1r Batx. Mixte: Podeu fer les activitats en el vostre blog sobre els autors i les obres més destacats. Cada grup treballareu els autors que us correspongueren en el Taller didàctic que féreu a Sueca. Cliqueu en el nom dels autors per seleccionar la informació que necessitareu:
- Les Carmesines: Jaume Roig
- Els xafarders: Ausiàs March
- Els Tirant: Isabel de Villena
- Constantinoble: Joan Roís de Corella
- Els Martorells treballareu els autors del s. XVI i XIX: Joan de Timoneda, Jacint Verdaguer, Narcís Oller i Eduard Escalante.
Presenteu l'obra de l'autor que us correspon utilitzant l'aplicació per fer un pòster https://www.canva.com/. Heu de presentar en el pòster la següent informació sobre cada autor/a:
- Context i moviment literari a què pertany
- Imatges i informacions destacades de l'autor/a
- Característiques més significatives de l'obra
- Selecció de textos significatius per fer un comentari (trieu els textos de la web que teniu enllaçada en l'apartat Antologia)
- Bibliografia uitlitzada
- Grup i nom dels que heu realitzat cada apartat
ATENCIÓ: Cada component del grup s'ha de fer responsable d'elaborar i preparar la seua part de la presentació de l'autor i l'obra que li ha correspost i de preparar una pregunta per a la classe sobre el seu apartat.
Cada grup ha de presentar el comentari sobre el text del seu autor a banda del pòster i me l'ha d'enviar per correu. També caldrà cada setmana fer el comentari dels altres textos presentats en el blog de la resta dels autors.
Presentació del pòster
Compartireu l'enllaç al pòster amb mi, amb el meu correu: pilar.garcia@iesserpis.org
Quan els revise, compartiré l'enllaç de tots els pòsters en el blog de classe amb les preguntes que hàgeu preparat per a què, després de consultar la informació dels pòsters, les contesteu cadascú en un qüestionari en línia (Socrative).
Termini per presentar el pòster: 28 d'abril.
Per començar contextualitzant els autors i obres, llegiu i resumiu el següent còmic, realitzat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre el Segle d'Or valencià. Per llegir-lo, cliqueu ací: EL SEGLE D'OR VALENCIÀ
COMENTARI: Començarem comentant el següent poema de Jacint Verdaguer, seguint les indicacions per a fer el comentari que teniu en la pestanya del blog Guió per al comentari de text:
Cada grup ha de presentar el comentari sobre el text del seu autor a banda del pòster i me l'ha d'enviar per correu. També caldrà cada setmana fer el comentari dels altres textos presentats en el blog de la resta dels autors.
Presentació del pòster
Compartireu l'enllaç al pòster amb mi, amb el meu correu: pilar.garcia@iesserpis.org
Quan els revise, compartiré l'enllaç de tots els pòsters en el blog de classe amb les preguntes que hàgeu preparat per a què, després de consultar la informació dels pòsters, les contesteu cadascú en un qüestionari en línia (Socrative).
Termini per presentar el pòster: 28 d'abril.
Per començar contextualitzant els autors i obres, llegiu i resumiu el següent còmic, realitzat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre el Segle d'Or valencià. Per llegir-lo, cliqueu ací: EL SEGLE D'OR VALENCIÀ
COMENTARI: Començarem comentant el següent poema de Jacint Verdaguer, seguint les indicacions per a fer el comentari que teniu en la pestanya del blog Guió per al comentari de text:
Plus Ultra
Estello, fai-te clara
car cerque moun camin
Allà dellà de l’espai
he vist somriure una estrella
perduda en lo camp del cel
com espiga en temps de sega,
com al pregon de l’afrau
una efímera lluerna.
– Estrelleta- jo li he dit -,
de la mar cerúlea gemma,
de les flors de l’alt verger
seies tu la darrera?
– No só la darrera, no,
no só més que una llanterna
de la porta del jardí
que creies tu la frontera.
És sols lo començament,
lo que prenies per terme.
L’Univers és infinit,
pertot acaba i comença
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i aon tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.
Dels camins de l’infinit
són los mons la polsinera,
que puja i baixa a sos peus
quan Jehovà s’hi passeja.
car cerque moun camin
Allà dellà de l’espai
he vist somriure una estrella
perduda en lo camp del cel
com espiga en temps de sega,
com al pregon de l’afrau
una efímera lluerna.
– Estrelleta- jo li he dit -,
de la mar cerúlea gemma,
de les flors de l’alt verger
seies tu la darrera?
– No só la darrera, no,
no só més que una llanterna
de la porta del jardí
que creies tu la frontera.
És sols lo començament,
lo que prenies per terme.
L’Univers és infinit,
pertot acaba i comença
i ençà, enllà, amunt i avall,
la immensitat és oberta,
i aon tu veus lo desert
eixams de mons formiguegen.
Dels camins de l’infinit
són los mons la polsinera,
que puja i baixa a sos peus
quan Jehovà s’hi passeja.
Verdaguer, Jacint, «Plus Ultra» dins Al Cel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada