diumenge, 19 de setembre de 2021

6. Comunicació i funcions lingüístiques

 Elements del procés de comunicació i funcions lingüístiques associades (Jakobson) 

En els elements que intervenen en la comunicació segons la direccionalitat que prenga la conversa, així com el seu missatge, podrem trobar diverses funcions. Hem de tenir present que en un text en pot aparèixer més d’una, així com també que segons el llibre que utilitzem o consultem podem trobar una denominació en lloc d’una altra per fer referència a la mateixa funció.

-FUNCIÓ EMOTIVA (O EXPRESSIVA):
Pretén expressar sentiments, opinions, crítiques de l’emissor.
Usa exclamacions, interjeccions.

Ex : Ostres! Avui faré tard.

-FUNCIÓ APEL·LATIVA (PERSUASIVA O D’INCITACIÓ): 
Pretén provocar una resposta en el receptor, ja siga adreçant-li una ordre, una prohibició, una recomanació, convéncer-lo.
Al text apareixen vocatius (referència a algú que escolta, normalment entre comes), imperatius, construccions amb imperatius. Predomina en els textos argumentatius, publicitaris o propagandístics.

Ex: Manel, vine! Però no fumes per favor.

-FUNCIÓ INFORMATIVA (REFERENCIAL O DENOTATIVA):
Pretén transmetre informacions objectives sobre el referent.
Usa la 3a persona, construccions impersonals (sense subjecte).
Textos: informatius, explicatius, notícies periodístiques, els articles científics, els resums de textos, els informes, els currículums.

Ex: La fórmula de l’àcid sulfúric és H2O SO4.

-FUNCIÓ FÀTICA (DE CONTACTE):
Pretén establir, matenir, interromper el contacte entre els parlants i assegurar el bon funcionament del canal de comunicació. El canal s'obre o es tanca amb certes fórmules estereotipades: Hola! Adéu!, en la llengua oral mitjançant expressions com: és clar, és clar, determinades articulacions com MM…MM i en llengua escrita per mitjà d’una bona caligrafia i una ortografia impecable.
Ex: Em sents bé? Estàs al cas?

-FUNCIÓ POÈTICA (RETÒRICA O ESTÈTICA):
Pretén posar en relleu la forma del mateix missatge, jugar amb la manera com usem la llengua. Apareix en literatura, en la publicitat, en els acudits.
Ex: En aquella càlida vesprada, aimada tota ella, els ocells ja estaven a joca.


-FUNCIÓ METALINGÜÍSTICA:
Pretén aclarar o explicar el codi. Ho fa a través de determinades expressions com per exemple, “això significa », « és a dir », per a explicar el codi. Predomina en diccionaris i gramàtiques.
Ex: Aqüífer significa que porta o segrega aigua.

Activitats en el vostre blog:
- Seleccioneu un text per internet on abunde la funció informativa o expositiva i justifiqueu el perquè. Indiqueu si està present alguna altra funció.
- Busqueu un text que tinga la funció estètica o poètica i justifiqueu el perquè. Indiqueu si està present alguna altra funció

Aspectes verbals i no verbals de la comunicació 

En la comunicació podem utilitzar el llenguatge verbal i el no verbal. El llenguatge verbal és un sistema convencional que s'expressa a través de senyals i símbols. La comunicació no verbal fa referència a la comunicació realitzada per mitjans distints a la paraula. Conscients o no, el 80 % de tota la informació que transmetem en les nostres comunicacions la realitzem per mitjà de missatges de tipus no verbal; conscients o no, aquesta és, doncs, la principal forma de comunicació amb els altres.

La comunicació verbal sempre està acompanyada de comportaments no verbals. Mentre ens comuniquem resulta impossible no enviar missatges de tipus no verbal a través del rostre, la mirada... La comunicació no verbal està compresa per multitud de factors:
  • Aspecte exterior.
  • Moviments.
  • Expressió del rostre, gesticulació.
  • Postura.
  • Veu.
  • Tacte.
  • Ús de l'espai, proximitat física.
  • Els gestos amb les mans.
  • Aspectes vocals: el to, volum, claredat, velocitat, etc. afecten al significat del que es diu. 
  • Mirada. Tal vegada és l'instrument més subtil i fi per a comunicar els matisos de les emocions i les actituds cap a les persones i per a expressar les mirades de dolçor, rancor, antull, coqueteig, rebuig, burla, etc. Per a expressar emocions, desig o aversió.
  • Silenci. Aquest és polivalent; segons el context adquireix molt diversos significats. Per exemple, el silenci d'un interlocutor a l'escoltar amb interès i sintonia, és diferent al d'aquell que escolta en desacord; distint també al d'una persona enutjada i deprimida, o al silenci de l'amor en el diàleg d'una parella, o bé al silenci de recolliment en el clímax religiós; al de simpatia i compassió al donar el condol a un íntim amic o al dels amfitrions que necessiten que un visitant es retire, etc. 
ACTIVITATS en el blog: 
  • Veieu aquest vídeo que teniu enllaçat sobre la comunicació i expliqueu tipus de missatges no verbals que conegueu en diferents cultures.
  • Veieu el següent vídeo sobre la comunicació no verbal i exliqueu el significat dels diferents gestos en donar la mà:

 

Una curiositat: la sinestèsia
La sinestèsia és un trastorn en la percepció dels estímuls. Les persones que pateixen de la sinestèsia poden evocar sensacions en un altre òrgan diferent del que inicialment és estimulat. Per tant, una persona que rep un estímul visual, també és capaç de captar aquest mateix estímul amb un altre òrgan diferent de la vista. En la sinestèsia pot estar implicat qualsevol sentit, com podem veure en el següent vídeo: https://vimeo.com/8112801
I si en vols saber més: http://lacebeta.blogspot.com.es/2012/01/la-sinestesia.html

ACTIVITATS en el blog: 

La sinestèsia és també un figura retòtica, un joc de paraules que consisteix a desplaçar un adjectiu d’un camp sensorial a un altre. Per exemple: color agre. Identifique les sinestèsies de les següents frases i expliqueu les sensacions que barregen i l'efecte que produeixen.

→El meu cor es tornava negre i fred com a nit d'hivern

→Amb la calor del teu somriure, vas abraçar i vas desarmar les meues pors
→Freda com el vent
→La nit roja entre els teus braços ardents
→La dolçor de les teues besades vermelles
→L'aroma fred de la teua indiferència
→La lluna de vellut blanc
→La destinació negra que ens esperava
→L'amarg passat 

    - Escriviu una sinestèsia sobre la llibertat a partir d'aquestes 1reflexions de diversos escriptors psicoanalistes:

    1. No existeix cap home que no estimi la llibertat; però el just la demana per a tothom i l'injust només per a ell. Ludwig Börne.

    2. La llibertat no és res més que l'oportunitat de ser millor. Albert Camus.

    3. Qui no es mou no nota les seves cadenes. Rosa Luxemburg.

    4. Alliberar-se "de" no és suficient; és necessari alliberar-se "per". Erich Fromm.

    5. Els qui esperen collir les bondats de la llibertat, han de suportar la fatiga de defensar-la. Thomas Paine.

    6. Ningú no mereix la llibertat, si no està disposat a reconèixer la dels altres. Swami Vivekanda.

    7. És més difícil conservar la llibertat que conquerir-la. Paolo Mantegazza.

    8. Si la llibertat vol dir alguna cosa, deu ser sobretot el dret a dir a la gent allò que no vol sentir. George Orwell.

    9. L'únic home que és realment lliure és aquell que pot rebutjar una invitació a taula sense donar una excusa. Jules Renard.

    10. L'home neix lliure, però arreu del món està encadenat. Jean-Jacques Rousseau.

    11. La gent, a vegades, paga amb la seva vida haver dit en veu alta el que pensa. Anna Politkóvskaia.

    12. Sé que només hi ha una llibertat: la del pensament. Antoine de Saint Exupéry.

    13. La llibertat suposa responsabilitat. Per això la major part dels homes la temen tant. George Bernard Shaw.

    14. No pretenguem guiar qui vol escollir el seu camí. William Shakespeare.  


        ACTIVITAT en grup: Entreu en el vostre compte d'Instagram i anoteu una frase amb l'etiqueta:  sobre la importància de la comunicació o del llenguatge, semblant a la de Joan Fuster:
           "No sols la riquesa de pensament d'una persona, sinó també la seua complexitat de matisos sentimentals, depenen del lèxic que domine i dels seus recursos sintàctics. Pensem i sentim en la mesura en què ens ho permet la nostra llengua."

          Cap comentari:

          Publica un comentari a l'entrada