Activitat complementària del congrés per connectar la realitat fora de l’aula amb els continguts bàsics de sociolingüística del curs. Es fa un èmfasi especial en la descripció de la manera com els parlants integrem models de comportament i en les actituds en les diverses situacions de contacte lingüístic. L’experiència vol explorar també les situacions de bilingüisme simètric i sortir al carrer per comprovar, d’una banda, si existeix i, de l’altra, si realment és cert que la legislació en aquest camp té algun efecte en els comportaments socials.
ABANS DE COMENÇAR, revisem alguns conceptes
ACTIVITAT: consulta l'enllaç anterior i indica quin tipus de bilingüe eres (passiu/actiu, simètric/asimètric, instrumental, integratiu).
El bilingüisme social que predomina en el nostre entorn és unidireccional o bidireccional? Per què?
El bilingüisme territorial és propi del País Valencià? En quins països existeix?
Creieu que en la nostra societat hi ha prejudicis lingüístics? De quin tipus són?
Prejudici lingüístic
Tipus de prejudici social, manifestat en una desviació de la racionalitat que té la forma de judici de valor emès sia sobre una llengua (o alguna de les seves característiques) sia sobre els parlants d’una llengua, generat directament, per la ignorància o per la malvolença, ajustat a estereotips maniqueus i dictat pel neguit que ens produeixen les diferències (Tuson, 1988).
Els estereotips o clixés lingüístics com a manifestació d’actituds prejudicioses se solen manifestar en forma de dicotomies: hi ha llengües suaus o dolces i llengües aspres; llengües fàcils i llengües difícils, etc.
Els prejudicis lingüístics no acaben en el menysteniment d’unes llengües amb relació a les altres, sinó que té també una incidència en les varietats internes de les llengües. És per això que podem diferenciar les actituds lingüístiques prejudicioses en dos nivells de realització:
1 Interlingüístiques: concepcions relacionades amb la llengua com a mitjà de comunicació respecte d’altres llengües.
2 Intralingüístiques: són les que tenen relació amb la diversitat interna de la llengua.
Punt de partida: una situació real
“Un dia em van telefonar d’una operadora. El telefonista em va parlar en castellà i jo li vaig respondre en valencià. Em va demanar que li parlara en castellà i li vaig dir que no, que era ell qui trucava. «A València hi ha bilingüisme», em va dir. «Sí, per a tothom», li vaig respondre”.
Fase 1 (13 dies)
Eixim al carrer!
b) L’estudiant usa el valencià com a llengua preferent al llarg de tot el dia en tots els àmbits. En aquest punt podem introduir matisos com l’ús en l’àmbit familiar, si ho considerem oportú.
c) Pren nota de les experiències i les cataloga des del punt de vista de la sociolingüística (reaccions de suport o de rebuig par part de l’entorn, observació d’actituds i prejudicis propis i d’altres, satisfaccions…)
d) Envieu les vostres experiències de l'ús del valencià al correu del congrés: encatalavives@gmail.com i es publicaran a Twitter amb les etiquetes: #13DiesEnValencia22 #ValenciàEnPositiu #nomdelcentre
Entreu en xarxes per fer likes, si teniu compte.
Fase 2 (7 dies)
Reflexionem!
Els participants redacten un informe detallat de l’experiència amb valoració i conclusions. Pot combinar o optar entre el relat en primera persona o per l’anàlisi acadèmica a partir dels conceptes de sociolingüística treballats a l’aula.
Fase 3
L’alumnat exposa breument a l’aula les conclusions a què ha arribat amb el seu informe i la valoració de l’experiència.
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina