diumenge, 9 de juny de 2019

C5. AUTOAVALUACIÓ I COMENTARIS DEL CURS

Per acabar el curs, farem una autoavaluació i suggerimens de millora per al curs que ve:


- Què t'ha agradat més i menys del treball realitzat?

- Quina nota creus que et mereixes i per què?

- Què has pogut aprofitar de forma més efectiva de les lectures i activitats realitzades:
  •  la recerca d'informació i la realització d'activitats compartides en el blog,
  •  la forma de treballar les lectures amb booktrailers, fent de booktubers, amb videopoemes, fent teatre, lectura en veu alta i recitació, tertúlies literàries
  • exposant temes a classe en grups
  • fent exàmens online
  • amb activitats complementàries com la Valencianada, anar al teatre
  • escrivint contes o fent un vídeo creatiu.
 - Quina d'aquestes activitats t'agradaria continuar fent el curs que ve?

 - Quines altres t'agradaria proposar? 

- Què opines sobre el que plantegen els alumnes d'un institut en els següents vídeos musicals? T'agradaria participar en una producció semblant el curs que ve?



Recomanacions per practicar valencià: 
Sèries, pel·lícules, música, documentals, publicitat, concursos, culebrons, programes d'humor... en Apunt: ràdio i tv a la carta
 
 Us recomane: 
 

Açò és un destarifo

 

Aprén valencià amb aquestes activitats on line per arrribar ben preparat al curs que ve

Recursos a Internet per preparar les proves de Valencià de la Junta Qualificadora:

dimarts, 2 d’abril de 2019

C4. Correcció del dictat i pràctica d'oracions i preposicions


DICTAT
Indiqueu el tipus d’oracions compostes, encercleueu el nexe que les intrododuix i la funció sintàctica que realitzen. Subratlleu les preposicions i corregiu les que siguen incorrectes (en roig)
1.    No ha respost a la teua amiga sinó a la del seu amic.
 Coordinada adversativa

2.    Havia fet la feina que li tocava des de que va tornar.
Sub. adj i adv de temps

3.    On hi havia el bosc on passejàvem, ara cal anar en (amb) compte per la pudor a/ de fem.
Sub. adj. i adv. de temps

4.    Ramon anirà a Roma com ja ho feu Rosa.
Sub. Adv. modal

5.    Al (en) sortir de la classe esperitat, vaig topar amb la directora.
Sub. adv. temporal

6.    Si li haguéreu donat una oportunitat, ell no us hauria fallat en l’examen.
Sub. adv. condicional

7.    Encara que no sàpigues res, has de presentar-te en (a) l'examen.
Sub. adv. concessiva

8.    Ens ha portat a l'estació pel al matí perquè calia agafar el tren prompte.
Sub. adv. final

9.    Ens ha explicat a tots l'acudit perquè no l'havíem entès.
Sub. adv. causal

10. Lluís volia eixir cada dia pel gust a (de) passejar.
Sub. subst. CD


CONTINUEM FENT PRÀCTICA:
- Preposicions: consulteu aquesta web i feu les activitats sobre les preposicions que es proposen en el vostre blog.

- Indiqueu ara el tipus d'oracions en una entrada nova del vostre blog, després de consultar els següents quadres. Poseu un exemple de cada tipus d'oracions i farem un dictat preparat entre tots.





dijous, 21 de març de 2019

C3. L'INCREÏBLE ASSASSINAT D'AUSIÀS MARCH

Ausiàs March ha mort. Certament va morir fa segles, però... va morir del tot? Per què hi ha un carrer d'Ausiàs March a cada poble? Per què hi ha escoles, instituts, col·legis majors i tantes altres coses que porten el seu nom? Què significa tot això? Potser que la vida d'un escriptor perdura si la seua obra transcendeix, si es converteix en clàssica, si l'autor mateix es converteix en un símbol? I què signifiquen els símbols per als pobles?

Veurem un espectacle en forma de thriller en què, a partir d'una investigació policial, indagarem les raons d'un assassinat i buscarem el seu culpable. Viatjarem a través de cançons i música en directe, i a través de la memòria que travessa el temps, a la València de segle XV i a la València de hui. Coneixerem l'Ausiàs March del segle XV i el que hui perdura. Ens emocionarem amb un espectacle de hui per celebrar l'obra d'un dels millors poetes de la història.


ACTIVITATS:

1) Coneixeu algú del vostre entorn que haja llegit les poesies d'Ausiàs March (familiars, professors, amics...)? És un nombre considerable de persones? Si no ho és, per què creieu que és així? Quins factors poden provocar que la poesia d'Ausiàs March siga poc llegida?

- La dificultat d'entendre el llenguatge del segle XV hui en dia.
- La dificultat de la poesia, tant de llegir-la com de comprendre-la.
- La llunyania dels temes dels quals parla March, perquè la nostra societat ha canviat.
- El poc interés que desperta el fet de llegir en la societat actual i, sobretot, de llegir poesia.
- ...
 

2) Coneixeu algun carrer, institució, col·legi, etc. de la vostra localitat que es diga “Ausiàs March”? Per què a quasi totes les localitats de la Comunitat Valenciana hi ha algun espai públic amb el nom d'Ausiàs March? Creieu que la gent sap qui va ser Ausiàs March?
 

3) “A temps he cor d'acer, de carn e fust. Io só aquest que em dic Ausiàs March.” Què significa aquest vers del poema 114 d'Ausiàs March? Què podem intuir sobre el poeta només llegint aquest vers?

4) Llegiu la següent biografia d'Ausiàs March i, després, el seu poema número 81:

Nascut sobre el 1397 a terres gandienques i mort el 1459 a València, la seua biografia està delimitada en dues etapes: en la primera, ell és abans que res el cavaller cortesà que serveix fidelment el seu rei Alfons el Magnànim a les campanyes italianes i al nord d'Àfrica (1420-1424). De 1425 ençà, però, March es trasllada a les seues possessions de Beniarjó (prop de Gandia) on romandrà allunyat de tota activitat cortesana, encara que el rei el premie amb el nomenament de falconer major. A Beniarjó, es va dedicar sobretot a administrar els seus béns i a defensar els seus privilegis feudals, fet que li provocarà conflictes ben greus al llarg de tota la vida. És en aquesta etapa, que March es dedicarà a la poesia.

Diversos documents donen a entendre que la vida que va portar fins els quaranta anys, època en què es va casar, no va ser del tot “ordenada”. El 1437 es casa amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, la qual mor dos anys més tard. Així, el 1443 torna a casar-se, aquesta vegada amb Joana Escorna. No té cap fill d'aquests dos matrimonis, però sí cinc fills il·legítims. Mor a València el 3 de març de 1459.
La seua obra, de quasi deu mil versos, ja va obtenir una notable repercussió a l'època tant entre els poetes valencians com castellans, com mostren els nombrosos manuscrits que la recollien, així com les edicions que se'n van fer al segle següent.

Poema 81
Tal com aquell que es veu prop de la mort,
patint mal temps i perills en la mar,
i veu un lloc on es pot refugiar
i no l'ateny perquè té mala sort,
em passa a mi, que vaig afanys passant,
i vós podeu els meus mals destruir.
Desesperat dels meus desigs complir,
el vostre orgull aniré recitant.


Què ens ajuda més a saber com era Ausiàs March: la seua biografia, la seua obra, les dues coses? Un poeta expressa sempre la seua personalitat real als seus versos? La vida d'un poeta, d'un creador, influeix en la seua obra? Fins a quin punt?

5) El poema 81 d'Ausiàs March que heu llegit és una versió modernitzada de l'original, que en respecta la mètrica. Compareu l'original amb la nostra versió:


Poema LXXXI
Així com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant en la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys passant, e veig a vós bastant mos mals delir. Desesperat de mos desigs complir, iré pel món vostre ergull recitant.
Poema 81
Tal com aquell que es veu prop de la mort,
patint mal temps i perills en la mar,
i veu un lloc on es pot refugiar
i no l'ateny perquè té mala sort,
em passa a mi, que vaig afanys passant,
i vós podeu els meus mals destruir.
Desesperat dels meus desigs complir,
el vostre orgull aniré recitant


Podríeu fer-ne una versió encara més actualitzada? Com la faríeu? Proveu diverses tècniques: expressar el que diu amb paraules més actuals, passar la poesia a prosa, fer un àudio-poema, rapejar-la, musicar-la, etc.

6) Reciteu o mostreu a classe el resultat de les vostres composicions literàries o artístiques que actualitzen el poema 81 d'Ausiàs March. Continuem pensant ara en la poesia d'Ausiàs March com una relíquia del passat?

dilluns, 11 de març de 2019

C2. LECTURA 3a AVALUACIÓ

 En la 3a avaluació es treballarà una obra de teatre. Podeu triar entre:

ACTIVITATS INDIVIDUALS:
  • Abans de la lectura: busqueu informació sobre l'autor i l'obra Expliqueu la raó per la qual l'heu triada. Indiqueu de quines webs heu tret la informació i seleccioneu el més rellevant (no heu de copiar i pegar sinó explicar amb les vostres paraules allò que creieu de més interés sobre els autors i les seues obres per explicar-ho després a classe).
  • Durant la lectura: indiqueu quin és el tema i els elements símbòlics que es presenten a l'obra.
  • Després de la lectura: valoreu l'obra, relacioneu el títol amb els temes que hi apareixen, identifiqueu els personatges que tenen més poder i els que en tenen menys, indiqueu quin personatge us sembla més positiu i quin més negatiu. 
 ACTIVITAT EN GRUP:
  •  Tots els que heu triat la mateixa obra prepareu una dramatització en grup de l'obra per presentar-la a classe. Podeu canviar i adaptar el guió de l'obra original, la música, els personatges, el vestuari, els decorats, etc. Incloureu el guió de L'ADAPTACIÓ en el vostre blog.
Termini per presentar el treball: 16 d'abril (individual)  7 DE MAIG  (dramatització) (1r BAHB).
CRITERIS D'AVALUACIÓ DE LA DRAMATITZACIÓ:

- INTERPRETACIÓ: memorització o lectura interpretativa amb una veu clara, una bona entonació i ben projectada.

- ELEMENTS teatrals adequats: caracterització del personatges (vestuari, maquillatge), decorats, música o efectes de so, atrezzo, etc.


dimecres, 6 de març de 2019

C1. LITERATURA: Context del segle XV.

 Segle d'Or


ACTIVITAT: LLEGIU I RESUMIU LA SEGÜENT INFORMACIÓ. Després contestareu unes preguntes sobre el que és més rellevant del context del s. XV, els gèneres i els autors més destacats.

A final de l' Edat Mitjana es produeix un període de crisi, la qual cosa comporta un canvi, hi ha un progrés, un canvi de mentalitat.

Causes
Conseqüències
- lluites dels nobles contra els reis que persegueixen el poder absolut


- males collites
fugida cap a les ciutats

- pesta negra
- descens demogràfic
- conflictes entre camperols i nobles
 ( esclavitud/ privilegis)

-fugida cap a les ciutats, desenvolupament de la cultura ciutadana.

- increment mercantil

- economia de mercat


La societat passa de concentrar-se als camps al voltant dels monestirs, a fer-ho a les ciutats, ara la solució als problemes de la humanitat (corrupció...) la busquen i la troben als llibres antics (exteriorització de la cultura). Apareix la burgesia com a classe social.

La cultura és un reflex del canvi, ara ens trobem amb una actitud Humanista, l'home i la raó són els motors del món, passem del Teocentrisme a l'Antropocentrisme.

A causa de conflictes civils a Catalunya, la pesta negra, la fam, etc. , i hagué una fugida de capitals i de persones cap a València que es convertirà en la capital, tant econòmica com cultural de la Corona d'Aragó durant aquest període que ha rebut el nom de Segle d'O.

La seua esplendor es reflexa tant a l'arquitectura: importants construccions civils: la Llotja, com al terreny literari: viuen i treballen escriptors com Ausiàs March, Joanot Martorell....

Apareix la 1a impremta 1474 (+llibre, +lectors)
També a nivell polític hi hagué una forta expansió per la Mediterrània (conquesta de Nàpols) amb el rei Alfons el Magnànim.

Amb l'establiment de la cort a Nàpols s'introduí definitivament el corrent humanista, nascut a Itàlia (Dant, Petrarca, Boccaccio...) Es comença a valorar la intel·ligència a més de la bellesa de la dama.

A la corona d'Aragó, a partir de 1410, amb la mort de Martí l'Humà sense descendència entrà una nova dinastia, els Trastàmara, d'origen castellà, la qual cosa comportà la :

-castellanització del poder
- aproximació a Castella.

Amb la unió d' Isabel i Ferran el catòlic s'unificaren els regnes de Castella i Aragó.
Fins aquests moments els escriptors eren reis i religiosos, ara els religiosos continuaran la seua tasca i a més, els funcionaris de la Cancelleria Reial, altament formats comencen a crear obres literàries que segueixen el corrent humanista. Comença a valorar-se la bellesa a més del contingut de la forma, ja no només es pretén ensenyar, sinó que a més es vol que es gaudisca amb la lectura.

Com s'ha dit més amunt passem a una concepció del món Antropocèntrica; 
tot pot ser qüestionat i debatut, s'usa la raó per explicar el món.

Els models artístics canvien també, mentre a l'Edat Mitjana seguien la Bíblia, ara, amb l' Humanisme veneren els llibres de l'antiguitat grega i llatina.

L'humanisme a la Corona d' Aragó fou precoç ,monarques – Pere el Cerimoniós , Joan I i Martí l' Humà – propiciaren la traducció d'obres llatines buscant bellesa formal i de contingut.

Al si de la Cancelleria Reial (creada per Jaume I estigué funcionant fins el segle XVIII) els propis funcionari foren autors d'obres bellíssimes, el conreu del llatí i les traduccions influiren positivament en la llengua, tant en el pensament com en els elements literaris i estilístics, la quan cosa va produir una renovació de l'estil.

Gèneres

Lírica:

-Continuació: fusió entre la tradició trobadoresca i noves formes que responen  al canvi de mentalitat.



-Jordi de Sant Jordi introduí petites innovacions: sentimentalisme,la idealització de l'amada, etc.

-Gran innovador: Ausiàs March.

- usava el català encara que es poden trobar provençalismes.

- poesia és més intimista.

JO és el centre de la seua poesia.

- la mètrica i les estrofes trobadoresques,

Narrativa: 

-A l'Edat Mitjana:  tenia una finalitat moralitzadora

-A les darrerries del segle XIV i inicis del XV: influenciada per la prosa Humanística: (canvi de concepció del món – Antropocentrisme) el models morals els busquen a l'època clàssica i defensen el conreu del llatí clàssic que influeix en les llengües romàniques.

-A finals del XIV i XV  s'hi distingeixen dos grups d'escriptors que representen les dues mentalitats vigents en eixe moment.


-Autors ancorats en els valors medievals i que conreen literatura amb finalitat religiosa i moralitzant per tal de reivindicar el cristianisme més pur i amenaçat en aquell moment: Sant Vicent Ferrer, A. Turmeda, F. EIximenis i Isabel de Villena.


-Autors partidaris de la renovació humanística, tals com Bernat Metge (funcionari de la Cancelleria Reial), en les obres del qual apareixen barrejades idees medievals amb les humanistes. Lo somni (justificació sobre la mort de Joan I) i també Antoni Canals: dominicà que posa l'humanisme al servei del cristianisme.


- empra els clàssics per combatre les idees humanistes
- La veritat és als llibres perquè Déu l'ha posada allí

En aquest context d' efervesència cultural i literària a la ciutat de València, prenen protagonisme també, un grup d'escriptors, asidus a les tertúlies literàries i que segueixen un model que s'anomenà: l'escola satírica valenciana.


La Narrativa moderna:

En les Novel·les de cavalleries distingim entre:

- Llibre de cavalleries: trets inversemblança (Quixot, Merlin...)

- Novel·les cavalleresques: versemblança: Tirant lo Blanc Curial e Güelfa

dimarts, 5 de març de 2019

B8. Certamen Literari

Us convidem a participar en el Certament Literari 2019 de l'IES SERPIS.
Ací teniu el cartell i les bases per a les dues modalitats: poema visual i fotografia amb el vostre llibre favorit


C1.1. AUTORS DEL SEGLE XV: J.Martorell i A. Mach.


ACTIVITAT: Després de llegir la següent informació sobre els autors més destacats de la Lieratura Valenciana del segle d'Or, respongueu les següents preguntes:

1. Quina diferènciahi ha entre la novel·la de cavalleries i la cavalleresca?
2. Quins elements cavallerescos destaquen en el Curial e Güelfa?
3. Quan es va introduir la impremta a València i quan es va publicar Tirant?
4. Per on viatjà Martorell i quin país li va inspirar el primer capítol de Tirant? 
5. Quines parts del Tirant s'assemblen més a una novel·la històrica i quines més a una de ficció? Per què? 
6. El Curial i el Tirant són novel·les de cavalleries o cavalleresques? Per què? 
7. Quin tipus de novel·la és Tirant i per què es diu que és una "novel·la total"?
8. Quina formació va rebre Ausiàs Marc?

9. Quines característiques pròpies de la poesia trobadoresca mantindrà Marc i quines innovacions incorpora a la seua poesia?

10. Comenteu els dos fragments dels poemes de Cants de mort i espiritual que apareixen més avall: tema, explicació del contingut i recursos. Compareu-los a altres autors o obres que conegueu.


La narrativa moderna amb l'Humanisme

La narrativa evoluciona en temàtica i extensió, i la culminació la trobem al Curial e Güelfa i al Tirant lo Blanc.
Apareixen les primeres manifestacions del Renaixement, ara l'individu és el centre del món, hi ha  un trencament amb el món medieval (feudalisme), és incipient l' aparició de la burgesia i abunden les novel·les de cavalleries .
Nostàlgia d'un món millor: la tradició artúrica: Amadís de Gaula / Curial e Güelfa/ Chanson de Roland. Dintre d'aquest context apareix el Tirant lo Blanc de Joanot Martorell
Novel·la cavalleresca; la narració cavalleresca es transforma en barrejar-se amb la mentalitat burgesa.
- incorporació del realisme (ascensió social gràcies a l'esforç)
- versemblança
Cal fer una distinció entre les novel·les de cavalleries, com l'Amadís de Gaula i les novel·les cavalleresques com el Tirant lo Blanch.


Novel·les de cavalleries
Novel·les cavalleresques
Tradició artúrica fantàstiques
Curial i Tirant realistes
Elements meravellosos i inversemblants
Absència d'elements meravellosos
Personatges sobrehumans, ungüents, per a guarir-se, màgics...
Protagonistes forts, i valents però humans
Terres llunyanes, exòtiques, desconegudes
Terres conegudes i localitzades
Passat remot
Temps pròxim, ambient immediat
Ambient de fantasia i de somni
Noms de persones que visqueren a l'època

Curial e Güelfa
Autor anònim, datació - 1435-1463. Combina elements cavallerescos, sentimentals, humorístics i mitològics.
Temàtica amorosa i sentimental;
- dificultats per pertànyer a classes socials diferents
-elements de l'amor cortés (secret): entrebancs per aconseguir el guardó, enamorat al servei de la dama, fidelitat absolta, envejosos.

Element cavalleresc: el mèrits cavallerescos faran que ascendisca en l'escala social.
Està dividida en tres llibres:
1.- Curial serveix al casal de Montferrat: Güelfa s'enamora i el protegeix perquè aconsegisca ser cavaller, li dóna diners. Li demana fidelitat, - secret -. Surt Curial de la cort per ajudar una dama, torneigs on és vencedor ( es mig enamora d'altra dama que s'enamora d'ell, però li és fidel a Güelfa)
2.- Viatja a França, l'acompanya Festa, la donzella de Güelfa, combat amb cavaller, lloa els reis d'Aragó, Envejosos que parlen malament d'ell. La Fortuna va en contra seua. És rebutjat en Montferrat i se'n va a París.
3.- Va a Orient. Terra Santa, temes mitològics (fora de lloc) captiu a Tunis. Una mora s'enamora. Ocorren molts episodis, lluites amb lleons, etc. Fins que torna a Montferrat, recupera l'amor de Güelfa i es casen.
Joanot Martorell
L'any 1468 morí a València, i segons M. de Riquer deixà la novel·la acabada. Morí solter, sense fills, i els seus papers passaren a un amic, valencià també, Mossén Martí Joan de Galba, que posseïa els manuscrits del Tirant lo Blanch, i que en feu una revisió, i fins i tot es permeté refer alguns fragments de l'obra.
La impremta s'introduí a València el 1474, i Martí Joan de Galba portà a imprimir la novel·la per aquest mitjà, i fou publicada la versió definitiva revisada per ell, la qual va retocar el que considerà convenient. el 20 de novembre de 1490 set mesos després de mort Martí Joan de Galba aparegué publicada l'obra.
D'aquest personatge sabem ben poc, era valencià, casat, Joanot Martorell li deixà el llibre a canvi d'uns diners, els quals no hi ha constància que tornara mai, pel la qual cosa esdevingué propietat de Martí Joan de Galba.
Nascut a Gandia, entre 1413-1415, pertanyia a un llinatge de l'estament militar (la germana de Joanot, Isabel Martorell es casà amb Ausiàs March). La família havia ostentat diferents càrrecs a la cort reial
Estigué moltes vegades involucrat en bregues cavalleresques. Desafià a mort a un cosí perquè, segons ell, havia deshonrat la seua germana Damiata i no volia casar-se amb ella, buscaren jutges (Joanot buscà el rei d'Anglaterra, Enric VI) però el cosí no es presentà, al final es resolgué el plet de forma diplomàtica, amb una compensació econòmica del seu cosí a Damiata, aquesta no es casà mai.

Estigué en diferents corts europees, entre elles la d'Anglaterra (documentada), Portugal, Nàpols, etc. Formà part en diferents lluites entre cavallers, de les quals tenim notícia a través de les seues pròpies "lletres de batalla ". L'estada a Anglaterra influí en l'autor a l'hora d'escriure el Tirant. Martorell mor el 1468, vint-i-dos anys abans que fos publicat el Tirant lo Blanch

Tirant lo Blanc
L'obra es troba dividida en capítols, però per al seu estudi hom fa una divisió en cinc parts;
Primera. cap. 1 a 97 L'acció esdevé a Anglaterra on coneixem el protagonista, bretó, excel·lent lluitador en batalles individuals i cortesanes. Guillem de Varoic, Arbre de Batalles.
Segona cap. 98 a 114 Transcorre al regne de Sicília i a l'illa de Rodes. Tirant es mostra com un eficaç i intel·ligent cap de les forces armades navals.
Tercera Cap. 115 a 296 Se situa a la ciutat de Constantinoble i a l'Imperi de Grècia (bizantí). Cap suprem dels exèrcits lluita contra moros i turcs, s'enamora de la filla de l'emperador, Carmesina.
Quarta 297 a 407 Tirant ha naufragat i es transforma en un cabdill cristià de les forces nord-africanes, i assoleix la conversió d'extensos regnes moros i domina i sotmet els qui no es converteixen.
Cinquena 408 a 487 Torna a Grècia, l'allibera del poder turc, i quan és nomenat César de l'Imperi, i s'ha casat amb Carmesina mor a Adrianòpolis d'una pulmonia. Després moren l'Emperador i Carmesina. 
L'Imperi d Grècia, lliure de setges i atacs pervé a l'Emperadriu vídua, a qual es casa amb Hipòlit antic servidor de Tirant.
Joanot Martorell moltes vegades es basa o es fixa en fets històrics reals, com el setge de l'Illa de Rodes, fet per les forces egípcies del 10 d'agost al 18 de setembre de 1444. Així tenim que la primera i la segona part podríem dir que és una novel·la històrica, perquè s'apropa a fets que ocorregueren en aquella època, i la tercera, quarta i cinquena és una novel·la de ficció, els fets que conta ja no són reals, ell comença a escriure la novel·la sis anys després que els turcs prengueren Constantinoble, havia caigut doncs l'Imperi Bizantí. Roger de Flor (almogàver català) potser el model de cavaller en qui s'inspirà Martorell, però l'actualitzà. Tot el que li esdevé a Tirant, encara que no sempre real, és possible en la segona meitat del segle XV.
L'acció es desenvolupa a les corts i als palaus o als camps de batalla, i al mar. Els personatges són propis d'aquests ambients, apareix, encara que molt poc, el món de la burgesia, ja incipient en aquell moment, i no menciona per a res els humils ni els indigents.
La manera de comportar-se els personatges sembla que reflecteix com es comportaven els aristòcrates valencians de l'època.
Fins aquesta novel·la els personatges protagonistes dels llibres de cavalleries eren el retrat del perfecte cavaller, amb força sobrehumana, amb uns ideals purs. El Tirant però com hem dit, morí de pulmonia, quan el fereixen li ix sang i tarda en guarir-se, té errors, debilitats, com els altres hòmens, això sí, és molt fort, intel·ligent i ben plantat, com un bon heroi, però dintre dels paràmetres de la normalitat.
Fou traduïda al castellà el 1511, a l'italià el 1538 i al francés el 1737. A tall de resum ens trobem que reflecteix la vida, usos i costums de la noblesa valenciana del segle XV, si més no comportaments ideals i utòpics.
És una novel·la cavalleresca on se'ns ofereixen els fets amb un gran realisme, a diferència dels llibres de cavalleries. Aquests eren escrits en vers, cronològicament i geogràficament allunyats o inexistents.
Apareix la realitat del seu temps versemblança, aquest realisme es basa:
  • comportament de l'heroi – cavaller perfecte- és un home normal, es trenca una cama, mor d'una pulmonia...
  • coordenades històriques reals – l'imperi Bizantí cau 1453, abans de la redacció.
  • personatges reals: Heroi Roger de flor, capità dels almogàvers defensor de Constantinoble.
  • geografia exacta.
Martorell vol demostrar que l'Imperi Bizantí és recuperable per tant ha de fer que la novel·la siga creïble. Formació del cavaller: aquest món estava desapareixent. Els dos elements que diferencien, sobretot, el Tirant dels llibres de cavalleries, a més dels esmentats, són: l'humorisme – absent dels llibres de cavalleries, i la sensualitat, només és seriós a Anglaterra – formació del cavaller.
L'erotisme i la sensualitat són inexistents a la primera part, guanyen importància al llarg de l'obra.
L'estil:  té un to solemne en els parlaments dels herois i to planer en els diàlegs femenins.
Vargas Llosa etiqueta l'obra com a " novel·la total ":
- militar: guerra com a espectacle
- social: visió de la societat de l'època
- eròtica: escenes d'amor
- psicològica: evolució dels personatges.

AUSIÀS MARCH

Ausiàs March és el poeta més rellevant de la literatura catalanovalenciana medieval. Va nàixer segurament a València (alguns s’inclinen per Gandia) l’any 1400. 

Descendia d’una rica família catalana de burgesos i funcionaris, que accedí a la noblesa a partir de 1360, any en què l’avi del poeta, Jaume March (Barcelona, 1300-1375) assolí la condició de cavaller. El seu oncle Jaume (ca1336-1410), hereu de les possessions que la família tenia Catalunya, i el seu pare Pere (ca. 1337-1413), hereu de les del Regne de València, van ser també poetes i homes de lletres. Ausiàs era fill de Pere March i de la seua segona esposa Lionor de Ripoll, que també tingueren una filla, Peirona, nascuda amb posterioritat al poeta. Després de la mort del seu pare (1413), Ausiàs March esdevingué el cap de la branca valenciana de la família, un clar exponent de la petita noblesa local.

Ausiàs March va rebre una formació cavallerescaconforme requeria la seua condició social, però també una altra de llibresca, com es dedueix de la seua fecunda dedicació literària posterior, que arribà a superar amb escreix la del seu pare i la del seu oncle.

Inicià la carrera militar en 1420, any en què, juntament amb altres poetes, com el català Andreu Febrer o el valencià Jordi de Sant Jordi, es va incorporar l’armada del rei Alfons el Magnànim per a participar en la primera campanya italiana d’aquest.

En 1425, el rei Alfons el Magnànim va recompensar els serveis militars prestats per Ausiàs amb la concessió d’alguns privilegis jurisdiccionals sobre els petits senyorius rurals de Beniarjó, Pardines i Vernissa (en l’àrea territorial de Gandia), que havia heretat del seu pare. Aquest mateix any el Magnànim el nomenà falconer major reial, perquè s’encarregara de la direcció i l’administració dels serveis de falconeria que el rei havia establit prop de l’Albufera de València.

En 1430 va cessar com a falconer major i passà a ocupar-se, fonamentalment, de l’administració dels seus senyorius i de la defensa dels seus privilegis feudals, enfront del poder ascendent de la burgesia ciutadana i de la mateixa monarquia. 

En 1437 Ausiàs March es compromet matrimonialment amb Isabel Martorell, germana de Joanot, l’autor del Tirant lo Blanc. Aquest compromís va originar un greu conflicte amb Galceran Martorell, germà major d’Isabel, ja que Ausiàs es negava a casar-se sense percebre prèviament el dot de la seua esposa pactat en les capitulacions corresponents. 

Les noces no es van celebrar fins a 1439, després que Joanot Martorell cedira a la seua germana Isabel la major part de les seues petites possessions de la vall de Xaló (en l’actual comarca valenciana de la Marina Alta) a fi d’assegurar-li el dot acordat. Però aquest matrimoni tan sols va durar uns mesos, ja que Isabel va morir en setembre del mateix any sense tenir cap descendència i després d’haver nomenant el seu espòs com a hereu universal.

En 1443, el poeta va contraure segones noces amb Joana Escorna, pertanyent a una família adinerada de la petita noblesa valenciana que estava emparentada amb la del propi Ausiàs, per la qual cosa aquest matrimoni requerí la dispensa papal corresponent. Un any després, Ausiàs va vendre els senyorius que havia heretat de la seua primera esposa, i, a partir de llavors i fins a la seua mort, va fixar la seua residència habitual a València, encara que sense arribar a abandonar totalment les seues possessions de Gandia i Beniarjó.

En 1454 va morir la segona esposa del poeta, i aquest ho va fer l’any 1459, no va tenir descendència  legítima amb les seues dues esposes, però sí cinc fills bastards: Joan, Felip, Pere, Joana i Francesc, aquest últim ja mort abans de l’òbit del poeta. El seu cos reposa a la Catedral de València, conforme a la seua voluntat.

OBRA

La poesia d’Ausiàs March mostra tres influències: d’una banda, la lírica trobadoresca provençal, tot i que el seu llenguatge ja és del tot lliure de provençalismes, a diferència dels seus antecessors. La segona de les influències és la filosofia aristotèlic-tomista, de la qual demostra posseir grans coneixements amb freqüents referències als aforismes escolàstics sobre l’amor i el bé. Finalment, hi ha la influència dels italians, especialment el Dant i Petrarca.

La poesia d’Ausiàs March és plena del conflicte cabdal de la seva vida: el contrast i la contradicció entre les idees del poeta sobre l’amor i la dona, preses del Dant i de la filosofia tomista, i la seua vida real, plena de caigudes i de misèries morals. El resultat és el to desolat i angoixat que traspua arreu de la seva obra.

L’obra d’Ausiàs March està constituïda per 128 poemesd’extensió variable, el conjunt dels quals supera els 10.000 versos. Encara que no disposem de dades segures que ens permeten establir la cronologia exacta d’aquestes composicions, a partir dels escassos indicis que contenen —al·lusions a personatges, situacions o fets, fonamentalment— cap deduir que l’activitat literària del poeta es va iniciar partir de 1425, després d’haver abandonat l’activitat militar, i es va prolongar, potser sense solució de continuïtat, fins a la seua mort.

La majoria dels estudiosos s’han decantat per classificar la seua obra per cicles temàtics. De fet, cada cicle forma una unitat de sentit, així com s’observa una evolució formal i conceptual en els diferents cicles, per la qual cosa s’ha arribat a considerar el còmput total de la seua obra com un immens poema. March va ser un dels primers poetes en utilitzar la llengua catalana.

El poemari podem agrupar-lo en quatre cicles temàtics: cants d’amor, cants de mort, cants morals i cant espiritual. Els primers giren al voltant d’experiències amoroses exaltades, insatisfactòries i desafortunades, i la major part es poden agrupar en subcicles determinats per una marca idèntica d’invocació a l’estimada o a l’amor, el senyal present en l’última estrofa i heretat de la tradició trobadoresca: «Llir entre cards» (19 poemes), «Plena de seny» (35 poemes), «O folla amor» (10 poemes), «Amor, amor» (12 poemes) i «Mon darrer bé» (2 poemes).

Per la seua part, els cants de mort són un total de sis composicions, l’eix central de les quals és el dolor provocat per la mort de l’amada —per a uns la primera esposa i per altres la segona— i la preocupació pel seu destí etern.

Els cants morals, en canvi, desenvolupen una extensa sèrie de motius de caràcter més teòric —la naturalesa del bé, les limitacions de l’ésser humà, la teoria de l’amor, etc.—, el denominador comú dels quals és la recerca de la virtut com a meta de la vida.

Finalment, el cant espiritual és un extens poema al llarg del qual el jo líric es dirigeix a Déu per a expressar-li el penediment per les faltes comeses i el seu desig de perdó, ensems que rastreja amb congoixa els camins que poden aproximar a Déu el pecador llastat per la seua consciència de culpa.

Els cants d’amor

En la seua producció 
l’amor és un tema tan important que 
arriba a generar-ne d’altres amb entitat pròpia, però sempre com a causa o efecte del primer. En l’obra de March la dona és una persona real, humana i individual i, en conseqüència la relació home-dona serà el compost de l’amor sensual (sentits) i l’amor intel·lectual (contemplació i pensament). El nostre autor sols mantindrà de la poesia trobadoresca el fet de dedicar els seus poemes a una dona, a la qual es refereix mitjançant un senyal” per amagar així el seu nom. Podem dividir aquests cants en cinc senyals que corresponen a cinc etapes en la vida de l’autor.


1-Plena de Seny

Aquest primer cicle està compost per dinou poemes. Són una mena de diàleg entre l’autor i una dama, “aimia”. El poeta proposa a l’amada una relació més madura tant física com intel·lectual, per tal de superar els desitjos de la carn i els problemes espirituals. La dama segueix el seu caràcter passiu i tradicional i no li respon. El poeta se sent fracassat, i presenta una actitud negativa, però continua lluitant i escriu per resoldre els problemes que el turmenten, comença un nou cicle.

2-Llir entre Cards

Aquest nou cicle consta de trenta-cinc poemes, sembla que dirigits a una altra dona, “dona Teresa”. Ara el poeta s’allunya dels aspectes físics de la dona i considera l’amor com una absoluta contemplació com a única possibilitat d’assolir l’amor pur i això el separa de la resta dels hòmens. 

Davant la resposta negativa de la dama, March pren una activitat violenta i fins i tot se sent culpable perquè la dama s’ha decantat per amar “l’home pec”, l’impur, el comú. Tot açò el du a una obsessió per la mort, que esdevé un tema constant en aquest cicle.

3-Amor, amor

Dotze poemes formen part d’aquest nou cicle. Desenganyat vell, reconeix que el plaer intel·lectual no és suficient per assolir el plaer complet, l’amor pur. Un dels temes més freqüents és l’enyorança d’èpoques anteriors en les quals ell amava desesperadament. No s’adreça directament a la dama, quan increpa o dialoga, ho fa amb “Amor” personificat.


4-Mon darrer bé

Comprèn solament dues poesies adreçades, segons sembla, a una sola dama, de la qual s’enamorà quan l’autor ja era vell. Aquest nou amor fa oblidar els mals 
passats…

5-Oh, foll amor

Està format per deu poemes. El poeta se sent pecador, deshonest i vil i, fins i tot, avergonyit, d’aquí el senyal “foll”, que s’oposa a l’amor pur, cantat o desitjat de les poesies anteriors. Demana el perdó de Déu.

Els cants de mort

El tema de la mort no és exclusiu d’aquest cicle, format només per sis poesies dedicades a plànyer la mort d’una sola dona i sense senyal. La destinatària sembla ser la seua segona esposa, Joana Escorna. El poeta, amb una sinceritat molt humana reflexiona sobre els temes més comuns que la mort d’una dona estimada hi pot ocasionar: el destí de l’ànima, el dolor per l’absència, el record del temps passat. El poeta, fins i tot, se sent culpable de la mort de la seva dona.


La gran dolor que llengua no pot dir


del qui.s veu mort e no sap on irà


(no sab son Déu si per a si el volrà


o si.n infern lo volrà sebollir) […]


O cruel mal qui tols la joventut


e fas podrir les carns dins en lo vas!


l’esperit, ple de paor, volant va


a l’incert loch, tement l’eternal dan;


Cants morals

 Les commocions espirituals del poeta, a través de la seua formació cristiana, el duen a un tipus de poema moral i didàctic: els Cants Morals. El tema és ara el bé i la virtutLes seves opinions en aquest terreny coincideixen amb les d’Aristòtil i Sant Tomàs.

Cant espiritual

Aquest cant, adreçat a Déu, és una llarga oració (224 versos), escrit en segona persona i és considerat com un dels poemes més importants de la literatura en valencià. El poeta s’hi mostra preocupat per aconseguir el camí de Déu i té por de ser condemnat per haver caigut en el foll amor” de la qual cosa es penedeix, fins i tot demana a Déu que li acurte la vida per no incórrer en més pecats.

Ací observem el poeta més preocupat per expressar el seu pensament i les seues reflexions més íntimes que per seguir els preceptes de la poètica tradicional. Per això hi utilitza els versos sense rima (estramps), amb la qual cosa la seua expressió esdevé molt més natural que la resta de composicions, feta a base de versos prou durs i aspres, cosa que dificultava la lectura.

Si com los rius que a la mar tots acoren,


Així les fins totes en tu se n’entren.


Puix te conec, esforça’m que jo t’ame:


Vença l’amor a la por que jo et porte.


La poesia d’Ausiàs March va influir d’una manera extraordinària en el Renaixement a Castella. La seua obra fou traduïda i va servir de model a Boscà, a GarcilasoGutierre de Cetina, i, sobretot, a Fernando de Herrera