dimecres, 6 de març del 2019

7. LITERATURA: Context i autors representatius del segle XV.



ACTIVITAT: LLEGIU I RESUMIU LA SEGÜENT INFORMACIÓ. Després contestareu unes preguntes que teniu al final sobre el que és més rellevant del context del s. XV, els gèneres i els autors més destacats. Cada fila contesta una pregunta segons el número que li correspon i les 4 últimes preguntes les contesteu tots amb els comentaris dels poemes indicats.

Una vegada corregides les activitats, concurseu en el següent joc sobre la literatura del s. XV clicant ací


A final de l' Edat Mitjana es produeix un període de crisi, la qual cosa comporta un canvi, hi ha un progrés, un canvi de mentalitat. Causes i conseqüències:

- lluites dels nobles contra els reis que persegueixen el poder absolut

- males collites i fugida cap a les ciutats

- pesta negra i descens demogràfic

- conflictes entre camperols i nobles (esclavitud/ privilegis)

-fugida cap a les ciutats, desenvolupament de la cultura ciutadana.

- increment mercantil

- economia de mercat


La societat passa de concentrar-se als camps al voltant dels monestirs, a fer-ho a les ciutats, ara la solució als problemes de la humanitat (corrupció...) la busquen i la troben als llibres antics (exteriorització de la cultura). Apareix la burgesia com a classe social.

La cultura és un reflex del canvi, ens trobem amb una actitud Humanista, l'home i la raó són els motors del món, passem del Teocentrisme a l'Antropocentrisme.

A causa de conflictes civils a Catalunya, la pesta negra, la fam, etc. , i hagué una fugida de capitals i de persones cap a València que es convertirà en la capital, tant econòmica com cultural de la Corona d'Aragó durant aquest període que ha rebut el nom de Segle d'Or.

La seua esplendor es reflexa tant a l'arquitectura: importants construccions civils: la Llotja; com al terreny literari, viuen i treballen escriptors com Ausiàs March, Joanot Martorell.

Apareix la 1a impremta 1474 (+llibre, +lectors). També a nivell polític hi hagué una forta expansió per la Mediterrània (conquesta de Nàpols) amb el rei Alfons el Magnànim.

Amb l'establiment de la cort a Nàpols s'introduí definitivament el corrent humanista, nascut a Itàlia (Dant, Petrarca, Boccaccio...). Es comença a valorar la intel·ligència a més de la bellesa de la dama.

A la corona d'Aragó, a partir de 1410, amb la mort de Martí l'Humà sense descendència entrà una nova dinastia, els Trastàmara, d'origen castellà, la qual cosa comportà:

- castellanització del poder
- aproximació a Castella.

Amb la unió d' Isabel i Ferran el catòlic s'unificaren els regnes de Castella i Aragó. Fins aquests moments els escriptors eren reis i religiosos, ara els religiosos continuaran la seua tasca i, a més, els funcionaris de la Cancelleria Reial, altament formats comencen a crear obres literàries que segueixen el corrent humanista. Comença a valorar-se la bellesa a més del contingut de la forma, ja no només es pretén ensenyar sinó que a més es vol que es gaudisca amb la lectura.

Com s'ha dit més amunt passem a una concepció del món Antropocèntrica; tot pot ser qüestionat i debatut, s'usa la raó per explicar el món. Els models artístics canvien també, mentre a l'Edat Mitjana seguien la Bíblia, ara, amb l' Humanisme veneren els llibres de l'antiguitat grega i llatina.

L'Humanisme a la Corona d' Aragó fou precoç, monarques – Pere el Cerimoniós, Joan I i Martí l' Humà – propiciaren la traducció d'obres llatines buscant bellesa formal i de contingut. Al si de la Cancelleria Reial (creada per Jaume I i que estigué funcionant fins el segle XVIII) els propis funcionari foren autors d'obres bellíssimes, el conreu del llatí i les traduccions influiren positivament en la llengua, tant en el pensament com en els elements literaris i estilístics, la quan cosa va produir una renovació de l'estil.


Gèneres

Lírica:

- Continuació: fusió entre la tradició trobadoresca i noves formes que responen al canvi de mentalitat.

- Jordi de Sant Jordi introduí petites innovacions: sentimentalisme, la idealització de l'amada.

-Gran innovador: Ausiàs March, usava el català encara que es poden trobar provençalismes, poesia més intimista, JO poètic és el centre de la seua poesia, mètrica i  estrofes trobadoresques,

Narrativa:

-A l'Edat Mitjana: tenia una finalitat moralitzadora. A les darrerries del segle XIV i inicis del XV: influenciada per la prosa Humanística: (canvi de concepció del món – Antropocentrisme) el models morals els busquen a l'època clàssica i defensen el conreu del llatí clàssic que influeix en les llengües romàniques.

-A finals del XIV i XV s'hi distingeixen dos grups d'escriptors que representen les dues mentalitats vigents en eixe moment: 
  • Autors ancorats en els valors medievals i que conreen literatura amb finalitat religiosa i moralitzant per tal de reivindicar el cristianisme més pur i amenaçat en aquell moment: Sant Vicent Ferrer, A. Turmeda, F. EIximenis i Isabel de Villena.
  • Autors partidaris de la renovació humanística, tals com Bernat Metge (funcionari de la Cancelleria Reial), en les obres del qual apareixen barrejades idees medievals amb les humanistes en Lo somni (justificació sobre la mort de Joan I) i també Antoni Canals: dominicà que posa l'humanisme al servei del cristianisme.
En aquest context d'efervesència cultural i literària a la ciutat de València, prenen protagonisme també un grup d'escriptors, asidus a les tertúlies literàries: l'escola satírica valenciana.


La narrativa moderna amb l'Humanisme

La narrativa evoluciona en temàtica i extensió, i la culminació la trobem al Curial e Güelfa i al Tirant lo Blanc. Apareixen les primeres manifestacions del Renaixement, ara l'individu és el centre del món, hi ha un trencament amb el món medieval (feudalisme), és incipient l' aparició de la burgesia i abunden les novel·les de cavalleries.

Nostàlgia d'un món millor amb la tradició artúrica: Amadís de Gaula / Curial e Güelfa/ Chanson de Roland. Dintre d'aquest context apareix el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell, que es transforma en novel·la cavalleresca en barrejar-se amb la mentalitat burgesa:

- incorporació del realisme (ascensió social gràcies a l'esforç)
- versemblança.

Característiques diferents entre: 

Llibre de cavalleries: trets inversemblants, tradició artúrica, fantàstiques, personatges sobrehumans, ungüents per a guarir-se, màgics; terres llunyanes, exòtiques, desconegudes, passat remot, ambient de fantasia i de somni (Merlí, l'espasa Excalibur...)

Novel·les cavalleresques: versemblança, absència d'elements meravellosos, protagonistes forts, i valents però humans, terres conegudes i localitzades, temps pròximambient immediat, noms de persones que visqueren a l'època (Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa


Curial e Güelfa
Autor anònim, datació - 1435-1463. Combina elements cavallerescos, sentimentals, humorístics i mitològics.Temàtica amorosa i sentimental;
- dificultats per pertànyer a classes socials diferents
- elements de l'amor cortés (secret): entrebancs per aconseguir el guardó, enamorat al servei de la dama, fidelitat absolta, envejosos.

Element cavalleresc: el mèrits cavallerescos faran que ascendisca en l'escala social. Està dividida en tres llibres:
1.- Curial serveix al casal de Montferrat: Güelfa s'enamora i el protegeix perquè aconsegisca ser cavaller, li dóna diners. Li demana fidelitat, - secret -. Surt Curial de la cort per ajudar una dama, torneigs on és vencedor ( es mig enamora d'altra dama que s'enamora d'ell, però li és fidel a Güelfa)
2.- Viatja a França, l'acompanya Festa, la donzella de Güelfa, combat amb cavaller, lloa els reis d'Aragó, Envejosos que parlen malament d'ell. La Fortuna va en contra seua. És rebutjat en Montferrat i se'n va a París.
3.- Va a Orient. Terra Santa, temes mitològics (fora de lloc) captiu a Tunis. Una mora s'enamora. Ocorren molts episodis, lluites amb lleons, etc. Fins que torna a Montferrat, recupera l'amor de Güelfa i es casen.

Joanot Martorell
L'any 1468 morí a València, i segons M. de Riquer deixà la novel·la acabada. Morí solter, sense fills, i els seus papers passaren a un amic, valencià també, Mossén Martí Joan de Galba, que posseïa els manuscrits del Tirant lo Blanch, i que en feu una revisió, i fins i tot es permeté refer alguns fragments de l'obra.

La impremta s'introduí a València el 1474, i Martí Joan de Galba portà a imprimir la novel·la per aquest mitjà, i fou publicada la versió definitiva revisada per ell, la qual va retocar el que considerà convenient. El 20 de novembre de 1490 set mesos després de mort Martí Joan de Galba aparegué publicada l'obra. 
D'aquest personatge sabem ben poc, era valencià, casat, Joanot Martorell li deixà el llibre a canvi d'uns diners, els quals no hi ha constància que tornara mai, pel la qual cosa esdevingué propietat de Martí Joan de Galba.

Nascut a Gandia, entre 1413-1415, pertanyia a un llinatge de l'estament militar (la germana de Joanot, Isabel Martorell es casà amb Ausiàs March). La família havia ostentat diferents càrrecs a la cort reial. Estigué moltes vegades involucrat en bregues cavalleresques. Desafià a mort a un cosí perquè, segons ell, havia deshonrat la seua germana Damiata i no volia casar-se amb ella, buscaren jutges (Joanot buscà el rei d'Anglaterra, Enric VI) però el cosí no es presentà. Al final es resolgué el plet de forma diplomàtica, amb una compensació econòmica del seu cosí a Damiata. Aquesta no es casà mai.

Estigué en diferents corts europees, entre elles la d'Anglaterra (documentada), Portugal, Nàpols, etc. Formà part en diferents lluites entre cavallers, de les quals tenim notícia a través de les seues pròpies "lletres de batalla". L'estada a Anglaterra influí en l'autor a l'hora d'escriure el Tirant. Martorell mor el 1468, vint-i-dos anys abans que fos publicat el Tirant lo Blanch

Tirant lo Blanc

L'obra es troba dividida en capítols, però per al seu estudi hom fa una divisió en cinc parts:
  • Primera, des del cap. 1 a 97. L'acció esdevé a Anglaterra on coneixem el protagonista, bretó, excel·lent lluitador en batalles individuals i cortesanes. Guillem de Varoic, Arbre de Batalles.
  • Segona, des del  cap. 98 a 114. Transcorre al regne de Sicília i a l'illa de Rodes. Tirant es mostra com un eficaç i intel·ligent cap de les forces armades navals.
  • Tercera, des del cap. 115 a 296. Se situa a la ciutat de Constantinoble i a l'Imperi de Grècia (Imperi bizantí). Cap suprem dels exèrcits lluita contra moros i turcs, s'enamora de la filla de l'emperador, Carmesina.
  • Quarta, des del cap. 297 a 407. Tirant ha naufragat i es transforma en un cabdill cristià de les forces nord-africanes, i assoleix la conversió d'extensos regnes moros i domina i sotmet els qui no es converteixen.
  • Cinquena, des del cap. 408 a 487 Torna a Grècia, l'allibera del poder turc, i quan és nomenat César de l'Imperi, i s'ha casat amb Carmesina mor a Adrianòpolis d'una pulmonia. Després moren l'Emperador i Carmesina. L'Imperi d Grècia, lliure de setges i atacs pervé a l'Emperadriu vídua, la qual es casa amb Hipòlit antic servidor de Tirant.
Joanot Martorell moltes vegades es basa o es fixa en fets històrics reals, com el setge de l'Illa de Rodes, fet per les forces egípcies del 10 d'agost al 18 de setembre de 1444. Així tenim que la primera i la segona part podríem dir que és una novel·la històrica, perquè s'apropa a fets que ocorregueren en aquella època, i la tercera, quarta i cinquena és una novel·la de ficció, els fets que conta ja no són reals, ell comença a escriure la novel·la sis anys després que els turcs prengueren Constantinoble, havia caigut doncs l'Imperi Bizantí. Roger de Flor (almogàver català) potser el model de cavaller en qui s'inspirà Martorell, però l'actualitzà. Tot el que li esdevé a Tirant, encara que no sempre real, és possible en la segona meitat del segle XV.

L'acció es desenvolupa a les corts i als palaus o als camps de batalla, i al mar. Els personatges són propis d'aquests ambients, apareix, encara que molt poc, el món de la burgesia, ja incipient en aquell moment, i no menciona per a res els humils ni els indigents. La manera de comportar-se els personatges sembla que reflecteix com es comportaven els aristòcrates valencians de l'època.

Fins aquesta novel·la els personatges protagonistes dels llibres de cavalleries eren el retrat del perfecte cavaller, amb força sobrehumana, amb uns ideals purs. El Tirant però com hem dit, morí de pulmonia, quan el fereixen li ix sang i tarda en guarir-se, té errors, debilitats, com els altres hòmens, això sí, és molt fort, intel·ligent i ben plantat, com un bon heroi, però dintre dels paràmetres de la normalitat.

Fou traduïda al castellà el 1511, a l'italià el 1538 i al francés el 1737. A tall de resum ens trobem que reflecteix la vida, usos i costums de la noblesa valenciana del segle XV, si més no comportaments ideals i utòpics.

És una novel·la cavalleresca on se'ns ofereixen els fets amb un gran realisme, a diferència dels llibres de cavalleries. Aquests eren escrits en vers, cronològicament i geogràficament allunyats o inexistents. Apareix la realitat del seu temps versemblança, aquest realisme es basa:
  • comportament de l'heroi – cavaller perfecte- és un home normal, es trenca una cama, mor d'una pulmonia...
  • coordenades històriques reals – l'imperi Bizantí cau l'any 1453, abans de la redacció.
  • personatges reals: Heroi Roger de flor, capità dels almogàvers defensor de Constantinoble.
  • geografia exacta.
Martorell vol demostrar que l'Imperi Bizantí és recuperable per tant ha de fer que la novel·la siga creïble. Formació del cavaller: aquest món estava desapareixent. Els dos elements que diferencien, sobretot, el Tirant dels llibres de cavalleries, a més dels esmentats, són: 
  • l'humorisme – absent dels llibres de cavalleries, i la sensualitat, només és seriós a Anglaterra – formació del cavaller.
  • l'erotisme i la sensualitat són inexistents a la primera part, guanyen importància al llarg de l'obra.L'estil: té un to solemne en els parlaments dels herois i to planer en els diàlegs femenins.
Vargas Llosa etiqueta l'obra com a "novel·la total ":

- militar: guerra com a espectacle
- social: visió de la societat de l'època
- eròtica: escenes d'amor
- psicològica: evolució dels personatges.


AUSIÀS MARCH


Ausiàs March és un poeta universal que parla a tots del que som, autor d'una obra que cobreix tots els sentits de la vida humana: religiosa, espiritual, ètica, amorosa, la qual cosa li va permetre parlar de tots els problemes de l'home. A més, és el creador d'una llengua amb una poesia discordant: una suma d'idees contradictòries i una reflexió del JO on hi ha un desequilibri, una part enigmàtica i desentranyable. Practica la introspecció, sempre està autoanalitzant-se, se sent amenaçat d'escisió entre l'àima (l'amor) i el cos (el desig).

Presenta un nivell ontològic (part de la metafísica que parla de l'ésser en general i les seues propietats essencials): parla del buit, de la pèrdua d'identitat.

Modernitat: el llenguatge representa una experiència fracassada, angoixa davant de la nit/mort, dubte metafísic. Parla del no-res, encara que era cristià i creu en la salvació de l'ànima té dubtes i por.

Visió pessimista: impossibilitat de resoldre els seus problemes, de ser feliç i comprendre la seua vida o la seua mort. L'home és massa limitat i ell escriu sobre el seu fracàs. Tema del cos, incapaç de viure, es veu buit i sense sang. Sentiments i al·legories que es refereixen a la mort i a la destrucció.

Tema fonamental: incapacitat de poder comunicar-se amb els altres i la confiança que va tenir, malgra tot, en la llengua, que és l'única esperança de l'home.

Va nàixer segurament a València (alguns s’inclinen per Gandia) l’any 1400. Descendia d’una rica família catalana de burgesos i funcionaris, que accedí a la noblesa a partir de 1360, any en què l’avi del poeta, Jaume March (Barcelona, 1300-1375) assolí la condició de cavaller. El seu oncle Jaume (ca. 1336-1410), hereu de les possessions que la família tenia a Catalunya, i el seu pare Pere (ca. 1337-1413), hereu de les del Regne de València, van ser també poetes i homes de lletres. Ausiàs era fill de Pere March i de la seua segona esposa Lionor de Ripoll, que també tingueren una filla, Peirona, nascuda amb posterioritat al poeta. Després de la mort del seu pare (1413), Ausiàs March esdevingué el cap de la branca valenciana de la família, un clar exponent de la petita noblesa local.

Ausiàs March va rebre una formació cavalleresca, conforme requeria la seua condició social, però també una altra de llibresca, com es dedueix de la seua fecunda dedicació literària posterior, que arribà a superar amb escreix la del seu pare i la del seu oncle.

Inicià la carrera militar en 1420, any en què, juntament amb altres poetes, com el català Andreu Febrer o el valencià Jordi de Sant Jordi, es va incorporar a l’armada del rei Alfons el Magnànim per a participar en la primera campanya italiana d’aquest.

En 1425, el rei Alfons el Magnànim va recompensar els serveis militars prestats per Ausiàs amb la concessió d’alguns privilegis jurisdiccionals sobre els petits senyorius rurals de Beniarjó, Pardines i Vernissa (en l’àrea territorial de Gandia), que havia heretat del seu pare. Aquest mateix any el Magnànim el nomenà falconer major reial, perquè s’encarregara de la direcció i l’administració dels serveis de falconeria que el rei havia establit prop de l’Albufera de València.

En 1430 va cessar com a falconer major i passà a ocupar-se, fonamentalment, de l’administració dels seus senyorius i de la defensa dels seus privilegis feudals, enfront del poder ascendent de la burgesia ciutadana i de la mateixa monarquia.

En 1437 Ausiàs March es compromet matrimonialment amb Isabel Martorell, germana de Joanot, l’autor del Tirant lo Blanc. Aquest compromís va originar un greu conflicte amb Galceran Martorell, germà major d’Isabel, ja que Ausiàs es negava a casar-se sense percebre prèviament el dot de la seua esposa pactat en les capitulacions corresponents. Les noces no es van celebrar fins a 1439, després que Joanot Martorell cedira a la seua germana Isabel la major part de les seues petites possessions de la vall de Xaló (en l’actual comarca valenciana de la Marina Alta) a fi d’assegurar-li el dot acordat. Però aquest matrimoni tan sols va durar uns mesos, ja que Isabel va morir en setembre del mateix any sense tenir cap descendència i després d’haver nomenant el seu espòs com a hereu universal.

En 1443, el poeta va contraure segones noces amb Joana Escorna, pertanyent a una família adinerada de la petita noblesa valenciana que estava emparentada amb la del propi Ausiàs, per la qual cosa aquest matrimoni requerí la dispensa papal corresponent. Un any després, Ausiàs va vendre els senyorius que havia heretat de la seua primera esposa, i, a partir de llavors i fins a la seua mort, va fixar la seua residència habitual a València, encara que sense arribar a abandonar totalment les seues possessions de Gandia i Beniarjó.

En 1454 va morir la segona esposa del poeta, i aquest ho va fer l’any 1459, no va tenir descendència legítima amb les seues dues esposes, però sí cinc fills bastards: Joan, Felip, Pere, Joana i Francesc, aquest últim ja mort abans de l’òbit del poeta. El seu cos reposa a la Catedral de València, conforme a la seua voluntat.


OBRA

La poesia d’Ausiàs March mostra tres influències: d’una banda, la lírica trobadoresca provençal, tot i que el seu llenguatge ja és del tot lliure de provençalismes, a diferència dels seus antecessors. La segona de les influències és la filosofia aristotèlic-tomista, de la qual demostra posseir grans coneixements amb freqüents referències als aforismes escolàstics sobre l’amor i el bé. Finalment, hi ha la influència dels italians, especialment el Dant i Petrarca.

La poesia d’Ausiàs March és plena del conflicte cabdal de la seva vida: el contrast i la contradicció entre les idees del poeta sobre l’amor i la dona, preses del Dant i de la filosofia tomista, i la seua vida real, plena de caigudes i de misèries morals. El resultat és el to desolat i angoixat que traspua arreu de la seva obra.

L’obra d’Ausiàs March està constituïda per 128 poemes, d’extensió variable, el conjunt dels quals supera els 10.000 versos. Encara que no disposem de dades segures que ens permeten establir la cronologia exacta d’aquestes composicions, a partir dels escassos indicis que contenen —al·lusions a personatges, situacions o fets, fonamentalment— cap deduir que l’activitat literària del poeta es va iniciar a partir de 1425, després d’haver abandonat l’activitat militar, i es va prolongar, potser sense solució de continuïtat, fins a la seua mort.

La majoria dels estudiosos s’han decantat per classificar la seua obra per cicles temàtics. De fet, cada cicle forma una unitat de sentit, així com s’observa una evolució formal i conceptual en els diferents cicles, per la qual cosa s’ha arribat a considerar el còmput total de la seua obra com un immens poema. March va ser un dels primers poetes en utilitzar la llengua catalana.

El poemari podem agrupar-lo en quatre cicles temàtics: cants d’amor, cants de mort, cants morals i cant espiritual. Els primers giren al voltant d’experiències amoroses exaltades, insatisfactòries i desafortunades, i la major part es poden agrupar en subcicles determinats per una marca idèntica d’invocació a l’estimada o a l’amor, el senyal present en l’última estrofa i heretat de la tradició trobadoresca: «Llir entre cards» (19 poemes), «Plena de seny» (35 poemes), «O folla amor» (10 poemes), «Amor, amor» (12 poemes) i «Mon darrer bé» (2 poemes).

Per la seua part, els cants de mort són un total de sis composicions, l’eix central de les quals és el dolor provocat per la mort de l’amada —per a uns la primera esposa i per altres la segona— i la preocupació pel seu destí etern.

Els cants morals, en canvi, desenvolupen una extensa sèrie de motius de caràcter més teòric —la naturalesa del bé, les limitacions de l’ésser humà, la teoria de l’amor, etc.—, el denominador comú dels quals és la recerca de la virtut com a meta de la vida.

Finalment, el cant espiritual és un extens poema al llarg del qual el jo líric es dirigeix a Déu per a expressar-li el penediment per les faltes comeses i el seu desig de perdó, ensems que rastreja amb congoixa els camins que poden aproximar a Déu el pecador llastat per la seua consciència de culpa.


Els cants d’amor

En la seua producció l’amor és un tema tan important que arriba a generar-ne d’altres amb entitat pròpia, però sempre com a causa o efecte del primer. En l’obra de March la dona és una persona real, humana i individual i, en conseqüència la relació home-dona serà el compost de l’amor sensual (sentits) i l’amor intel·lectual (contemplació i pensament). El nostre autor sols mantindrà de la poesia trobadoresca el fet de dedicar els seus poemes a una dona, a la qual es refereix mitjançant un “senyal” per amagar així el seu nom. Podem dividir aquests cants en cinc senyals que corresponen a cinc etapes en la vida de l’autor.

1-Plena de Seny

Aquest primer cicle està compost per dinou poemes. Són una mena de diàleg entre l’autor i una dama, “aimia”. El poeta proposa a l’amada una relació més madura tant física com intel·lectual, per tal de superar els desitjos de la carn i els problemes espirituals. La dama segueix el seu caràcter passiu i tradicional i no li respon. El poeta se sent fracassat, i presenta una actitud negativa, però continua lluitant i escriu per resoldre els problemes que el turmenten, comença un nou cicle.


2-Llir entre Cards

Aquest nou cicle consta de trenta-cinc poemes, sembla que dirigits a una altra dona, “dona Teresa”. Ara el poeta s’allunya dels aspectes físics de la dona i considera l’amor com una absoluta contemplació com a única possibilitat d’assolir l’amor pur i això el separa de la resta dels hòmens.

Davant la resposta negativa de la dama, March pren una activitat violenta i fins i tot se sent culpable perquè la dama s’ha decantat per amar “l’home pec”, l’impur, el comú. Tot açò el du a una obsessió per la mort, que esdevé un tema constant en aquest cicle.


3-Amor, amor

Dotze poemes formen part d’aquest nou cicle. Desenganyat i vell, reconeix que el plaer intel·lectual no és suficient per assolir el plaer complet, l’amor pur. Un dels temes més freqüents és l’enyorança d’èpoques anteriors en les quals ell amava desesperadament. No s’adreça directament a la dama, quan increpa o dialoga, ho fa amb “Amor” personificat.


4-Mon darrer bé

Comprèn solament dues poesies adreçades, segons sembla, a una sola dama, de la qual s’enamorà quan l’autor ja era vell. Aquest nou amor fa oblidar els mals
passats…


5-Oh, foll amor

Està format per deu poemes. El poeta se sent pecador, deshonest i vil i, fins i tot, avergonyit, d’aquí el senyal “foll”, que s’oposa a l’amor pur, cantat o desitjat de les poesies anteriors. Demana el perdó de Déu.


Els cants de mort

El tema de la mort no és exclusiu d’aquest cicle, format només per sis poesies dedicades a plànyer la mort d’una sola dona i sense senyal. La destinatària sembla ser la seua segona esposa, Joana Escorna. El poeta, amb una sinceritat molt humana reflexiona sobre els temes més comuns que la mort d’una dona estimada hi pot ocasionar: el destí de l’ànima, el dolor per l’absència, el record del temps passat. El poeta, fins i tot, se sent culpable de la mort de la dona.

Cants morals

Les commocions espirituals del poeta, a través de la seua formació cristiana, el duen a un tipus de poema moral i didàctic: els Cants Morals. El tema és ara el bé i la virtut. Les seves opinions en aquest terreny coincideixen amb les d’Aristòtil i Sant Tomàs.


Cant espiritual


Aquest cant, adreçat a Déu, és una llarga oració (224 versos), escrit en segona persona i és considerat com un dels poemes més importants de la literatura catalana. El poeta s’hi mostra preocupat per aconseguir el camí de Déu i té por de ser condemnat per haver caigut en el “foll amor” de la qual cosa es penedeix, fins i tot demana a Déu que li acurte la vida per no incórrer en més pecats.

Ací observem el poeta més preocupat per expressar el seu pensament i les seues reflexions més íntimes que per seguir els preceptes de la poètica tradicional. Per això hi utilitza els versos sense rima (estramps), amb la qual cosa la seua expressió esdevé molt més natural que la resta de composicions, feta a base de versos prou durs i aspres, cosa que dificultava la lectura.

ACTIVITAT: Després de llegir l'anterior informació sobre els autors i les obres més destacades de la Literatura Valenciana del segle d'Or, respongueu les següents preguntes:

1. Quina diferència hi ha entre la novel·la de cavalleries i la cavalleresca?

2. Quins elements cavallerescos destaquen en el Curial e Güelfa?

3. Quan es va introduir la impremta a València i quan es va publicar Tirant?

4. Per on viatjà Martorell i quin país li va inspirar el primer capítol de Tirant?
 
5. Quines parts del Tirant s'assemblen més a una novel·la històrica i quines més a una de ficció? Per què?
 
6. El Curial i el Tirant són novel·les de cavalleries o cavalleresques? Per què?
 
7. Quin tipus de novel·la és Tirant i per què es diu que és una "novel·la total"?

8. Quina formació va rebre Ausiàs Marc i quins són els temes fonamentals de la seua poesia?

9. Quines característiques pròpies de la poesia trobadoresca mantindrà Marc i quines innovacions incorpora a la seua poesia? Per què se'l considera un poeta modern?

10. Comenteu els dos fragments dels poemes de Cants de mort i espiritual que apareixen més avall: tema, explicació del contingut i recursos. Compareu-los a altres autors o obres que conegueu.

Escolteu el poema Veles e vents, interpretat per Raimon i indiqueu els vents que hi s'esmenten, els entrebans que té per aconseguir el seu propòsit, les comparacions que hi apareixen, els perills a què s'enfronta, quin senyal utilitza per a dirigir-se a la seua estimada, i quin valor lidona a l'amor.

La gran dolor que llengua no pot dir

del qui.s veu mort e no sap on irà

(no sab son Déu si per a si el volrà

o si.n infern lo volrà sebollir) […]

O cruel mal qui tols la joventut

e fas podrir les carns dins en lo vas!

l’esperit, ple de paor, volant va

a l’incert loch, tement l’eternal dan;


Si com los rius que a la mar tots acoren,

Així les fins totes en tu se n’entren.

Puix te conec, esforça’m que jo t’ame:

Vença l’amor a la por que jo et porte.

VELES E VENTS




"Veles e vents han mos desigs complir"
XLVI

Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar:
xaloc, llevant los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà·l mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets;
fugint al mar on són nodrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets;
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descoberts no seran.
En lo perill no·m caureu de l’esment,
ans votaré al Déu qui·ns ha lligats
de no minvar mes fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.

Jo tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lats;
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca ésser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit
car, nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort d’amar perdau poder
e sia tost en ira convertit,
e jo, forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu, ¿per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell jo·m trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant, de tot l’avenidor.

Jo són aquell pus extrem amador
aprés d’aquell a qui Déu vida tol.
Puis jo són viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor jo só dispost,
mas per mon fat fortuna cas no·m porta.
Tot esvetlat, ab desbarrada porta,
me trobarà faent humil respost.
Jo desig ço que·m porà ser gran cost
i aquest esper de molts mals m’aconhorta.
A mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost;
lladoncs les gents no·ls calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà;
lo seu poder en acte·s mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.

Amor, de vós jo·n sent més que no·n sé,
de què la part pijor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada