- Feu una lectura comprensiva i indiqueu les paraules que no enteneu per buscar el significat.
- Numereu les línies de 5 en 5 per tal de referir-nos-hi amb més facilitat.
- Observeu les característiques externes del text: títols, tipus de lletra, subratllats, divisió en paràgrafs o estrofes o guions, cometes, …
- Subratlleu els mots i les frases clau per retrobar-los després en el comentari.
- Subratlleu els elements formals que us semblen més expressius.
- Establiu, en una primera lectura, les parts fonamentals del text.
- També ens hem de documentar: qui el va escriure, quan, si té relació amb moviments literaris o amb textos d'altres o del mateix autor, si es basa en textos anteriors...
- - He comentat aspectes del paratext (tipus de títol, dades de l'autor, etc).
- - He indicat el gènere, àmbits d´ús tipus de text, registre, veus i funcions lingüístiques.
- - He comentat el tema i les idees principals que predominen. He fet el resum i he explicat l'estructura.
- - He localitzat les figures retòriques destacades i he comentat l'efecte que produeixen en la interpretació del text.
- - He fet una valoració on he destacat el més rellevant de la forma i el contingut. L'he comparat a altres textos de ficció o referents reals.
- - He revisat el comentari: la coherència de les idees, la introducció de connectors per a relacionar les idees, la correcció lingüística (signes de puntuació i paràgrafs breus, accents, apòstrofs, contraccions, dièresi, guionets, cursiva,...).
- - He citat la font d'informació amb la indicació de l'autor, el títol de l'obra i l'enllaç de la web consultada.
- - L'extensió del comentari és aproximadament d'una pàgina.
CRIATURA DOLCÍSSIMA
JOAN FUSTER. Escrit per al silenci.
2. Proveu de fer un poema nou canviant alguns sintagmes o alguns versos de lloc sense variar-ne l’estructura gramatical:
Per exemple:
Criatura dolcíssima –que fores
la sola riba forta, un deix d’idea,
grat de llavis pertot i branca exempta!
RECURSOS FÒNICS
- Compteu les síl·labes dels versos del segon tercet i expliqueu si hi ha algun cas d’elisió o de sinalefa. Recordeu que només heu de comptar fins a l’última síl·laba tònica de cada vers.
Ritme accentual
Explicarem ara un altre component bàsic del nivell fònic. Es tracta del ritme accentual. En els versos del segon tercet hi ha assenyalades amb negreta les síl·labes tòniques:
Criatura dolcíssima o miracle 3 6 10
total o prosperada llum –que fores 2 6 8 10
grat de llavis pertot i branca exempta 1 3 6 7 10
Podeu comprovar que en els tres versos hi ha una coincidència: la síl·laba sisena i la desena són sempre tòniques.
- Assenyaleu les síl·labes tòniques del tercer tercet i remarqueu-ne les coincidències. Indiqueu així el ritme de tot el poema.
COM RECITAR UN POEMA
Recitar un poema no és difícil. A continuació tens alguns consells:
• Has de comprendre i transmetre el sentit del poema. No només es tracta de bellesa estètica i sonora sinó que cal transmetre les emocions que irradia cada estrofa.
• L’has de llegir moltes vegades, t’has de fixar en el ritme del poema.
• L’has de dir amb veu clara i a poc a poc. Val la pena recitar d’una manera més pausada per facilitar la comprensió a l’oient i fixar-se en l’accentuació de les paraules per buscar el ritme al mateix temps que s’intenta pronunciar tots els fonemes que ens resulten més difícils,
• T’has de parar a les comes, als punts, als finals de vers i també quan t’agrada una paraula que dius; els silencis reforcen les paraules, el sentit del poema.
• Al final de cada frase, has d’aguantar el to, i no baixar la darrera síl·laba (sinó més bé pujar); és a dir, no vages morint al final de vers, els finals han de ser alts, amb força i mai decadents.
• Tingues en compte que quan recitem poesia parlem de nosaltres mateixos. Només si perds la por a fer-ho i t’hi dones, recitaràs amb força (alegria, tristor, ironia...).
