LLENGUA 2: Pronoms febles, preposicions, oració composta

ELS PRONOMS FEBLES

COMPLETEU LA DEFINICIÓ:

Els pronoms febles (PF) són elements àtons que formen unitat fònica amb el verb, per això solen unir-se a aquest mitjançant  .........

 

		REFORÇADA	ELIDIDA	PLENA	REDUÏDA
		verb comença consonant	verb comença vocal	verb acaba consonant o diftong	verb acaba  vocal
1a PERSONA	Singular	EM	M’	-ME	‘M
	Plural	ENS	ENS	-NOS	‘NS
2a PERSONA	Singular	ET	T’	-TE	‘T
	Plural	US	US	-VOS	-US
3a PERSONA	Reflexiu	ES	S’	-SE	‘S
	Masculí   sg.	EL	L’	-LO	‘L
CD Determinat	Masculí  pl.	ELS	ELS	-LOS	‘LS
	Femení    sg.	LA	L’ (LA)*	-LA	-LA
	Femení    pl.	LES	LES	-LES	-LES
CD Indeterminat		EN	N’	-NE	‘N
CD Neutre		HO	HO	-HO	-HO
CI	Singular	LI	LI	-LI	-LI
	Plural	ELS	ELS	-LOS	‘LS
ADVERBIALS		EN	N’	-NE	‘N
		HI	HI	-HI	-HI

 * Quan el verb comença per I o U  àtones, el pronom femení no s’apostrofa.

1. Els pronoms personals febles normalment se situen davant del verb.

2. Si el verb és un Infinitiu, Gerundi o Imperatiu, el pronom es col·loca darrere.

3. Si el verb és una Perífrasi verbal, el pronom es pot col·locar davant o darrere.

1. EXERCICIS PRONOMS FEBLES

1.     Escriu darrere el verb els pronoms que hi ha davant:

a)     Jo li vaig telefonar

b)    Tu el vas mirar

c)     Ell ens va cridar

d)    Ella les va comprar

e)     Nosaltres la vàrem cantar

f)     Vosaltres els vàreu veure

g)     Ells us van escoltar    

h)   Elles et van explicar

2. Substitueix la part en negreta pel pronom feble corresponent. Tots van davant el verb:

a)     La mare fa el dinar

b)    Ara rentarem la moto

c)     Maria té feina

d)    Llegirà els contes

e)     Comentes allò

f)     Teníem set

g)     Visitarem pobles

h)    Amagaran les claus  

i)      Aprofitava el temps
 

3. Subtitueix els complement directe pel pronom feble que hi pertoque. Has de tenir en compte que acompanyen verbs en imperatiu:
 

a) Mira això!

b) Mireu el que us he manat!!

c) Fes el còmic!

d) Feu un mural!

e) Explica el poema!

f) Mirem aquell diari!

g) Agafa  pinzells!

h) Compreu els pollastres!

i) Mossega les pomes!

4. Substituïu els complements directes i indirectes pels pronoms febles corresponents. Podeu fer-ho en oracions diferents:

a) Marta col·loca les pomes al calaix.

b) Estrenen aquella pel·lícula que tant t’agrada.

c) Tinc molta fruita per berenar.

d) Va confessar al policia  que havia mort set persones.

e) Durà l'ordinador a la directora.

f) Caçaven papallones pel cementeri.

g) Aconseguí una càmera de fotos amb els punts acumulats.

h) L’apotecari va vendre tots els medicaments a les companyies farmacèutiques.

i) Analitzarem tot el que vam aprendre.

Pronoms adverbials hi, en

Hi ha verbs per als quals les especificacions circumstancials són molt importants per tal com aporten un tipus d’informació que pot tindre una funció semblant a la de qualsevol altre complement. Algunes vegades aquest tipus de complementació no el realitza un nom o un adverbi, sinó una classe de paraules que equival a tot un sintagma: els pronoms adverbials en/hi.

Podem resumir les funcions d'aquests dos pronoms tal com segueix:

A. EN (en, -ne, n', 'n)

- Complement directe indefinit: quan el complement no va acompanyat per un determinant s’ha de substituir per aquest pronom.
Ex.: Vols taronges?   En vols?
       Sap fer fotos.   Sap fer-ne.

Ara bé, si el complement va acompanyat d’un quantificador, aquest es posposa al verb en la pronominalització.
Ex.: Ha fet tres dibuixos.           N'ha fet tres.
       Porta un quilo d'arròs.        Porta'n un quilo.

- Subjecte: pot substituir un subjecte posposat al verb i llavors té les mateixes característiques que el complement directe indefinit. 
Ex.: Arribaren tres ordinadors.               N'arribaren tres.
       Han vingut algunes companyes.     N'han vingudes algunes.

- Complement preposicional: quan el complement va introduït per la preposició de se substitueix per en.  
Ex.:  Parlaven de projectes.           En parlaven.
        Entenia molt d'informàtica.     N'entenia molt.
 

- Complement circumstancial de lloc: si el complement indica origen o procedència i és introduït per la preposició de, se substitueix per en.  
Ex.: Ve de Lleida.                                        En ve.
       Ha agafat llibres de la prestatgeria.     N'ha agafats.
 

- Complement del nom: quan modifica un nom i indica possessió o pertinença.  

Ex.: Llegirem el llibre i explicarem els dubtes del llibre. Llegirem el llibre i n’explicarem els  
       dubtes.
       És lliure de vindre.     N'és lliure.
 

- Complement atributiu partitiu: quan el subjecte i l’atribut es refereixen al mateix ésser i l’atribut, a més, té un caràcter partitiu, el complement se substitueix per en.  
Ex.: Que espavilat que és!      Que n'és, d'espavilat!
       Han arribat esgotades.      N’han arribades.

B. HI (hi, -hi) 
- Complement preposicional: quan el complement preposicional va introduït per una preposició que no siga de, s’ha de substituir per hi.

Ex.: Vol jugar a car.                   Hi vol jugar.
       No puc anar a comprar.     No puc anar-hi.
 

- Complement circumstancial de lloc: quan aquest indica situació o destinació i és introduït per una preposició diferent de de, utilitzem l’adverbial hi.

Ex.: Anirem a passejar pel Segre.    Hi anirem a passejar.
       Vius a Crevillent?                       Hi vius?

- Complement circumstancial de manera: substitueix un adverbi o un nom introduït per qualsevol preposició que indica aquest tipus de circumstància.


 Ex.: M'ha mirat de reüll.    M'hi ha mirat.
       Camina coix.               Hi camina.
 

- Complement predicatiu: substitueix qualsevol tipus de complement predicatiu.

Ex.: Ha arribat esgotat.    Hi ha arribat. 

       Joan tornà trist.         Joan hi tornà.

C. Usos pleonàstics dels pronoms adverbials 

Cal evitar l’aparició en una mateixa oració del pronom feble i del complement que substitueix.

Ex.: N'hi ha aigua.                       Hi ha aigua/N'hi ha. 

       Hi has d'anar a l'excursió.    Has d'anar a l'excursió/Hi has d'anar.

• 
  REVISEM:
  
  ELS PRONOMS FEBLES QUE SUBSTITUEIXEN ELS COMPLEMENTS CIRCUMSTANCIALS SÓN: HI ( -HI ) / EN (N' / 'N / -NE )
  
  En general, utilitzem HI per substituir un complement circumstancial.
  
  Utilitzem EN quan el complement circumstancial va introduït per la preposició DE, excepte quan es tracta d'un CC de Mode, que SEMPRE se substitueix per HI.
   

2. ACTIVITATS EN GRUP: copieu i realitzeu també els següents exercicis 

• 
  2.1. Marqueu amb una X el tipus de Complement circumstancial que continguin aquestes oracions:

  	CCT	CCLloc	CCMode	CCComp	CCInstr
  Viu a Barcelona
  Passeja amb el seu germà
  Pintaré el quadre amb un pinzell
  Camina alegrement
  Arribaré tard
  Sempre sopa a la cuina
  Ve del metge
  Surt del cinema
  Va a classe amb Martí
  Anirem de festa després de sopar

  
  
  

2.2. Substitueix els complements  (CD, CI, CC) pels pronoms febles corresponents:
 

- Isabel va repartir caramels: Isabel va repartir....
- Porta flors a les seves amigues: ........ porta flors.
- Ja has demanat les claus? Ja ........ has demanat?
- Has explicat les normes a Clara? ........ has explicat les normes?
- Guarda els embotits al rebost: ........ guarda els embotits.
- Ja podeu guardar els mocadors: Ja podeu guardar....
- Explica el que ha passat: Explica........
- Cull pomes: ........ cull.
- Ja tinc el permís de conduir: Ja ........ tinc.
- Recull el paquet: Recull........
- Agafa el llibre ara mateix: Agafa.... ara mateix.
- Ara arriba de l'excursió: Ara ..... arriba.
- Balla alegrement: ........ balla.
- Agafa els fulls: Agafa .........
- Ramon treu els jerseis de l'armari: Ramon ..... treu els jerseis.
 

2.3. En aquesta recepta no hi ha cap pronom feble. Torna-la a escriure correctament:
 

Croquetes de peix a l'holandesa
En un bol, xopeu el pa amb la llet tèbia i tingueu...... en el bol durant deu minuts. Després, ...... escorreu, ..... trinxeu amb una forquilla i ........ barregeu amb el peix, que haureu picat ben finament.
A part, treballeu uns cinquanta de mantega fins que es torne suau i cremosa i afegiu......... a la barreja de pa i de peix. Condimenteu....... amb la sal, el pebre, la nou moscada i el julivert picat. Agregueu l'ou i, així que tingueu una pasta homogènia, formeu boletes d'uns dos centímetres i mig de diàmetre, i daureu....... en la resta de la mantega. Col·loqueu........ en una plata prèviament escalfada i ja ........ podeu servir.
 

2.4. Subratlla els complements circumstancials en aquestes oracions i escriu de quin tipus són:

- Treballa a corre-cuita.
- Hui tothom va de bòlit.
- Les bones ensaïmades es fan a Mallorca.
- Cada dissabte vaig al cinema.
- Fixeu aquest cartell amb unes xinxetes.

2.5. Omple els espais buits amb els pronoms febles o amb les combinacions de pronoms febles corresponents:

La Júlia i en Miquel han anat de vacances a Praga. A l'agència ................ havien dit que era una de les ciutats més boniques d'Europa. Tenen amics que ................ havien anat abans i sempre ................ deien que es decidissin, que ................ agradaria molt. Tot plegat, va acabar de decidir................ Avui he rebut una postal d'ells: ................ deien que Praga és encantadora, que la ciutat és un somni. Es veu que ................ recorren de dalt a baix. Només han tingut un problema: a la Júlia ................ ha picat una abella i en Miquel està una mica preocupat. Però sempre ................ està, s'amoïna per ben poca cosa. Diuen que el menjar no està malament, encara que és una mica difícil digerir..............., perquè és molt substanciós. En resum, que m'estan entrant ganes d'anar............... a mi també.

TREBALLEM ELS PRONOMS FEBLES AMB CANÇONS:

ACTIVITAT EN GRUP: COMPLETEU la lletra de les següents cançons i substituiu els complements pels pronoms febles corresponents, tot indicant la funció que realitzen:

Tendresa insubmisa (EL  DILUVI)

La teua tendresa insubmisa,

El teu cor desobedient...

Ens imagine esguellant ___________,

creuant _________, ________ i ___________,

fent de la vida la millor filosofia

ajuntant ________, encreuant _________.

Com el fort vent que ens ha guiat

per les dreceres de l’oblit,

esborrem ________________________,

inventem ________________________.

Estime la teua tendresa insubmisa,

Estime el teu cor desobedient,

Estime el teu cos que crida vida,

Estime tot allò que ens diem!

Ai, ai, ai, ai, allò que ens diem...

Ei, ei, ei, ei, el teu cor desobedient...

Ai, ai, ai, ai, allò que ens diem...

Ei, ei, ei, ei, el teu cor desobedient...

La tardor dels nostres dies,

El relleu dels teus pits,

la llum de les nostres vides,

la profunditat del teu melic.

Als ulls, _____________________;

al puny, _____________________,

perquè junts som,

junts som la sal de la terra.

La rebel·lia d'un cor sublim

bombeja amb força

__________________________.

Cercant en el camí

de la infinita tendresa

___________________________.

El foc de la revolta

esta nit desprén

Tendresa Insubmisa.

Vivint amb tot el risc,

guardant _________________

amb la flama encesa d'una tendresa

que mai descansa.

Jo Jet i Maria Ribot - Torna

Seleccioneu també 3 diferents tipus d'oracions per fer la subtitució pronominal i indicar de quin tipus són en les següents cançons:

 

Un munt de roba fent muntanyes a la meva habitació
ha arribat _________________
I al compàs les meves passes fan camí a l'estació
a l'espera d'un tren que em dugui prop de tu i del teu cos
del teu cos
I els carrers fan olor ______________________ d'aquest juliol
ha arribat l'hora del retorn
Ja no penso en el què ens falta si no el què ens queda
per de nou ser junts els dos
i veure
que _______________________el nostre amor
el nostre amor
Torno quan el sol es lleva entre els balcons
el teu cos entre els llençols
  __________________borda un gos
pujo l'escala ________________
I els teus ulls _____________________
pell d'oliva, or al cabell
i ni rastre del comiat
__________________________
I altre cop _________________ veig com moren els segons
veig com moren els segons
Que el temps i la distància ara ens ajunten
però ens separen ____________________
i sento
que se'm fa tan i tan difícil viure sol amb el teu record
I em negaré ______________________ per explicar com em va tot
per explicar com em va tot
Que saps que tot el que vull dir-te ho resumeix ___________________
vull tenir-te a prop
i a més voldria que quan s'acabi aquesta història
el nostre amor ____________________________

 Maria Arnal i Marcel Bagés - La gent

La gent no s’adona __________________:
amb una vaga general __________________
n’hi hauria prou _________________________,
paralitzar l’Estat i demostrar que
_____________________no són necessàries.

(Joan Brossa)

--------------------
Cliqueu en l'enllaç per reforçar els pronoms febles. 

------------------

CANVI I CAIGUDA DE PREPOSICIONS

-Les preposicions febles EN i AMB es canvien per A o DE quan el complement preposicional té com a nucli un verb en infinitiu.

Ex: El treball consisteix a buscar edificacions gòtiques de València.

-Si el complement preposicional és encapçalat per la conjunció QUE, llavors la preposició s’omet.

Ex: Va accedir que li rebaixaren el sou . S’exposa que li òbriguen un expedient.

-Pel que fa a la caiguda de preposició, A i DE també cauen si formen part d’una preposició composta ( fins a, cap a ...) o d’una locució prepositiva (abans de, després de...) que introdueix un complement encapçalat per QUE. Exemples:

-No va parar fins a trencar-ho / No va parar fins Ø QUE ho va trencar.

-Abans de l’estiu hauríem de pintar / Abans Ø QUE arribe l’estiu hauríem de pintar.

-Des de la seua tornada que viuen intranquils / Des Ø QUE va tornar que viuen intranquils.

·       (incorrecte: fins a que ho va trencar)

·       (incorrecte: abans de que arribi l’estiu)

·       (incorrecte: des de que va tornar....)

La preposició A davant del COMPLEMENT DIRECTE

En català el complement directe (CD), tant si designa un ésser humà com un de no humà, en general s’introdueix sense la preposició A. Per reconèixer un complement directe... cal fer la substitució pronominal.( el, la, els, les, en, ho, l’, els ...). Exemples:

- Rosa treu el gos a passejar: El treu a passejar. Els treu (els gossos)

- Rosa ha tret el gos a passejar. L’ha tret a passejar. Els ha tret

- Rosa, treu el gos a passejar!. Rosa, treu-lo a passejar. Treu-los

- Rosa va treure el gos a passejar. Va treure’l a passejar Va treure’ls

- La Rosa treu la gossa a passejar: La treu a passejar. Les treu (les gosses)

- La Rosa ha tret la gossa a passejar: L’ha tret a passejar Les ha tret.

PRONOMS DE COMPLEMENT INDIRECTE ( li ,els, li, els, -li, -los )

-Escric al director: Li escric. Escric a la directora: Li escric

-Escric als directors: Els escric. Escric a les directores: Els escric

-Telefone a l’Adrià / Telefone a la Júlia: Li telefone. Telefone als nebots: Els telefone.

Casos pràctics:

- Feliciteu la mare o feliciteu a la mare?

Substituïm el complement per un pronom feble: feliciteu-LA o feliciteu-LI?

La resposta correcta és feliciteu-la. Com que el pronom LA és de complement directe, NO escriurem la preposició A.

Resposta correcta: Feliciteu LA MARE.

- Van entrevistar els protagonistes o van entrevistar als protagonistes?

Quan el complement és masculí plural coincideix el mateix pronom per al complement directe i l’indirecte.

- Van entrevistar el protagonista o van entrevistar al protagonista?

- EL van entrevistar o LI van entrevistar?

La resposta correcta és el van entrevistar. El pronom EL és de complement directe. Per tant, NO escriurem preposició A.

Resposta correcta: Van entrevistar ELS PROTAGONISTES.

- Van fer una entrevista el protagonista o van fer una entrevista al protagonista?

- Substituïm el complement per un pronom feble: EL van fer una entrevista o LI van fer una entrevista?

 La resposta correcta és LI van fer una entrevista. El pronom LI és de complement indirecte, així doncs, hi escriurem la preposició A.

Resposta correcta: Van fer una entrevista AL PROTAGONISTA.

Preposicions PER i PER A

De forma molt general, amb cada una de les dues preposicions expressem les nocions següents:

-PER :

CAUSA / MOTIU: No ha fet per interès.

MITJÀ: Envieu-me la foto per correu electrònic

AUTOR: El quadre fou pintat per Vincent Van Gogh

-PER A :

 DESTINACIÓ, OBJECTE, DIRECCIÓ: Han dut una carta per a la directora.

Davant de SINTAGMA NOMINAL: cal fer la distinció entre PER i PER A.

-El pastís ha estat fet per Maria (Qui ha fet el pastís)

-El pastís ha estat fet per a Maria (la destinatària del pastís)

-La trobada es va celebrar per Eva (es va celebrar gràcies a Eva).

-La trobada es va celebrar per a Eva.

-He fet portar això per  Carme.

-He fet portar això per a Carme.

-M’han donat 3000 € pel cotxe.

-M’han donat 3000 € per al cotxe

Davant d’un PRONOM: cal fer la distinció entre PER i PER A, ja que els pronoms actuen com a sintagmes nominals.

-Es farà la festa per tu

-Es farà la festa per a tu

(La festa es farà gràcies a tu o per culpa teua) (El destinatari de la festa ets tu)

-En Pere treballa per mi (en lloc de mi, en comptes de mi)

-En Pere treballa per a mi (sota les meues ordres)

“Pensada únicament per a ella”, “No tota medicina bona per a mi, ho és per a tu”, “Es proposa per a tothom una escola de qualitat”.

Davant d’un INFINITIU: PER. Com que la normativa en aquest punt és força complexa, els lingüistes han acordat simplificar-la i han decidit que no és necessari fer la distinció entre PER i PER A davant d’infinitiu. Així doncs, l’ús de PER sempre serà correcta.

-Davant d’un ADVERBI: PER.

Adverbis: sempre, mai, abans, després, aleshores, llavors, avui, demà...

Això ho deixarem per demà.

Aquest títol et val per sempre més.

CONFUSIÓ EN L’ÚS DE LES PREPOSICIONS AMB I EN

A causa de la seua proximitat fonètica hi pot haver alguna confusió en l’ús d’aquestes preposicions. AMB / EN

·       Mitjà de transport amb o en què ens desplacem:

-Viatjaran al Vietnam AMB avió. Viatjaran al Vietnam EN avió.

AMB:

-Instrument o mitjà. Sempre escrivia AMB ploma estilogràfica. 

L’auscultarà AMB el fonendoscopi.

-Companyia. Fa excursions AMB els companys del centre excursionista. Col·labora AMB diverses ONG.

-Manera .Ho ha fet AMB molta il·lusió. Ho ha fet EN tres minuts.

*L’ús de la preposició EN és incorrecte quan equival a D’ACÍ A... : seré ací en tres minuts. Seré ací d’ací a tres minuts.

USOS:

ANAR AMB COMPTE AMB... TENIR EN COMPTE...

LES PREPOSICIONS A i EN

POSEM A:

 Davant d'un article definit, de quin, quina i davant de noms sense article, tant si és situació com direcció.

-Eren a la plaça.

-Treballa a la fàbrica Espunya.

-A quin equip pertanys?

-Es dirigien a la biblioteca.

-Es passaven hores a la biblioteca.

 - Quan indiquen lloc, direcció, amb verbs de moviment.

-Viatjarem a ciutats diferents. Van pujar a totes les muntanyes més altes de.

-Davant d'un topònim . Anirem a Brussel·les. Ens estarem a Roma un mes.

EN.

·       Amb verbs de situació

-Dormirem en hotels de tres estrelles.

-Ha treballat en tres departaments diferents dins la mateixa empresa.

-Davant de complements de lloc que designen llocs únics per als interlocutors: a casa, a taula, a missa, a classe,...

-Consulteu les paraules en el/ al diccionari.

-El palau sortia en el/al documental de TV3.

-Vegem-ho en els/als exemples següents:

-En el/Al capítol següent es produirà el desenllaç

-Ho vaig trobar en/a l’article “Dos en un”.

CATALÀ – CASTELLÀ: USOS DIFERENTS DE LES PREPOSICIONS

S’utilitzen les preposicions A/ DE:

·       Al matí, a la tarda, al vespre...

S'utilitza la preposició DE :

·       Olor de, pudor de, gust de maduixa, por de

Practica l'ús correcte de les preposicions clicant ací

CLASSIFICACIÓ DE L'ORACIÓ

·      SIMPLE: En Pere és alt.

Avui els fills de la Marta marxen cap a la Xina.

·      COMPOSTA:

1) Coordinades:

-copulatives (i, ni): L'Anna canta i l'Enric toca el banjo.

-disjuntives (o, o bé, o sinó): Anem-hi a peu o lloguem bicicletes.

-distributives (ara.. ara, ni... ni, etc.): Adés riu, adés plora.

-adversatives (però, no obstant això, etc.): Li agrada però no ho diu.

-consecutives (doncs, per tant): M'agrada més el vermell; per tant, el compraré.

-continuatives (encara, més, etc.): L'han suspès i encara se'n riu.

2) Juxtaposades: 

L'Olga escriu a la pissarra, l'Helena badalla, l'Eloi riu...

3) Subordinades:

a) substantives (equivalen a un substantiu)

-que + oració: Em preocupa que no hagi arribat. (subjecte)

Em va dir que vindria. (CD)

La meva opinió és que tornem a casa. (atribut)

Acostumeu-lo que prengui vitamines. (CRV)

Tinc la impressió que no vindrà. (CN)

-infinitiu: M'agrada dinar fora de casa. (subjecte)

El Lluís volia sortir cada dia. (CD)

El meu projecte és construir un edifici bonic. (atribut)

Recorda't de venir puntual. (CRV)

Tenia la intenció d'anar-hi. (CN)

És capaç de marxar abans. (C d'un adjectiu)

-de relatiu: Aquell qui vulgui venir ha de pagar ara mateix. (subjecte)

El que ha passat és molt greu. (subjecte)

Ha convidat tothom qui ha volgut. (CD)

S'ha comprat allò que volia. (CD)

Aquest noi és qui et farà l'encàrrec. (atribut)

Vull donar aquest paquet a qui l'hagi perdut. (CI)

No es recorda del qui l'hi ha donat. (CRV)

Vés on sigui. (CC lloc)

-interrogatives:

No em preocupa què diran.

No sé si tinc els llibres de geologia.

Em pregunto qui ho deu haver fet.

b) adjectives (equivalen a un adjectiu) o de relatiu

·      explicatives: Els ocells, que volaven alt, van desaparèixer de seguida.

·      especificatives: Els ocells que volaven alt van desaparèixer de seguida.

c) adverbials (equivalen a un adverbi)

·      temporals: Ja ho sabia abans que li ho diguessin.

En arribar el secretari, els assistents es van aixecar.

Baixant de l'avió, la Maria va caure.

Ateses aquestes reclamacions, anirem a dinar.

·      locatives: Allí on aneu no el trobareu.

·   modals: Neda com puguis.

He arribat circulant a poca velocitat.

Estudiava recolzat a la taula.

·      quantitatives:

(comparatives) Ell és tan treballador com una formiga.

N'hi ha posat menys que tu.

·      causals: Hem vingut perquè ens heu cridat.

Com que ens heu cridat, hem vingut.

·      finals: Hem vingut perquè ens digueu què hem de fer.

Us hem cridat per tal d'explicar-vos-ho.

·      consecutives: Era seriós fins al punt que no reia mai.

Aquest cotxe costa massa perquè el puguem comprar.

·      condicionals: Si véns, anirem a pescar.

Posat que vingui, anirem a pescar.

·      concessives: Encara que sigui vermell me'l quedaré.

Ho va fer malgrat que el director li ho havia prohibit.

ACTIVITATS D'ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES, ADJECTIVES I ADVERBIALS

1. Assenyala cada oració subordinada substantiva, encercla el nexe i digues la funció sintàctica que hi fa:

-No m’agrada que arribes tard.

-Qui canta els seus mals espanta.

-El meu desig és que vingues a veure’m.

-Li vaig preguntar si havia trobat la clau

-El quadre fou robat per qui vigilava el museu.

-S’exposa que li ho prenguin tot.

-Desconec quine són les teues intencions.

-Es lamenten del que no han pogut fer.

-Sempre donen pa torrat a qui no té dents.

2. Assenyala cada oració subordinada adjectiva, encercla el nexe i digues la funció sintàctiva que hi fa aquest nexe subordinant.

·      El xic a qui has dit això estudia al meu institut.

·      El bolígraf que has agafat és del meu germà.

·      Tinc una pomera que regue cada mes.

·      La història que t’ha contat, no la creu ningú.

3. Digues si les oracions següents són subordinades substantives o adjectives. Si són substantives, especifica la funció sintàctica que hi fan i si són subordinades adjectives, indica el seu antecedent i la funció que fa el relatiu dintre l’oració subordinada:

-Tens un problema que no és difícil solucionar.

-La farmàcia que està de guàrdia és la de la plaça Major.

-Donarem el premi a qui ho meresca.

-Joana és qui t`ha telefonat tres vegades.

-Qui vulga anar al sopar ha de pagar 20 euros.

-Les ulleres que valen dos-cents euros tenen lents progressives.

4. Subratlla l'oració subordinada adverbal i indica'n el tipus: comparativa, concessiva, consecutiva o condicional.

-A pesar que l'ambient és sufocant, m'agrada passejar per la platja.

-La brisa no fou tan agradable al costat del mar com ho havia estat terra endins.

-En un viatge hi ha moltes coses a veure, sempre que disposes de temps.

- Es va posar tan content que per poc no cau per l'escala.

- Malgrat que som molt diferents, ens estimem.

-Com més t’escoltava menys et creia.

-M’he deixat les claus al cotxe de manera que tornaré caminant.

-En cas que ploga demà, deixarem l’excursió per a un altre dia.

-Ferran camina malament fins al punt que ha de dur un bastó.

5. Encercla el nexe que introdueix l'oració subordinada adverbial de caràcter circumstancial i, a continuació, digues de quin tipus és: de lloc, de temps o de manera).

-Sempre que poden van d'excursió.

-Vam parlar com si res hagués passat.

-Després que se n'anara, ha arribat Albert.

- Viuen on han viscut des dels anys seixanta.

-La van rebre com si fóra una alta dignatària del govern.

-M'agradaria viure on no em molestara ningú.

6. Subratlla les oracions subordinades adverbials i digues si són causals o finals.

-Porte el braç enguixat perquè estiga immòbil.

-Et done aquest amulet perquè et recordes de mi.

- Estalvia per viatjar aquest estiu.

-Viatge a la muntanya perquè m'agrada estar a l'aire lliure.

- Duu la mà embenada perquè s'ha fet una ferida.

-No deixava de contemplar-la puix el seu somriure m'encisava.

- Va anar al metge perquè li receptara un antibiòtic.

-Treballem molt a fi de d’acabar prompte la jornada.

7. Digues si les oracions subordinades següents són substantives ( especifica la funció), adjectives o adverbials (especifica el tipus).

-Aquest estiu viatjàrem on tu vulgues.

-El banc va obrir tantes llibretes d’estalvis com fills tenien els seus empleats.

-Els professors han decidit que enguany no farem festival de fi de curs.

-Ens vam trobar a la porta que dona a la plaça de l’Ajuntament.

-S’haurà de col·locar on el cap de protocol li indique.

-S’exposà que li obriren expedient.

-La xica que treballa al jutjat és molt eficient.

-Cada vegada que dius això em pose a tremolar.

-Hem arribat prompte al teatre per tal d'agafar unes bones butaques.

-Eva no troba feina, si bé és una persona molt preparada.