LLENGUA 3: Les perífrasis verbals i les propietats textuals

Recordeu el tipus de perífrasis verbals que hi ha? Recordem-ho practicant en el següent Joc de les perífrasis

PROPIETATS TEXTUALS
Un text pot estar molt ben escrit des del punt de vista ortogràfic, molt ordenat i amb molt bona lletra, i no dir res, o que, en llegir-lo, no sapiem què vol dir. I a l’inrevés, podem trobar un text amb unes informacions o reflexions molt sàvies, però tan mal escrites, desordenades i incoherents, que coste molt de llegir i avorresca el lector.
El secret és saber què cal dir i saber com s’ha de dir.
Perquè un conjunt de signes es puga considerar un text, ha de tenir una sèrie de condicions. A més d’una intenció comunicativa*, el text ha de ser adequat a la situació o context comunicatiu, ha de tenir coherència semàntica i estructural i ha de presentar cohesió sintàctica entre les unitats lingüístiques que l’integren. La informació d’un text ha d’avançar gradualment, d’acord amb la informació coneguda que ja s’ha ofert, i aportar una conclusió final. Per això, els textos han de tenir una estructura comuna: la introducció (situa el contingut del text), el desenvolupament (el cos principal del text) i la conclusió (recull de les idees principals o argumentacions).
(*Intenció comunicativa és l’objectiu que perseguim quan parlem o escrivim: informar, distraure, convèncer, donar ordres... La intenció comunicativa condiciona les estratègies i la forma que acaba tenint el text).
L’adequació del text
L’adequació és la propietat dels textos que consisteix bàsicament en el fet que l’emissor d’un text s’ha d’adaptar a la situació o context comunicatiu en el qual es troba, i ha d’utilitzar un registre de la llengua d’acord amb aquesta situació i a la intenció comunicativa. Per exemple, la situació comunicativa d’un examen o prova en què trobem expressions malsonants, vulgars i alguna paraulota. Diríem que aquest text és inadequat, ja que el que s’exigeix en el context d’aquesta prova és un registre formal.
Exemples de textos no adequats:
• En un prospecte de medicaments: “Si preneu moltes pastilletes, podeu tenir caguetes i grans a la cara”. El prospecte d’un medicament no pot tenir paraules vulgars. Hauria de dir: “Prendre’n més quantitat que la prescrita pel metge pot ocasionar dolor gastrointestinal i problemes cutanis”.
• En una invitació del rector de la universitat: “Demà, jornada de portes obertes, per poder veure el meu local. Si veniu, us donaré de menjar”. Un escrit del rector de la universitat no es pot escriure en llenguatge col·loquial, ha de ser formal. Hauria de dir: “Jornada de portes obertes a la universitat. Hi haurà un refrigeri per a tots els assistents”.
El text ha de ser adequat a la situació comunicativa*, al receptor a qui va dirigit i a la seua intenció comunicativa. Per tal d’aconseguir que un text siga adequat, el llenguatge ha de ser comprensible per al receptor a qui va adreçat, i ajustat al contingut del text. Es tracta de saber escollir les millors solucions lingüístiques per a cada situació de comunicació; per això, el més important és tenir clar qui és el destinatari del missatge i parlar amb el registre idoni (formal o informal, segons qui siga el nostre receptor). També l’adequació es manifestarà en el text mitjançant l’ús de les marques díctiques que assenyalen les persones, l’espai i el temps en què es produeix la situació comunicativa. La dixi: es pot definir com el mecanisme lingüístic que permet fer presents en el text els elements de l’enunciació (emissor, receptor, temps i espai) i que només es pot interpretear per referència directa a aquests elements contextuals.
Per saber que estem fent una bona adequació del text, hem de tenir en compte que el text:
• Comunica el que vol comunicar.
• Té en compte els destinataris.
• Utilitza un vocabulari i registre lingüístic adequats.
(*El context comunicatiu són els elements no lingüístics que no se situen dins del text, però que hi mantenen una relació:
• L’emissor: qui produeix el missatge.
• El receptor: rep el missatge i l’interpreta.
• El referent: és el tema del qual parla l’emissor.
• El canal: el suport amb que està escrit el text (diari, missatge, llibre, blog...).
• La intenció comunicativa: quina finalitat té el text :informativa, argumentativa, instructiva, entreteniment...).
El més important per a una bona adequació textual és saber trobar el registre* adient al context comunicatiu.
(*Els registres lingüístics són conjunts de característiques que apareixen en els textos segons el que exigeix la situació comunicativa).

La coherència semàntica
La coherència en un text vol dir que totes les idees que inclou estan relacionades semànticament i donen significat al text; d’aquesta manera, s’aconsegueix la comprensió global del text i es compleix la seua intenció comunicativa. La coherència és la propietat dels textos que indica quina i quanta és la informació que cal comunicar i com cal fer-ho, perquè el lector puga trobar el significat global del text. Per tant, la coherència està basada en la selecció i l’organització de la informació.
Perquè un text siga coherent, la informació ha de ser clara, no contenir informació absurda, estar ben organitzada i no presentar contradiccions, ha de presentar la informació necessària i només la necessària. Així, doncs, en un text coherent:
• Les frases tenen sentit.
• Les frases estan ordenades amb lògica cronològica.
• L’estructura s’adequa al tipus de text.
• Cada paràgraf expressa una idea diferent.
• La informació ha estat ben seleccionada.
• Ens transmet el significat global del text, la idea principal o tema.
Per exemple, un escrit en el qual trobem les idees desorganitzades, repetides, barrejades, que no segueixen un esquema i són insuficients o sobreres, diríem que és un text incoherent. El text ha de ser coherent, és a dir, s’ha de centrar en un mateix tema, i la informació que ofereix ha de guardar una relació lògica.
Exemples de textos no coherents:
• “Anava passejant i em vaig trobar un euro. Com que venia del metge, anava mirant a terra. Vaig poder arribar prompte a casa de la meua mare. La meua mare no és cosina de Joan” Aquest text presenta problemes de coherència: les frases no estan ordenades cronològicament dins del paràgraf. La informació no està ben seleccionada, hi ha informació que sobra… Hauria de dir: “Vaig eixir prompte de la consulta del metge i vaig decidir anar a casa de la meua mare; com anava mirant a terra,  vaig trobar un euro”.
• “Va pujar per les escales de la catedral. Era de nit, però no plovia. Per cert, que no havia parlat amb el meu germà de tu. I ara tinc son.” En aquest text les frases no lliguen entre elles dins del mateix paràgraf, no hi ha connexió lògica entre elles.
Cal recordar que el paràgraf serveix per a estructurar les diverses parts de què consta un text, hi dóna coherència i en facilita la comprensió. Per això, en la redacció d’un paràgraf es recomana:
• Tractar de les mateixes idees en un sol paràgraf. No escriure idees que haurien d’anar juntes en paràgrafs diferents.
• Connectar les idees d’un paràgraf entre elles, no escriure-les una darrere de l’altra sense relacionar-les.
• Escriure paràgrafs curts ajuda a ordenar millor el text.
• Separar els paràgrafs amb espais dóna claredat al text.
• Cada paràgraf tracta d’una idea diferent sobre el tema; els paràgrafs s’han d’anar relacionant els uns amb els altres i en el darrer paràgraf incloure la conclusió final del text.

La cohesió del text
Per a construir un text cohesionat, les diferents idees, paraules, frases i els paràgrafs han d’estar correctament lligats entre ells, per tal que el conjunt del text es perceba com una unitat.
Perquè un text siga cohesionat, les idees han d’estar lligades entre elles mitjançant connectors,signes de puntuació, substitucions pronominals… que en garantesquen la unitat. En un text en el qual no hi ha cohesió, les idees estan escrites de manera aïllada, cosa que dóna la sensació d’estructura desorganitzada i en dificulta la comprensió.
 Exemples de textos no cohesionats:
• “Un treballador va trobar un tornavís a terra. Aquest treballador va preguntar de qui era el tornavís, i ningú no va contestar al treballador; aleshores el treballador es va posar el tornavís a la seua butxaca.” En aquest text, les frases no estan unides entre elles, ja que es repeteixen les paraules treballador i tornavís. Hauria de dir: “Un treballador va trobar un tornavís a terra i va preguntar de qui era. Com que ningú no li va contestar, se’l va posar a la butxaca”.
Per a escriure un text cohesionat és molt important:
• Utilitzar connectors variats; no repetir-los de manera abusiva.
• Utilitzar pronoms i adverbis adequadament.
• Utilitzar conjuncions i preposicions adequadament.
• Utilitzar adequadament els signes de puntuació.
Les frases han d’anar molt ben connectades entre elles per tal de donar cohesió al text. Per això, en la redacció de les frases es tindrà en compte:
• Que les frases no siguen excessivament llargues, lligades amb comes o punts. Les frases massa llargues compliquen la comprensió.
• No repetir una mateixa paraula en les frases següents (per a evitar-ho tenim diferents recursos: el·lipsi, ús de pronoms,ús de demostratius, sinònims…).
• Respectar l’ordre lògic de la frase: subjecte + verb + complements.
• Procurar que el nombre de substantius i de verbs siga equilibrat. Escriure noms en excés i pocs verbs embolica la frase.
• Evitar les frases negatives i les passives perquè són més difícils d’entendre. Procurar substituir-les per frases afirmatives i actives.

La correcció
Correcció ortogràfica i morfosintàctica: les paraules estan relacionades seguint les normes de la llengua amb la qual està escrit el text, és a dir, estan escrites correctament.

ACTIVITATS:
  • Escriviu un text que no acompleisca alguna propietat textual. El llegiu i la resta de la classe haurà d'endevinar quina propietat no acompleix i corregir-lo. Comenceu corregint aquests textos:
  1. "Avui continuen les declaracions dels testimonis del tiroteig que hi va haver en uns gran magatzems de Phoenix. Divendres ho van fer les deu persones que eren a la gasolinera del centre comercial."
  2. "Aquest cap de setmana, milers de iemenites han sortit al carrer a Sanà. Els manifestants han paralitzat la capital del país per exigir la caiguda del règim."
  3. "La reunió ha estat important no tant pel que s’hi ha decidit sinó perquè hi ha hagut unanimitat."
  4. "Tant Joan Puig, pels veïns, i Maria Casas, per l’Ajuntament, han aprovat el projecte."
  5. "Per una banda, els blaugranes saben que han de guanyar el partit. I els madridistes no es poden permetre una altra jornada en blanc."
  6. "La ministra, juntament amb el conseller del sector, han firmat el traspàs de competències."
  7. "Aquest és un dels carrers que ha quedat tallat a causa de la fuita de gas."
  8. "I, en el partit d’ahir, el festival de triples de les jugadores gallegues van acabar de complicar-ho tot."
  9. "La falta de visibilitat per la tempesta de neu i per la boira van ser les causes de l’accident."
  • En les frases següents hi ha errors d’adequació. Subratlleu-los.
1.      [Un xic al seu avi]: Ahir era l’aniversari d’en Lluís, hòstia, i no el vaig felicitar!

2.      [Una filla al seu pare]: El profe de natus ens ha posat un examen per demà.

3.      [Una mestra a una mare]: En Joan és un paio que no em cau gens de bé.

4.      [Una xica a la metgessa]: El teu germà és tope guai: maco, intel·ligent...

5.      [Un xic al porter de la discoteca]: Tranqui, que ja me’n vaig.


  •   Restituiu al text que segueix els connectors que hi falten:

“que” completiu (2)  “que” relatiu (2)     a partir d'      perquè    però (2)   quan

".....................................aquest moment, els fets es precipiten. ....................torna a la feina es troba.................hi ha un reajustament de plantilla, provocat per la crisi econòmica.................s'arrossega des de fa anys................que d'un any ençà ha anat manifestant-se cada cop amb més claredat. L'acomiaden; li asseguren ............ l'acomiadament no té res a veure amb la pèrdua del braç,...............fins i tot ell (.............donaria l'altre braç.................fos veritat) s'adona que no l'hi diuen gaire convençuts."
Quim Monzó: El perquè de tot plegat

 

  •  En aquest text falten 12 punts i 24 comes. Escriu-los al seu lloc.

La Unió Europea de 25 països reunifica el vell continent

L'1 de maig de 2004 aquesta data passarà a la història com el dia de la reunificació d'Europa quan 10 països de l'Est es van adherir a la Unió Europea (UE) aquesta organit­zació que va tenir els seus orígens a la dècada dels cinquanta -primer el 1951 amb la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer i després el 1957 amb el Tractat de Roma- té ara 25 estats membres ara els representants d'aquests països hauran de treballar per inte­grar econòmicament uns territoris amb un nivell de renda molt baix í per construir una Europa formada per moltes tradicions i cultures

Estònia Letònia Lituània Polònia la República Txeca Eslovàquia Hongria Eslovènia Malta i Xipre ja són socis d'una comunitat de 455 milions de persones el pròxim pas l'han de fer Bulgària i Romania l'adhesió de les quals està prevista per al 2007 més tard podria arri­bar Turquia

La nova UE s'ha convertit en un gegant de 3.691.214 quilòmetres quadrats i en la tercera potència demogràfica mundial ja que només la Xina i l'índia tenen més habitants a això s'hi afegeixen les 20 llengües oficials fet que evidencia la gran diversitat

Davant d'aquesta macedònia cultural social i econòmica la UE ha de superar urgentment una sèrie de reptes per mantenir l'estabilitat segons el primer ministre irlandès i president semestral de la Unió Bertie Ahern «s'ha de prioritzar l'adopció d'una Constitució europea per poder adoptar decisions»

A més d'aquest Tractat Constitucional altres prioritats de la UE ampliada seran la pro­tecció dels ciutadans i les ciutadanes davant l'amenaça del terrorisme fomentar la crea­ció de llocs de treball i contribuir a la construcció de la pau al món

El Periódico (5-4-2004)



Conill o ànec?

Hi ha una frase divertida. La jove veu l’amenaça. És de Gabriel Ferrater, de la seua obra Sobre el llenguatge. Vindria a ser la versió lingüística d’aquelles imatges calculadament ambigües, en què al primer cop d’ull veus una figura ben nítida, per exemple d’una dona gran, però algú altre hi veu una xica jove, i és llavors que t’adones que l’ull de la primera és l’orella de la segona, la qual té la cara una mica girada. O aquella altra en què les orelles d’un conill poden ser el bec mig obert d’un ànec. La jove veu l’amenaça. Heu trobat l’altre sentit?

La cerca d’ambigüitats forma part del joc lingüístic, tot i que el context comunicatiu ens sol ajudar a desfer aquesta ambigüitat. Si em conviden a una festa i dic arribarem a l’hora, m’entendran segur si, posem per cas, escric aquest missatge en un whatsapp, però oralment és possible que el meu interlocutor interpreti arribarem alhora, de manera que donarà per fet que jo i una altra persona arribarem al mateix temps, i no necessàriament amb puntualitat. L’ambigüitat existeix, i per bé que genera confusions, tard o d’hora s’esvaeixen. I si no és així, doncs potser és que no ens hem entès.

ACTIVITATS:

1. EXPLIQUEU DE QUINES DUES MANERES ES PODEN INTERPRETAR les següents ambigüetat. Redacteu de diferent manera cada enunciat per a què expresse només un dels significats.

1) Va quedar per trobar-se amb ell al banc.
2) Ignora la seva actitud.
3) El propietari va expulsar els inquilins del tercer de la reunió.
4) Maria es va trobar la setmana passada el net del regidor que té un restaurant a la ciutat.
5) Va poder veure un ric amb ulleres.
6) Posa els coixins i els llençols nets a l'armari.
 
7) Una vella llança l'amenaça 
8) Ja han tornat els amics de Girona.
9) És una persona noble.
10) Això pinta molt bé.
11) A casa vaig conéixer la venedora, em va semblar molt lluminosa.
12) Vam veure Joan passejant.
13) Va triar un cotxe ràpid.
14) És una ràdio de música popular.

2. COMPLETEU: 
  • L'AMBIGÜITAT ÉS......
  • ES PRODUEIX PERQUÈ.....
  • ES POT SOLUCIONAR SI...
  • N'HI HA DIFERENTS TIPUS segons....
3. Busqueu exemples d'ambigüetats en diferents llengües de diferents tipus o inventeu-les, almenys una de cada tipus de les llengües que conegueu (valencià, castellà, anglés, etc). Indiqueu-les amb l'explicació de les dues interpetacions possibles i reformuleu-les per a què no es porduisca confusió. Seguiu el següent esquema:
👉 Tipus d'ambigüetat: Interpretació 1= nova formulació / Interpretació 2= nova formulació

4. EN GRUP, prepareu un esquema visual en canva o genially on apareguen diferents tipus d'ambigüetats visuals i escrites, almenys 2 exemples de cada tipus en diferents llengües i les 2 possibles solucions. Les solucions les descobrireu després de presentar les ambigüetats a la classe per tal que els companys intenten abans desxifrar-les.
En aquesta web podeu trobar altres exemples d'ambigüetats visuals: Percepció visual
Finalment, penjarem els cartells en un tauler a l'entrada de l'Institut amb les ambigüetats i un codi QR amb la desambiguació.









Cap comentari:

Publica un comentari