinó «ma»:
-Vols ma? Pren, beu.
 
Aquest mot, recollit al DNV, ve directament de l'àrab i, encara ara, «aigua» en àrab es pronuncia igual: ماء –ma'–. 
  • Amb totes les llengües es pot explicar tot però cada llengua té la seua particularitat a l'hora de fer-ho: mare prové dels llatí MATER. En altres llengües: AMA, AMMA, ANA, ANYA, AVVA, INA, ME, ÑA.
  • Coses que comparteixen totes les llengües: Es troben alguns universals que es repeteixen en totes les llengües: en totes es pot comptar, en totes hi ha un terme per al blanc i el negre, per a l'emissor i el receptor. Ara bé, hi ha algunes que tenen implicatius, com el gènere (15%) i també el nombre (80%), però no a l'inrevés; la multiplicació també implica suma. 
  • Per a classificar les llengües es busca correspondències sistemàtiques entre elles. Per exemple:  pare / father           peu / foot                 peix / fish 
Això vol dir que el català i l'anglés provenen d'una mateixa llengua però la consonant inicial ha evolucionat de manera diferent.

Per saber més dels mites sobre l'origen de les llengües, la relació amb la ciència i la seua evolució, cliqueu i consulteu aquesta web

Prepararem una exposició amb cartells sobre:

  • les famílies lingüístiques, 
  • expressions genuïnes en diverses llengües o que no tenen traducció.
Per parelles, triareu una família lingüística i indicareu en un full DINA 3 aproximadament:
  • mapa on es localitzen les llengües
  • breu història des de la seua aparició fins a l'actualitat. ☝Recordeu indicar la font d'informació: autor, llibre o web on l'heu trobada. Millor si no és wikipèdia. La informació ha de ser fiable i provenir d'un organisme oficial o revista científica, per exemple podeu consultar aquesta enciclopèdia
  • expressió genuïna d'algunes de les llengües i la seua traducció
  • curiositat lingüística
  •  graveu un àudio o un vídeo per a la presentació i pronuncieu les paraules destacades en les llengües que heu triat. Incloeu l'àudio amb un codi QR.

Presentació: dijous 23/9

CONTESTEU LES PREGUNTES:

  1. Quantes llengües es parlen al món?
  2. Quines són les més parlades?
  3. Quantes llengües es parlen Europa i com s'anomena la llengua de la qual provenen? Quines famílies lingüístiques trobem a Europa?
  4. Com s'anomenen les diferents llengües romàniques? I en quines zones del món es parlen?
  5. Quantes llengües es parlen a l'estat espanyol i quines són? 
  6. Anomeneu 5 alfabets diferents i les llengües que els utilitzen.
     


    Quantes llengües hi ha en el món?
    En realitat és difícil de quantificar, es calcula que hi pot haver entre les 3000 i les 8000 idiomes a tot el món. De tots ells com pots veure al mapa, tot just el 3% es parlen a Europa. Al llarg de tota la història de la humanitat es calculen unes 100.000. Les primeres van aparéixer a Àfrica.
    La major riquesa idiomàtica està a Àsia, on es parla el 32% de les llengües del món, sent el xinès l'idioma més parlat del món amb uns 885 milions de persones.
    En segon lloc se situa l'Àfrica, amb un 30% de les llengües del món, seguida d'Oceania amb un 19% i d'Amèrica amb un 15%.

     
    LLISTA DE LLENGÜES SEGONS NOMBRE DE PARLANTS
    Núm. d’ordre
    Nom
    Parlants
    1
    xinés mandarí
    885.000.000
    2
    espanyol
    332.000.000
    3
    anglés
    322.000.000
    4
    bengalí
    189.000.000
    5
    hindi
    182.000.000
    6
    portugués
    170.000.000
    7
    rus
    170.000.000
    8
    japonés
    125.000.000
    9
    alemany
    98.000.000
    10
    xinés wu
    77.175.000

     

    FAMÍLIES LINGÜÍSTIQUES A EUROPA

    Llengües indoeuropees

    Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historio-comparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu. Inclou centenars de llengües parlades per uns 3.000 milions de persones i abraça la majoria de famílies lingüístiques d'Europa i l'Àsia sud-oriental. Per vicissituds històriques, però, s'han estès a tots els continents, i predominen també clarament a Amèrica i Oceania.
    Distribució geogràfica: Abans del segle XV, Europa, i zones d'Àsia; hui per tot arreu. Subdivisions:

     

    Llengües romàniques

    Durant l'imperi romà, el llatí va contribuir a la cohesió entre les diferents terres que es trobaven sota el domini romà.
    El llatí tenia una forta unitat i era un vehicle de comunicació entre gent de terres diferents.
    En el segle V, s'inicià la caiguda de l'imperi romà. D'aquesta manera, les relacions entre terres tan llunyanes es trencaren. Aleshores, augmentaren les tendències diversificadores dins del mateix Imperi i el llatí vulgar (llatí parlat) va perdre la unitat que havia tingut anteriorment. Aquesta seria la base de les futures llengües romàniques. El camí fou lent (durà diversos segles) i gradual.
    Esquema de l'evolució:
    ·      Llatí vulgar (parlat)
    ·      Pre-romànic (segles V, VI...)
    ·      Llengües romàniques (segles IX, X)
    Des de la consolidació de les llengües romàniques, aquestes s'han anat influenciant mútuament al llarg del temps.

    Llengües germàniques
    Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics al nord de l'imperi Romà. Les llengües germàniques a Europa són:
    •  Neerlandès (baix fràncic, germànic occidental)
    •  Baix alemany (germànic occidental)
    •  Alemany mitjà (alt alemany, germànic occidental)
    •  Alemany superior (alt alemany, germànic occidental)
    •  Anglés (anglo-frisó, germànic occidental)
    •  Frisó (anglo-frisó, germànic occidental)
    •  Escandinau oriental
    •  Escandinau occidental
    Llengües eslaves
    Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus, i són una branca de la família indoeuropea. Es parlen a l'est i centre d'Europa, als Balcans i a parts del nord d'Àsia. Els idiomes van començar a separar-se de l'eslau antic cap al s. X.
    Llengües eslaves:

    6. Comunicació i funcions lingüístiques

     Elements del procés de comunicació i funcions lingüístiques associades (Jakobson) 

    En els elements que intervenen en la comunicació segons la direccionalitat que prenga la conversa, així com el seu missatge, podrem trobar diverses funcions. Hem de tenir present que en un text en pot aparèixer més d’una, així com també que segons el llibre que utilitzem o consultem podem trobar una denominació en lloc d’una altra per fer referència a la mateixa funció.

    -FUNCIÓ EMOTIVA (O EXPRESSIVA):
    Pretén expressar sentiments, opinions, crítiques de l’emissor.
    Usa exclamacions, interjeccions.

    Ex : Ostres! Avui faré tard.

    -FUNCIÓ APEL·LATIVA (PERSUASIVA O D’INCITACIÓ): 
    Pretén provocar una resposta en el receptor, ja siga adreçant-li una ordre, una prohibició, una recomanació, convéncer-lo.
    Al text apareixen vocatius (referència a algú que escolta, normalment entre comes), imperatius, construccions amb imperatius. Predomina en els textos argumentatius, publicitaris o propagandístics.

    Ex: Manel, vine! Però no fumes per favor.

    -FUNCIÓ INFORMATIVA (REFERENCIAL O DENOTATIVA):
    Pretén transmetre informacions objectives sobre el referent.
    Usa la 3a persona, construccions impersonals (sense subjecte).
    Textos: informatius, explicatius, notícies periodístiques, els articles científics, els resums de textos, els informes, els currículums.

    Ex: La fórmula de l’àcid sulfúric és H2O SO4.

    -FUNCIÓ FÀTICA (DE CONTACTE):
    Pretén establir, matenir, interromper el contacte entre els parlants i assegurar el bon funcionament del canal de comunicació. El canal s'obre o es tanca amb certes fórmules estereotipades: Hola! Adéu!, en la llengua oral mitjançant expressions com: és clar, és clar, determinades articulacions com MM…MM i en llengua escrita per mitjà d’una bona caligrafia i una ortografia impecable.
    Ex: Em sents bé? Estàs al cas?

    -FUNCIÓ POÈTICA (RETÒRICA O ESTÈTICA):
    Pretén posar en relleu la forma del mateix missatge, jugar amb la manera com usem la llengua. Apareix en literatura, en la publicitat, en els acudits.
    Ex: En aquella càlida vesprada, aimada tota ella, els ocells ja estaven a joca.


    -FUNCIÓ METALINGÜÍSTICA:
    Pretén aclarar o explicar el codi. Ho fa a través de determinades expressions com per exemple, “això significa », « és a dir », per a explicar el codi. Predomina en diccionaris i gramàtiques.
    Ex: Aqüífer significa que porta o segrega aigua.

    Activitats en el vostre blog:
    - Seleccioneu un text per internet on abunde la funció informativa o expositiva i justifiqueu el perquè. Indiqueu si està present alguna altra funció.
    - Busqueu un text que tinga la funció estètica o poètica i justifiqueu el perquè. Indiqueu si està present alguna altra funció

    Aspectes verbals i no verbals de la comunicació 

    En la comunicació podem utilitzar el llenguatge verbal i el no verbal. El llenguatge verbal és un sistema convencional que s'expressa a través de senyals i símbols. La comunicació no verbal fa referència a la comunicació realitzada per mitjans distints a la paraula. Conscients o no, el 80 % de tota la informació que transmetem en les nostres comunicacions la realitzem per mitjà de missatges de tipus no verbal; conscients o no, aquesta és, doncs, la principal forma de comunicació amb els altres.

    La comunicació verbal sempre està acompanyada de comportaments no verbals. Mentre ens comuniquem resulta impossible no enviar missatges de tipus no verbal a través del rostre, la mirada... La comunicació no verbal està compresa per multitud de factors:
    • Aspecte exterior.
    • Moviments.
    • Expressió del rostre, gesticulació.
    • Postura.
    • Veu.
    • Tacte.
    • Ús de l'espai, proximitat física.
    • Els gestos amb les mans.
    • Aspectes vocals: el to, volum, claredat, velocitat, etc. afecten al significat del que es diu. 
    • Mirada. Tal vegada és l'instrument més subtil i fi per a comunicar els matisos de les emocions i les actituds cap a les persones i per a expressar les mirades de dolçor, rancor, antull, coqueteig, rebuig, burla, etc. Per a expressar emocions, desig o aversió.
    • Silenci. Aquest és polivalent; segons el context adquireix molt diversos significats. Per exemple, el silenci d'un interlocutor a l'escoltar amb interès i sintonia, és diferent al d'aquell que escolta en desacord; distint també al d'una persona enutjada i deprimida, o al silenci de l'amor en el diàleg d'una parella, o bé al silenci de recolliment en el clímax religiós; al de simpatia i compassió al donar el condol a un íntim amic o al dels amfitrions que necessiten que un visitant es retire, etc. 
    ACTIVITATS en el blog: 
    • Veieu aquest vídeo que teniu enllaçat sobre la comunicació i expliqueu tipus de missatges no verbals que conegueu en diferents cultures.
    • Veieu el següent vídeo sobre la comunicació no verbal i exliqueu el significat dels diferents gestos en donar la mà:

     

    Una curiositat: la sinestèsia
    La sinestèsia és un trastorn en la percepció dels estímuls. Les persones que pateixen de la sinestèsia poden evocar sensacions en un altre òrgan diferent del que inicialment és estimulat. Per tant, una persona que rep un estímul visual, també és capaç de captar aquest mateix estímul amb un altre òrgan diferent de la vista. En la sinestèsia pot estar implicat qualsevol sentit, com podem veure en el següent vídeo: https://vimeo.com/8112801
    I si en vols saber més: http://lacebeta.blogspot.com.es/2012/01/la-sinestesia.html

    ACTIVITATS en el blog: 

    La sinestèsia és també un figura retòtica, un joc de paraules que consisteix a desplaçar un adjectiu d’un camp sensorial a un altre. Per exemple: color agre. Identifique les sinestèsies de les següents frases i expliqueu les sensacions que barregen i l'efecte que produeixen.

    →El meu cor es tornava negre i fred com a nit d'hivern

    →Amb la calor del teu somriure, vas abraçar i vas desarmar les meues pors
    →Freda com el vent
    →La nit roja entre els teus braços ardents
    →La dolçor de les teues besades vermelles
    →L'aroma fred de la teua indiferència
    →La lluna de vellut blanc
    →La destinació negra que ens esperava
    →L'amarg passat 

      - Escriviu una sinestèsia sobre la llibertat a partir d'aquestes 1reflexions de diversos escriptors psicoanalistes:

      1. No existeix cap home que no estimi la llibertat; però el just la demana per a tothom i l'injust només per a ell. Ludwig Börne.

      2. La llibertat no és res més que l'oportunitat de ser millor. Albert Camus.

      3. Qui no es mou no nota les seves cadenes. Rosa Luxemburg.

      4. Alliberar-se "de" no és suficient; és necessari alliberar-se "per". Erich Fromm.

      5. Els qui esperen collir les bondats de la llibertat, han de suportar la fatiga de defensar-la. Thomas Paine.

      6. Ningú no mereix la llibertat, si no està disposat a reconèixer la dels altres. Swami Vivekanda.

      7. És més difícil conservar la llibertat que conquerir-la. Paolo Mantegazza.

      8. Si la llibertat vol dir alguna cosa, deu ser sobretot el dret a dir a la gent allò que no vol sentir. George Orwell.

      9. L'únic home que és realment lliure és aquell que pot rebutjar una invitació a taula sense donar una excusa. Jules Renard.

      10. L'home neix lliure, però arreu del món està encadenat. Jean-Jacques Rousseau.

      11. La gent, a vegades, paga amb la seva vida haver dit en veu alta el que pensa. Anna Politkóvskaia.

      12. Sé que només hi ha una llibertat: la del pensament. Antoine de Saint Exupéry.

      13. La llibertat suposa responsabilitat. Per això la major part dels homes la temen tant. George Bernard Shaw.

      14. No pretenguem guiar qui vol escollir el seu camí. William Shakespeare.  


          ACTIVITAT en grup: Entreu en el vostre compte d'Instagram i anoteu una frase amb l'etiqueta:  sobre la importància de la comunicació o del llenguatge, semblant a la de Joan Fuster:
             "No sols la riquesa de pensament d'una persona, sinó també la seua complexitat de matisos sentimentals, depenen del lèxic que domine i dels seus recursos sintàctics. Pensem i sentim en la mesura en què ens ho permet la nostra llengua."

            dissabte, 18 de setembre de 2021

            7. Ramon Llull

             ACTIVITATS:

              1. Escolteu el següent vídeo sobre Ramon Llull i els seus viatges, anoteu per on va viatjar i quin objectiu tenia.



              Ramon Llull (1232-1316) va néixer a Mallorca al si d’una família noble que arribà a l’illa amb la host de Jaume I. Fou educat com a cavaller i tingué dos fills. Però la seva vida canvià radicalment quan, als trenta-un anys, visqué una experiència mística. D’acord amb la seva autobiogra a, Vida Coetània, aquest episodi el feu abandonar la posició social per adoptar una vida penitent de difusió de la seva fe religiosa. Amb aquest propòsit, es va formar de manera autodidacta en teologia, filosofia, ciència i llengües com el llatí i l’àrab. També va fundar un monestir franciscà a Mallorca i començà a produir una obra literària ingent.

              Paral·lelament, Llull va començar a estudiar en profunditat els mètodes tradicionals de conversió dels no-cristians per comprovar per quin motiu fallaven. A més, va recórrer part d’Europa cercant l’aprovació de l’Església i de les monarquies occidentals a les seves idees. Tot plegat el va refermar en la següent conclusió: Non dimittere credere pro credere, sed pro intelligere; és a dir, ‘hom no pot deixar de creure per creure, sinó per entendre’. Segons el seu parer, les velles formes de propagació del cristianisme no aconseguien els seus objectius perquè es perdien en discussions estèrils.

              El 1274, arran d’una nova experiència mística, va concebre tot un sistema filosòfic i científic per tal de difondre eficaçment la seva fe: l’anomenada “Art lul·liana”. Una vertadera enciclopèdia que contenia els arguments infal·libles, segons Llull, per a demostrar la veritat del cristianisme. La concepció d’aquesta Art va arribar a unes dimensions sorprenents, amb un total de 264 obres escrites en set llengües.

              L’ús de diferents llengües fou, precisament, una altra eina que va utilitzar per difondre el seu missatge. Llull va ser un dels primers pensadors europeus a utilitzar una llengua vulgar, el català, per escriure obres teològiques, filosòfiques i lògiques i fer-les arribar al públic laic. Per aquest motiu se’l considera el creador de la llengua catalana literària. Així mateix, aquestes mateixes obres les va traduir, o les va fer traduir, a altres llengües com ara l’occità, el francès, el castellà o l’italià per tal de poder arribar a la població en general. Quan es tractava de convèncer el públic més lletrat, el llatí era la llengua escollida. Quan es tractava de fer proselitisme del cristianisme entre els musulmans, escrivia en àrab.

              A partir de la concepció de la seva Art, va concentrar tots els esforços a difondre-la. Viatjà incansablement per tot Europa, així com al nord d’Àfrica. Es creu que va morir a Tunis, on va arribar a confrontar les seves tesis amb teòlegs musulmans, o tornant d’aquest viatge ja a Mallorca. Tenia vuitanta-quatre anys. 
                2. Llegiu el següent articledestaqueu les 10 coses que cal saber sobre Ramon Llull i expliqueu per què són importants:


                 
                3. Escolteu la història de Ramon Llull i el recitat del Llibre d'Amic e Amat en el següent vídeo. Feu un resum del que li va passar a Llull durant la seua vida i el portà a convertir-se en el primer escriptor en català.
                 
                    [ Jo era un home casat, amb fills, bastant ric, dissolut i mundà. Tot això ho vaig deixar lliurement, a fi de poder procurar l’honor de Déu i el bé públic. (…) Entre el temor i l’esperança hi ha fet hostal l’amor on viu de pensaments i mor pels oblits, quan els fonaments són els delits d’aquest món. (…) Demanà l’Amic al seu Amat si havia romàs en Ell cap cosa per a estimar; i l’Amat respongué que allò per què l’amor de l’Amic podia créixer era per a estimar. (…) Les claus de les portes de l’amor són daurades de meditacions, sospirs i plors; i el cordó de les claus és fet de consciència, contrició, devoció i satisfacció; i de justícia i misericòrdia és el porter de les claus. (…) La qüestió era si l’Amor és més pròxim al pensament o a la paciència; resolgué l’Amic així la qüestió: l’Amor és engendrat en els pensaments i és sostingut en la paciència. (…) Els ocells cantaven l’alba i es despertà l’Amic que és l’alba; i els ocells acabaren llur cant i l’Amic morí per l’Amat en l’alba. ]

                    4. Entreu en El llibre d'Amic e Amat, un llibre compost de tants versicles com dies de l'any que contenen una metàfora moral. Busqueu el corresponent al del dia del vostre naixement. Interpreteu-lo amb una explicació del seu sentit i il·lustreu-lo amb alguna imatge creada per vosaltres.

                    [ Anar al Llibre d’Amic e Amat en català i en anglès ]

                        5. ACTIVITAT EN GRUP PER AL BLOG: El Llibre d'amic e Amat és l'obra més popular de Llull. Són freqüents els versicles dialogats, amb la qual cosa l'autor aconsegueix sovint concentrar més la matèria. Indiqueu les figures retòriques que trobeu en els següents diàlegs, com l'ANTÍTESI, ENUMERACIÓ, METÀFORA, COMPARACIÓ:
                           Demanaren a l'amic: -Quals són tes riqueses?
                          Respòs: Les pobretats que sostenc per mon amat. 

                          Digueren a l'amic: -On vas?-. -Venc de mon amat-. -On vens?-. -Vaig a mon amat-. -Quant estaràs ab ton amat?-. -Aitan de temps con seran en ell los meus pensaments.-  

                          Demanaren a l'amic quals són los fruits d'amors. Respòs: -Plaers, cogitaments, desigs, sospirs, ànsies, treballs, perills, turments, llanguiments. Sens aitals fruits no es lleixa amor tocar a sos servidors.-

                          -Digues, foll, has diners?-. Respòs: -He amat-. -¿Has viles, ni castells, ni ciutats, comdats ni ducats?-. Respòs: -He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, llanguiments, qui són mellors que emperis ni regnats.-  

                           6. Busqueu informació sobre el Llull inventor i ANOTEU LES RESPOSTES DE LES SEGÜENTS QÜESTIONS:
                          •  Què va inventar? Quina utilitat tenia?
                          •  Per què es considera el patró dels informàtics?
                          •  Quines són les seues principals innovacions?
                          •  Què és el que es va recuperar i aprofitar posteriorment de la seua obra?


                            Més informació sobre Llull i el seu temps