• Quan recites un poema has de donar vida al text, abocant-hi els teus pensaments i idees, les teues emocions i sentiments, les teues passions. T’has de deixar dur per les imatges que et desvetlla el poema, has de parlar com un amic que parla a un altre (ara alegre, ara trist, sempre viu). Per a practicar pots fer els següents exercicis:
- Digues un dels poemes amb distintes entonacions: sorpresa, alegria ràbia, tristesa, exultació, dolor, amor... i veuràs com en canvia el sentit.
- Digues el poema sense mirar ningú, i després torna’l a dir mirant els amics que t’escolten.
- Digues el poema assegut i dret. Digues-lo sense gesticular i després gesticulant.
COM FER UN VÍDEOPOEMA
1r) Abans de la gravació heu de tenir clar quin sentiment o sensació heu de transmetre segons el tema del poema seleccionat: intimitat, tristesa, humor,...
2n) Contribució estètica amb l’elaboració d’un vídeo. No es tracta de mostrar exactament cada paraula que hi apareix en el poema sinó del significat en conjunt. Decidiu també quin tipus de plans apareixeran en el vostre vídeo per donar-li més efectivitat. Per exemple, un 1r pla o pla de detall on apareguen els ulls, la cara, la boca, els peus,... transmet confidencialitat i intimitat, sensacions més intenses. Hi ha més distància i és més narratiu un pla general (es veu un grup de gent i el lloc on són) o americà (fins els genolls).
Almenys ha d’haver un mínim de dos plans diferents i heu d’aparéixer i recitar tots els creadors del vídeo. Les imatges han de ser originals i no fotos, dibuixos o vídeos de la xarxa. Creeu les vostres pròpies imatges.
3r) Dividiu els versos del poema en funció dels plànols que heu seleccionat per a la gravació. Per aconseguir-ho, completeu l’storyboard o planificació del vostre vídeo:
Versos del poema |
Plànols |
Sentiment |
V. 1-2: “m’he estimat molt la vida, no com a plenitud, cosa total,” |
Detall: cara |
Intimitat |
V. 3: "sinó, posem per cas, com m’agrada la taula," |
General: un menjador amb una taula parada |
Quotidianeïtat |
Ara, comenteu la següent notícia apareguda en la web de València, capital del disseny WDC2022
1. A quin gènere pertany, àmbit d'ús i quin registre té? I quin tipus de text és?
- Identifica la tipologia textual a la qual pertany.
- Indica el gènere (notícia, entrevista, article d’opinió…etc.) del text.
- Has identificat la varietat dialectal en què està escrit el text?
- Fes un resum d’una extensió aproximada de 8 línies. Recorda fer ús de connectors per cohesionar i relacionar adequadament el text.
- Expressa el tema del fragment en una o dues oracions.
- Gènere, tipus de text, registre, veus, funcions lingüístiques.
- Paratext: títol temàtic o remàtic, autor, font d'informació, altres referències que acompanyen el text.
- Tema, tesi o missatge que predomina. Resum. Estructura.
- Recursos i figures retòriques destacades.
- Valoració argumentada i comparació amb altres textos de ficció (novel·la, pel·lícula, poema, cançó, obra de teatre, sèrie,..) o referents reals.
només un anhel, una ànsia,
un desig,
a vegades tan menut,
tan poca cosa,
que no arriba ni a nàixer,
i si naix
mor al segon".
TEXT 3
QUÈ SAPS SOBRE TOTS SANTS? Coneixes alguns monstres valencians? Comprova-ho en aquest enllaç:
Ara podeu saber més coses descobrint enigmes en el joc per a espantar la por dels monstres valencians. Busqueu-los per l'Institut i contesteu les preguntes que trobareu en els codis QR de cada monstre. Incorporeu les repostes al vostre comentari sobre la llegenda del drac del Patriarca, que podeu trobar en els següents enllaços amb la informació completa:
El Drac del Patriarca, rondalla de Blasco Ibáñez
Coneixes la llegenda del Caiman del Patriarca de València?
Recordeu indicar en el comentari:
- Gènere, tipus de text, registre, veus, funcions lingüístiques.
- Paratext: títol temàtic o remàtic, autor, font d'informació, altres referències que acompanyen el text.
- Tema, tesi o missatge que predomina. Resum. Estructura.
- Recursos i figures retòriques destacades.
- Valoració argumentada i comparació amb altres textos de ficció (novel·la, pel·lícula, poema, cançó, obra de teatre, sèrie,..) o referents reals.
TEXT 4
*
Res no uneix tant com una bestiesa compartida.
*
Viure és antihigènic.
En Bestiari, Joan Fuster s'aproxima a la vella tradició dels bestiaris capgirant, com no podia ser d'una altra manera, el sentit didàctic i moralitzador dels models clàssics. El resultat n'és una paròdia humorística, on Fuster hi esmerça els seus considerables recursos d'enginy i ironia per a reflexionar, en fórmules lapidàries, sobre alguns dels seus temes de sempre. També es nota la seua afició al surrealisme i a l'absurd:
------------------------
TEXT 5
JÚLIA, Isabel-Clara Simó
------------------------
TEXTOS 6
- Gènere, tipus de text, registre, veus, funcions lingüístiques.
- Paratext: títol temàtic o remàtic, autor, font d'informació, altres referències que acompanyen el text.
- Tema, tesi o missatge que predomina. Resum. Estructura.
- Recursos i figures retòriques destacades.
- Valoració argumentada i comparació amb altres textos de ficció (novel·la, pel·lícula, poema, cançó, obra de teatre, sèrie,..) o referents reals.
------------------------
ALTRES TEXTOS
EL CURRÍCULUM NO DEIA RES D’AIXÒ
César Bona, mestre i autor dels llibres La nova educació i L’ emoció d’aprendre. Publicat a Facebook, 29 de març del 2020.
TEXT
- Selecció de poemes (Mag Poesia)
UTOPIA
Quan el tren s’aturi, va dir la dona, has d’entrar-hi.
¿Però com sabré, va preguntar la nena, si és el tren
correcte? Serà el tren correcte, va dir la dona, perquè
és el moment correcte. Un tren va acostar-se
a l’estació; núvols de fum grisós sortien de la xemeneia.
Quina por que tinc, pensa la nena, mentre
aferra les tulipes grogues que donarà a l’àvia. Li
han fet una trena ben tibant perquè li aguanti tot
el viatge. Aleshores, sense dir una paraula, puja al
tren, des d’on arriba un so estrany, en una llengua
diferent de la que parla, una cosa més semblant a
un lament o un crit.
Nit fidel i virtuosa, Trad. Núria Busquet Molist, Ed. del Buc, 2017
UN JARDÍ D’ESTIU (FRAGMENT)
1.
Fa algunes setmanes vaig descobrir una fotografia de la
meva mare
asseguda al sol, amb la cara encesa com per un
assoliment o un triomf.
El sol brillava. Els gossos
dormien als seus peus on el temps també
dormia,
calmat i immòbil com en totes les fotografies.
Vaig treure la pols de la cara de la mare.
De fet, la pols ho cobria tot; em va semblar la
persistent
boirina de nostàlgia que protegeix tots els vestigis
de la infantesa.
Al fons, una zona de jocs infantils, arbres
i matolls.
El sol va descendir al cel, les ombres es van allargar
i es van enfosquir.
Com més pols treia, més grans es feien les
ombres.
Va arribar l’estiu. Els infants
es van ajupir al costat dels rosers, mentre les seves ombres
es mesclaven amb les ombres de les roses.
Se’m va acudir un mot, que feia referència
a aquest desplaçar-se i canviar, aquestes correccions
que ara es feien òbvies…;
va aparèixer, i es va esvanir amb la mateixa rapidesa.
¿Era ceguesa o foscor, perill, confusió?
L’estiu va arribar, després la tardor. Les fulles
canviaven,
els infants eren taques brillants en una massa de
color bronze i siena.
Nit fidel i virtuosa, Trad. Núria Busquet Molist, Ed. del Buc, 2017
Podeu llegir el conte complet en l'enllaç que teniu al títol i acabar el comentari guiant-vos amb les preguntes que teniu al final del text.
TEXT
POEMA de Maria-Mercè Marçal (1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Es dona a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976). Des d'aleshores publica diversos poemaris, l'últim del quals, Desglaç, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988. L'escriptora publica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que obté diverses distincions de la crítica. Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini. L'any 1973 és cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet.
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada