PROPIETATS TEXTUALS
Un text pot estar molt ben escrit des del
punt de vista ortogràfic, molt ordenat i amb molt bona lletra, i no dir res, o
que, en llegir-lo, no sapiem què vol dir. I a l’inrevés, podem trobar un text
amb unes informacions o reflexions molt sàvies, però tan mal escrites,
desordenades i incoherents, que coste molt de llegir i avorresca el lector.
El secret és saber què cal dir i saber com
s’ha de dir.
Perquè un conjunt de signes es puga
considerar un text, ha de tenir una sèrie de condicions. A més d’una intenció
comunicativa*, el text ha de ser adequat a la situació o context
comunicatiu, ha de tenir coherència semàntica i estructural i ha de presentar
cohesió sintàctica entre les unitats lingüístiques que l’integren. La
informació d’un text ha d’avançar gradualment, d’acord amb la informació
coneguda que ja s’ha ofert, i aportar una conclusió final. Per això, els textos
han de tenir una estructura comuna: la introducció (situa el contingut del
text), el desenvolupament (el cos principal del text) i la conclusió (recull de
les idees principals o argumentacions).
(*Intenció comunicativa és l’objectiu que
perseguim quan parlem o escrivim: informar, distraure, convèncer, donar
ordres... La intenció comunicativa condiciona les estratègies i la forma que
acaba tenint el text).
L’adequació
del text
L’adequació és la propietat dels textos que
consisteix bàsicament en el fet que l’emissor d’un text s’ha d’adaptar a la
situació o context comunicatiu en el qual es troba, i ha d’utilitzar un
registre de la llengua d’acord amb aquesta situació i a la intenció
comunicativa. Per exemple, la situació comunicativa d’un examen o prova en què
trobem expressions malsonants, vulgars i alguna paraulota. Diríem que aquest
text és inadequat, ja que el que s’exigeix en el context d’aquesta prova és un
registre formal.
El text ha de ser adequat a la situació comunicativa*, al receptor a qui va dirigit i a la seua intenció comunicativa. Per tal d’aconseguir que un text siga adequat, el llenguatge ha de ser comprensible per al receptor a qui va adreçat, i ajustat al contingut del text. Es tracta de saber escollir les millors solucions lingüístiques per a cada situació de comunicació; per això, el més important és tenir clar qui és el destinatari del missatge i parlar amb el registre idoni (formal o informal, segons qui siga el nostre receptor). També l’adequació es manifestarà en el text mitjançant l’ús de les marques díctiques que assenyalen les persones, l’espai i el temps en què es produeix la situació comunicativa. La dixi: es pot definir com el mecanisme lingüístic que permet fer presents en el text els elements de l’enunciació (emissor, receptor, temps i espai) i que només es pot interpretear per referència directa a aquests elements contextuals.
Per saber que estem fent una bona adequació del text, hem de tenir en compte que el text:
• Comunica el que vol comunicar.
• Té en compte els destinataris.
• Utilitza un vocabulari i registre lingüístic adequats.
(*El context comunicatiu són els elements no lingüístics que no se situen dins del text, però que hi mantenen una relació:
• L’emissor: qui produeix el missatge.
• El receptor: rep el missatge i l’interpreta.
• El referent: és el tema del qual parla l’emissor.
• El canal: el suport amb que està escrit el text (diari, missatge, llibre, blog...).
• La intenció comunicativa: quina finalitat té el text :informativa, argumentativa, instructiva, entreteniment...).
El més important per a una bona adequació textual és saber trobar el registre* adient al context comunicatiu.
(*Els registres lingüístics són conjunts de característiques que apareixen en els textos segons el que exigeix la situació comunicativa).
ACTIVITAT. Ací teniu exemples de textos no adequats, escriviu-los en la forma adequada:
• En un prospecte de medicaments: “Si preneu
moltes pastilletes, podeu tenir caguetes i grans a la cara”. El prospecte d’un
medicament no pot tenir paraules vulgars. Hauria de dir: “Prendre’n més
quantitat que la prescrita pel metge pot ocasionar dolor gastrointestinal i
problemes cutanis”.
• En una invitació del rector de la
universitat: “Demà, jornada de portes obertes, per poder veure el meu local. Si
veniu, us donaré de menjar”. Un escrit del rector de la universitat no es pot
escriure en llenguatge col·loquial, ha de ser formal. Hauria de dir: “Jornada
de portes obertes a la universitat. Hi haurà un refrigeri per a tots els
assistents”.
La
coherència semàntica
La coherència en un text vol dir que totes
les idees que inclou estan relacionades semànticament i donen significat al
text; d’aquesta manera, s’aconsegueix la comprensió global del text i es
compleix la seua intenció comunicativa. La coherència és la propietat dels
textos que indica quina i quanta és la informació que cal comunicar i com
cal fer-ho, perquè el lector puga trobar el significat global del text. Per
tant, la coherència està basada en la selecció i l’organització de la
informació.
Perquè un text siga coherent, la informació
ha de ser clara, no contenir informació absurda, estar ben organitzada i no
presentar contradiccions, ha de presentar la informació necessària i només la
necessària. Així, doncs, en un text coherent:
• Les frases tenen sentit.
• Les frases estan ordenades amb lògica
cronològica.
• L’estructura s’adequa al tipus de text.
• Cada paràgraf expressa una idea diferent.
• La informació ha estat ben seleccionada.
• Ens transmet el significat global del text,
la idea principal o tema.
Per exemple, un escrit en el qual trobem les
idees desorganitzades, repetides, barrejades, que no segueixen un esquema i són
insuficients o sobreres, diríem que és un text incoherent. El text ha de ser
coherent, és a dir, s’ha de centrar en un mateix tema, i la informació
que ofereix ha de guardar una relació lògica.
Cal recordar que el paràgraf serveix per a estructurar les diverses parts de què consta un text, hi dóna coherència i en facilita la comprensió. Per això, en la redacció d’un paràgraf es recomana:
• Tractar de les mateixes idees en un sol paràgraf. No escriure idees que haurien d’anar juntes en paràgrafs diferents.
• Connectar les idees d’un paràgraf entre elles, no escriure-les una darrere de l’altra sense relacionar-les.
• Escriure paràgrafs curts ajuda a ordenar millor el text.
• Separar els paràgrafs amb espais dóna claredat al text.
• Cada paràgraf tracta d’una idea diferent sobre el tema; els paràgrafs s’han d’anar relacionant els uns amb els altres i en el darrer paràgraf incloure la conclusió final del text.
ACTIVITAT. Escriviu de forma coherent els textos següents:
• “Anava passejant i em vaig trobar un euro.
Com que venia del metge, anava mirant a terra. Vaig poder arribar prompte a
casa de la meua mare. La meua mare no és cosina de Joan” Aquest text presenta
problemes de coherència: les frases no estan ordenades cronològicament dins del
paràgraf. La informació no està ben seleccionada, hi ha informació que sobra…
Hauria de dir: “Vaig eixir prompte de la consulta del metge i vaig decidir anar
a casa de la meua mare; com anava mirant a terra, vaig trobar un euro”.
• “Va pujar per les escales de la catedral.
Era de nit, però no plovia. Per cert, que no havia parlat amb el meu germà de
tu. I ara tinc son.” En aquest text les frases no lliguen entre elles dins del
mateix paràgraf, no hi ha connexió lògica entre elles.
La cohesió
del text
Per a construir un text cohesionat, les
diferents idees, paraules, frases i els paràgrafs han d’estar correctament
lligats entre ells, per tal que el conjunt del text es perceba com una unitat.
Perquè un text siga cohesionat, les idees han
d’estar lligades entre elles mitjançant connectors,signes de puntuació,
substitucions pronominals… que en garantesquen la unitat. En un text en el qual
no hi ha cohesió, les idees estan escrites de manera aïllada, cosa que dóna la
sensació d’estructura desorganitzada i en dificulta la comprensió.
Per a escriure un text cohesionat és molt important:
• Utilitzar connectors variats; no repetir-los de manera abusiva.
• Utilitzar pronoms i adverbis adequadament.
• Utilitzar conjuncions i preposicions adequadament.
• Utilitzar adequadament els signes de puntuació.
Les frases han d’anar molt ben connectades entre elles per tal de donar cohesió al text. Per això, en la redacció de les frases es tindrà en compte:
• Que les frases no siguen excessivament llargues, lligades amb comes o punts. Les frases massa llargues compliquen la comprensió.
• No repetir una mateixa paraula en les frases següents (per a evitar-ho tenim diferents recursos: el·lipsi, ús de pronoms,ús de demostratius, sinònims…).
• Respectar l’ordre lògic de la frase: subjecte + verb + complements.
• Procurar que el nombre de substantius i de verbs siga equilibrat. Escriure noms en excés i pocs verbs embolica la frase.
• Evitar les frases negatives i les passives perquè són més difícils d’entendre. Procurar substituir-les per frases afirmatives i actives.
ACTIVITAT. Escriviu de forma cohesionada el text següent:
• “Un treballador va trobar un tornavís a
terra. Aquest treballador va preguntar de qui era el tornavís, i ningú no va
contestar al treballador; aleshores el treballador es va posar el tornavís a la
seua butxaca.” En aquest text, les frases no estan unides entre elles, ja que
es repeteixen les paraules treballador i tornavís. Hauria de dir:
“Un treballador va trobar un tornavís a terra i va preguntar de qui era. Com
que ningú no li va contestar, se’l va posar a la butxaca”.
La
correcció
Correcció
ortogràfica i morfosintàctica: les paraules estan relacionades seguint les
normes de la llengua amb la qual està escrit el text, és a dir, estan escrites
correctament.
ACTIVITATS:
ACTIVITATS:
- Escriviu un text que no acompleisca alguna propietat textual. El llegiu i la resta de la classe haurà d'endevinar quina propietat no acompleix i corregir-lo. Comenceu corregint aquests textos:
- "Avui continuen les declaracions dels testimonis del tiroteig que hi va haver en uns gran magatzems de Phoenix. Divendres ho van fer les deu persones que eren a la gasolinera del centre comercial."
- "Tant Joan Puig, pels veïns, i Maria Casas, per l’Ajuntament, han aprovat el projecte."
- "Per una banda, els blaugranes saben que han de guanyar el partit. I els madridistes no es poden permetre una altra jornada en blanc."
- "La ministra, juntament amb el conseller del sector, han firmat el traspàs de competències."
- "I, en el partit d’ahir, el festival de triples de les jugadores gallegues van acabar de complicar-ho tot."
- "La falta de visibilitat per la tempesta de neu i per la boira van ser les causes de l’accident."
- En les frases següents hi ha errors d’adequació. Subratlleu-los i substituïu-los per altres més adequats:
1.
[Un xic al seu avi]: Ahir era l’aniversari d’en
Lluís, hòstia, i no el vaig felicitar!
2.
[Una filla al seu pare]: El profe de natus ens ha
posat un examen per demà.
3.
[Una mestra a una mare]: En Joan és un xaval que no
em cau gens de bé.
4.
[Una xica a la metgessa]: El teu germà és tope
guai: maco, intel·ligent...
5.
[Un xic al porter de la discoteca]: Tranqui, que ja
me’n vaig.
- Restituiu al text que segueix els
connectors que hi falten:
“que” completiu
(2) “que” relatiu (2) a partir d' perquè
però (2) quan
".....................................aquest
moment, els fets es precipiten. ....................torna a la feina es
troba ................. hi ha un reajustament de plantilla, provocat per la crisi
econòmica ................. s'arrossega des de fa anys ................ que d'un
any ençà ha anat manifestant-se cada cop amb més claredat. L'acomiaden; li
asseguren ............ l'acomiadament no té res a veure amb la pèrdua del
braç ,...............fins i tot ell (.............donaria l'altre
braç.................fos veritat) s'adona que no l'hi diuen gaire
convençuts."
Quim
Monzó: El perquè de tot plegat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada