2.1. TIPOLOGIA TEXTUAL; text argumentatiu. La modalització.

El text argumentatiu o article d’opinió

La finalitat del text argumentatiu és exposar una opinió, rebatre, convèncer o fer creure

alguna cosa amb la intenció d’influir i modificar l’opinió del lector o de l’oient.

És el text propi dels editorials, dels articles de col·laboració, dels discursos polítics...

Són escrits fets per autors que exposen el seu pensament sobre un tema qualsevol que

pot interessar perquè és actual o per raons històriques, artístiques, científiques,

filosòfiques... És el tipus de text que permet més subjectivitat, i es destaca més que cap

altre per la qualitat de les expressions i per la força suggestiva del contingut.

L’estructura bàsica d’aquest text té tres parts :

Introducció: enunciació del tema o temes que es volen validar o rebatre, per tal

de situar la persona que llegeixi l’article en el tema de què es parlarà.

Desenvolupament: exposició dels arguments a favor o en contra, i confrontació

d’opinions sobre el tema.

Conclusió: breu comentari final, basat en tots els arguments, que confirma la tesi

o idea principal.

S’utilitzen connectors i expressions com els següents:

-Per introduir els diferents arguments: per començar, d’entrada, primer,

d’una banda, en primer lloc...; d’altra banda, segon, tercer, en segon lloc...;

finalment, per acabar...

-Per expressar l’opinió personal, s’usen verbs que expressen opinió: crec,

considero, penso, estic a favor, estic en contra, em sembla, sóc del parer que,

estic convençut/convençuda que...

-Per introduir la síntesi dels continguts: per concloure, en conclusió, en

definitiva, en resum, així doncs...

-Per continuar sobre el mateix punt: a més a més, tot seguit, així mateix, a

més...

-Per emfasitzar: val la pena dir, cal insistir, el més important, la idea central és,

convé destacar...

-Per indicar oposició: en canvi, no obstant això, tanmateix, al contrari...

-Per expressar la causa: perquè, ja que, atès que, a causa de, gràcies a, com

que...

-Per expressar la conseqüència: per tant, doncs, en conseqüència, per aquest

fet, per això...

Exemple de text argumentatiu o article d’opinió:

Segons l’Institut Català de Tecnologia, ha augmentat considerablement el nombre de

persones que compren, organitzen les seves vacances i fan reserves per a espectacles

diversos a través d’Internet.

Feu un article en què expresseu la vostra opinió pel que fa a la utilització d’aquests

serveis, i exposeu-hi els aspectes positius i negatius que considereu més significatius

amb relació als canvis d’hàbits que s’estan produint en les persones.

El text ha de contenir unes 150 paraules.

Mostra d’un article argumentatiu, on es mostren les parts diferenciades d’aquest

text: EXEMPLE

Introducció

L’Institut Català de Tecnologia ha informat de l’augment del nombre de persones que

utilitzen Internet per comprar productes. És evident que el mitjà informàtic permet

estalviar temps en moltes activitats diàries, a més d’evitar desplaçaments.

Desenvolupament

D’una banda, són moltes les activitats que es poden organitzar virtualment: des de fer

una senzilla compra fins a realitzar complicades transferències bancàries, passant per

reservar un bitllet d’avió o comprar una entrada per al teatre.

D’altra banda, més enllà de la comoditat evident que suposa aquest avenç tecnològic i

l’estalvi de temps, desplaçaments i diners, no hem d’oblidar que al cap i a la fi un

ordinador està substituint el treball que hauria de fer una o diverses persones.

En conseqüència, aquest canvi d’hàbits ens acabarà fent perdre el plaer del dia en

família que ens proporciona anar a fer la compra el dissabte o poder parlar amb la noia

de l’agència de viatges, que sempre ens recomana la millor opció.

Conclusió

Per tant, considere que si aquest recurs no es gestiona de forma adequada, podria portar

a una notable disminució en les relacions humanes directes.

Estructura de l’article d’opinió i connectors d’ordre:

1. Títol

2. Introducció: retrat de la situació

(Actualment/darrerament/d’un temps ençà/sovint/....

hi ha una preocupació creixent per/sentim a parlar...)

3. Tesi: opinió breu

(Crec que/Estic a favor de/Opino que/Penso que...)

4. Argumentació

a) Argument 1

(D’una banda/En primer lloc...)

b) Argument 2

(D’altra banda/En segon lloc/A més/No cal oblidar que...)

c) Argument 3

(Així mateix/També cal dir/A més...)

5. Conclusió

(Per tant/Per concloure/Així doncs/Crec que...)

LA MODALITZACIÓ

La modalització és una característica del text que ens permet identificar els mecanismes utilitzats per l'emissor per a marcar la seua presència en el missatge. Si l'emissor es mostra explícitament mitjançant, per exemple, els díctics personals i manifesta la seua actitud o opinió parlem d'un discurs subjectiu, d'un discurs modalitzat. En canvi, si l'emissor s'amaga darrere construccions impersonals, la veu passiva, etc., ens trobarem amb un discurs objectiu, no modalitzat i caracteritzat per la impersonalitat.

La modalització és el fenomen que dóna compte de la manera com l'emissor incorpora a l'enunciat marques de la seua presència. Per tant, un text modalitzat mostrarà les actituds o les opinions de l'emissor respecte a allò que diu. 

La subjectivitat d'un discurs és directament proporcional a la quantitat d'elements modalitzadors que conté ( si el text presenta un nombre elevat de recursos modalitzadors, parlarem d'un text molt modalitzat; si pel contrari, n'hi pareixen pocs, diem que el text està poc modalitzat).

ELEMENTS LINGÜÍSTICS MODALITZADORS

La dixi personal, que indica presència de l'emissor en el text, es manifesta mitjançant: pronoms personals forts de 1a persona del singular i del plural: jo, nosaltres

pronoms personals febles de 1a persona del singular i del plural: em, ens...

possessius de 1a persona del singular i del plural: meu, nostre...

verbs de 1a persona del singular i del plural: pense, parlem,...

• RECURSOS EMFASITZADORS 

Les MODALITATS ORACIONALS no assertives (interrogativa, exhortativa, exclamativa, dubitativa i desiderativa). Exemples: Què vols? És estupend! Vine ací!

RECURSOS PROSÒDICS : entonació especial per a fer valoracions positives o negatives.

Pronunciació sil·labejada d'un mot: o-bli-ga-ci-ó

• ELEMENTS LÈXICS VALORATIUS

Substantius valoratius: virtut, desgràcia, defecte, corrupció, llàstima, admiració, lleialtat, esperança, abús, meravella, deshonestedat, dolor, corrupció...

Adjectius valoratius: agradable, lamentable, positiu, trist, encomiable, sincer, sinistre, magnífic, interessant, perfecte, bonic, lleig,...

Verbs valoratius: meréixer, pretendre, valdre, atabalar, destarotar,...

Verbs que expressen sentiments de l'emissor: lamentar, sentir, esperar, desitjar, celebrar...

Verbs de dicció: opinar, desitjar, pensar, considerar,...

Adverbis i locucions adverbials: desesperadament, amb perfecció, possiblement, per sort, potser, sens dubte,...

• EXPRESSIONS QUANTITATIVES SUBJECTIVES: molt, poc, massa, bastant, força, gens,...
• LA DERIVACIÓ: diminutius (mareta), augmentatius pejoratius (homenot), superlatius (raríssim)
• PERÍFRASIS VERBALS : d'obligació o de probabilitat.
• UNITATS FRASEOLÒGIQUES: refranys, maneres de dir, sentències, etc.
• FÓRMULES EXPRESSIVES: interjeccions, invocacions tipus uf!, ai!, au!, Senyor!, mare!...
• CRIDES AL RECEPTOR: ei!, compte!, alerta!,...
• INTERROGACIÓ RETÒRICA: per què no calleu?
• IRONIA: No li agrada la cervesa perquè només té cinquanta pots en la nevera!
• ALTRES FIGURES RETÒRIQUES: metàfora, metonímia, hipèrbole...
• CANVI DE REGISTRE, VARIETAT O LLENGUA dins el mateix text
• CERTS SIGNES GRÀFICS com ara guions llargs (introdueixen comentaris subjectius del locutor), cometes (poden marcar ironia) o punts suspensius (poden introduir el dubte o la ironia).

• 2. TEXT ARGUMENTATIU 

El text argumentatiu no ens comunica una notícia sinó que ens transmet una opinió, la qual ens arriba defensada per una sèrie d'arguments que li donen suport. Aquesta mena de textos intenta convèncer-nos i acostuma a tractar algun tema polèmic, naturalment, i pretén decantar el nostre parer a favor de les opinions que l'autor hi expressa.

La seua estructura bàsica consta de tres parts:

Introducció, és la part que situa, enuncia un tema i dóna l'opinió a favor o en contra de l'emissor respecte al tema.

Arguments, on s'exposen els fets. Per cada fet presentat, es desenvolupa un argument principal i d'altres de secundaris o de suport, si és el cas.

Conclusió, apartat que recull la idea principal (tesi) del qui parla a favor o en contra del tema.
En el text argumentatiu l'emissor està normalment implicat en el missatge del text. Això es pot mostrar mitjançant l'ús de la primera persona. (díctcs)????
Per introduir els diferents arguments s'usen els ordinals o altres marques d'ordre, com en primer lloc, d'una banda, per començar, d'altra banda, finalment, per acabar, etc.

Un tipus de text argumentatiu molt freqüent és el polític. El seu llenguatge és elaborat i fa servir recursos lingüístics que atreguen i convencen el receptor, com són l'ús d'un vocabulari especial i de figures retòriques. Les figures retòriques que més utilitza són les que es basen en la repetició, el contrast i la implicació del receptor.

Per expressar l'oposició podem usar: oracions introduïdes per nexes com però, sinó, tanmateix, encara que, malgrat que, etc., noms precedits de locucions com malgrat, a pesar de, tot i, etc... i verbs que pel seu significat, indiquen oposició com oposar-se, dissentir, etc.

Per expressar la causa, podem usar: oracions introduïdes per nexes causals com perquè, ja que, puix, etc, noms introduïts per locucions com amb motiu de, a causa de, gràcies a, etc., i verbs que, pel seu significat, indiquen causa com causar, fer, originar, ocasionar, etc.
Per expressar la conseqüència, podem usar: oracions introduïdes per nexes consecutius com doncs, per tant, així, etc., o noms encapçalats per locucions com en conclusió, en conseqüència,conseqüentment, etc. Abans de l'expressió consecutiva, és freqüent de posar un punt i coma.

Entre els recursos utilitzats en el text argumentatiu, cal destacar l'ús de cometes, els guionets, les citacions i la interrogació retòrica.

Les cometes s'usen per citar paraules textuals, destacar una paraula del text, indicar que un mot és un títol , o donar un to especial a una paraula.(modalitzat)

Els guionets s'usen per indicar de qui són les paraules citades,o per afegir una circumstància complementària al text.(explicatiu)

Les citacions d'autoritats són frases extretes de grans pensadors o d'entesos en la matèria que es tracta i tenen un caràcter d'afirmació categòrica.

La interrogació retòrica és una afirmació feta en forma de pregunta, a fi d'atreure l'interés del receptor i implicar-lo en el que s'afirma. (sol aparéixer a l’inici).

Per fer una contra argumentació cal analitzar el text, tenint en compte: el receptor a qui s'adreça el que argumenta, els arguments que fa servir, les premisses de què parteix, l'estructura dels arguments, el seu propòsit i les seues estratègies. A l'hora de construir els contra arguments, cal valorar: els caràcter i circumstàncies del receptor, els contra arguments més idonis per a les seues premisses, els possibles dubtes del contrincant, les respostes a aquests dubtes, el nostre propòsit general en relació a aquest receptor concret i les estratègies més adequades de cara a aquest propòsit.

El text argumentatiu dins de la situació comunicativa

L'art de convèncer els altres (mitjançant textos orals o escrits) ha mogut la història de la nostra civilització. Sempre que analitzem textos de tipus argumentatiu haurem de tenir en compte la intenció de l'autor i el mètode que està emprant per conduir-nos a compartir el seu parer. Una cosa és incidir en la nostra capacitat de raonar i, en conseqüència, esgrimir arguments de tipus lògic per ajudar-nos a enriquir el nostre parer sobre un tema i dur-nos d'aquesta manera a acceptar la tesi que l'autor defensa; i una altra de molt diferent, però sovint camuflada, incidir en la nostra emotivitat, jugar amb elements molt persuasius, però de base lògica dubtosa, per menar-nos a unes conclusions que no tenen un sòlid suport racional, d'això se'n diu manipular.

Les argumentacions, com els altres tipus de textos, es poden donar en contextos comunicatius ben diferents. Tots tenim la necessitat de prendre partit per alguna idea o davant d'algun fet concret en diversos moments i situacions de la nostra vida. Quan enunciem aquesta presa de partit ajudant-nos de raons estem argumentant i, generalment, al mateix temps, intentem convéncer el nostre auditori. A continuació veurem una llista de possibles classes de textos argumentatius:

L'expressió i defensa de punts de vista en:

. Converses.

. Cartes privades i públiques.
. Novel·les.
. Obres de teatre-
. Conferències, debats, taules redones, col·loquis, etc. bé directament davant de públic, o bé a través dels mitjans de comunicació.

. Articles d'opinió en revistes i diaris.
. Editorials
. Anuncis publicitaris
. Discursos polítics
. Informes sobre temes de caràcter especialitzat que inclouen preses de decisió argumentades, com són informes fets per metges sobre la conveniència de no fumar, etc.
. D'acord amb la situació comunicativa, l'emissor produirà una classe o altra de text argumentatiu.
Tots ells tindran en comú:

. L'exposició i defensa d'opinions.
. La intenció de convéncer o persuadir.

A cada classe de text correspondrà:

. Un registre lingüístic més o menys formal.
. Una determinada relació entre l'emissor i el receptor.
. Una estructura pròpia.
. Uns recursos lingüístics determinats.

Els recursos lingüístics

Alguns dels principals recursos lingüístics utilitzats en les diferents classes de textos argumentatius són:

. La utilització de la ironia. De vegades alguns arguments són reforçats per frases o expressions iròniques.

. Contar un relat. En alguns casos, quan volem convéncer algú, abans preparem el seu estat d'ànim per tal de predisposar-lo favorablement respecte d'allò que li volem exposar. Una manera d'aconseguir-ho és relatant alguns fets colpidors que es relacionen directament amb les opinions que volem defensar.

. La utilització de la repetició, és a dir, de la insistència i del bombardeig d'arguments.

. Posar de manifest determinats valors. Per exemple, quan es fa al·lusió a valors com la solidaritat i la llibertat per defensar determinades opinions a favor dels drets humans, etc.

. L'argument d'autoritat. Quan l'emissor es recolza en els seus coneixements respecte del tema a què es refereix, o bé, en el seu estatus social.

Les qüestions retòriques

Ens referim als jocs de paraules, als recursos gràfics i al recurs que anomenem la interrogació retòrica, que consisteix a formular una pregunta de la qual no s'espera obtenir resposta i que serveix, com en el cas dels altres recursos retòrics, per centrar l'atenció i l'interés del receptor cap a allò que exposa l'emissor.

ESTRUCTURA:

La manera de distribuir la tesi i els arguments i contra arguments al llarg de les tres parts pot variar segons l’estratègia argumentativa utilitzada, que pot ser:

1- Analítica, analitzant o deductiva: el raonament va del tot a les parts. Partint de la tesi, s’exposen uns fets que porten a la conclusió.

2- Sintètica, sintetizant o inductiva: Partint de l’exposició de fets particulars, s’arriba a la tesi, que opera com a conclusió.

TIPUS D’ARGUMENTS

ARGUMENTS AMB EXEMPLES

Els arguments basats en exemples consisteixen a aportar proves que justifiquen una generalització expressada en una tesi o conclusió.

Exemple
Conclusió: Als gats, els agrada el formatge.
Argument amb exemple: El meu gat aquest matí se n’ha menjat 400 grams.

Exemples
Conclusió: El tabac provoca malalties cardiovasculars.
Argument amb exemples [per construir]: referència a casos concrets coneguts.

ARGUMENTS PER ANALOGIA

Els arguments que es basen en una analogia consisteixen a defensar una conclusió sobre una realitat determinada a partir de la comparació amb una altra realitat amb la qual hi ha algunes semblances. A partir d’aquestes semblances, precisament, es prolonga la similitud fins a l’aspecte específic sobre el qual s’emet la conclusió.

Exemple
Conclusió: S’ha de privatitzar la sanitat pública del país perquè el sistema funcione amb més garanties.
Argument 1 (per analogia): A Nova Gal·les del Sud s’ha fet el mateix i tot funciona molt bé.
Argument 2 (per analogia): La privatització d’altres serveis públics del país com el de telèfons ha portat èxit econòmic i millora del servei.

ARGUMENTS D’AUTORITAT

Els arguments d’autoritat aporten afirmacions o conclusions que es basen en el fet que han estat enunciades per un locutor particular autoritzat. La raó per creure’s una afirmació ja no es busca en els exemples o en les analogies amb altres casos, ni tampoc en la justesa del raonament, sinó en el fet que ho avala una persona o una entitat que es reconeixen com a garants.

Exemples
Conclusió: L’atur baixarà.
Argument (d’autoritat): Ho ha afirmat el conseller d’Economia.

Conclusió: La indústria de la pesca japonesa posa en perill la supervivència de moltes espècies de balenes...
Argument (d’autoritat): ...tal com afirma l’organització ecologista Greenpeace.

ARGUMENTS SOBRE LES CAUSES

De vegades es prova d’explicar o justificar una afirmació recorrent a les seues causes. En aquests casos es parla d’arguments relacionats amb les causes.

Exemples
Conclusió: S’han mort les petúnies.
Argument (causal): Ha fet molta calor.

Conclusió: La revolta popular argentina és inevitable.
Argument (causal): Hi ha hagut un gran malestar entre la població per raons d’escassetat econòmica i un gran descontentament per les pràctiques corruptes dels dirigents argentins.

Els arguments deductius són aquells que es basen en sil·logismes. Un sil·logisme és un discurs compost de tres enunciats simples. Un, que és la conclusió, s’infereix dels altres dos, que són les premisses. Cada premissa té un terme en comú amb l’altra premissa i un terme en comú amb la conclusió.

Exemple 
Premissa 1: Els animals són mortals.
Premissa 2: Els homes són animals.
Conclusió: Els homes són mortals.

Un segon tipus d’argument deductiu (anomenat tradicionalment modus tollens) respon a l’esquema següent:

Exemple
Premissa 1: Si plou, la terra s’assaona.
Premissa 2: La terra no s’assaona.
Conclusió: Per tant, no plou.

TEXTOS ARGUMENTATIUS

Valencià. Text argumentatiu. 1r batxiller. 3a avalació.

Nom i cognoms:

Els grafits: art o vandalisme

Els grafits al carrer és un tema poc mediàtic, tot i que pot ser una problemàtica en l’actualitat. Aquesta forma de pintar amb esprais, normalment al carrer, que els autors consideren art o decoració i altres persones consideren vandalisme, crea moltes vegades conflictes. Per això, em pregunte: és art o vandalisme? Hi ha alguna forma de regular on es pot pintar?

En principi, els grafits podem considerar-los pintures, una forma de crear art, ja que n’hi ha de realment artístics i tenen una dificultat immensa a l’hora de crear-los. A més d’això, hi ha grafits reivindicatius que poden fer una funció social. Per exemple, quan es pinta contra la sida, la fam al món, etc. Tanmateix, no es poden considerar grafits les pintures que surten d’agafar un esprai i pintar alguna cosa sense sentit. Tampoc pintar en llocs clarament prohibits, ja que això seria un dany a un bé aliè. Dit tot això, el problema sorgeix quan no hi ha espais per fer grafits, per la qual cosa seria convenient que els ajuntaments facilitaren murs en parcs per fer-los. Al seu torn, s’haurien d’endurir les responsabilitats dels individus que pinten en llocs que no estan habilitats per fer-ho.

En definitiva, no podem desaprofitar els autors de grans grafits artístics, ja que són obres realment per admirar. No obstant això, hem de lluitar contra els personatges que ens embruten les parets, trens i béns públics o privats. Així, doncs, hem de diferenciar els artistes dels gamberros i aplicar el sentit comú per tal de trobar solucions per tothom.

Activitats

-Expressa el tema del text en una oració. ( Ha de començar amb un sintagma nominal)

-Fes un resum de les idees bàsiques expressades al text. (7 línies aproximadament)

-Identifica els recursos lingüístics propis dels textos argumentatius. ( díctics, ironia...etc.)

-On s’expressa la tesi, a l’inici o al final del text?

-Com són els diversos arguments que s’indiquen al text?( d’analogia, exemples, causa, autoritat...etc.)

-Identifica i classifica els connectors que enllacen les distintes idees del text.

Valencià. Text argumentatiu. 1r batxiller. 3a avalació.

Nom i cognoms:

LES NOVES TECNOLOGIES SUBSTITUIRAN EL MESTRE?

Les noves tecnologies avancen cada vegada més ràpid. En surten de més innovadores, en perfeccionen d’altres dia rere dia, però en definitiva ens estan absorbint poc a poc.

Personalment, penso que les noves tecnologies són molt favorables per complementar els nostres coneixements, per desenvolupar la nostra capacitat de recerca, ja que ens aporten, entre d’altres coses, molts possibles llocs o punts on cercar informació de tota mena. Però per davant de tot, i com ja he dit anteriorment “favorables per complementar”, no per eliminar radicalment els mestres.

Les noves tecnologies han evolucionat moltíssim des dels vells temps, permetent-nos realitzar processos concrets molt més ràpid i sense tanta mà d’obra, això s’observa a les grans fàbriques però també a les escoles. Les pel·lícules, Internet, imatges...han permès transmetre molta de la informació sense que el mestre obri quasi bé la boca. De totes formes, i torno a fer referència a l’exemple de les grans empreses, possiblement en un futur hi haurà diferents escoles, unes més tecnificades i altres de més tradicionals, igual que les fàbriques. Però jo diria que tindran més èxit les tradicionals, que poden instruir els valors i coneixements de persona a persona.

Opino que també és negatiu el fet d’incorporar noves tecnologies tan ràpidament a les escoles, ja que un simple vídeo o una simple imatge, no ens pot transmetre l’efecte que ens transmet un professor o una professora, i tampoc respondre els nostres dubtes de manera entenedora i col·loquial. Per aquest motiu, penso que les tecnologies no substituiran els mestres. Una tecnologia no et pot formar bé com a persona, una tecnologia no et pot fer social, una tecnologia no interactua amb tu com ho faria un professor o professora.

Per tant, diré que les tecnologies són un gran avanç quan parlem de fonts d’informació i agilitació de processos, però aquestes no tindran la suficient força per eradicar anys i anys d’ensenyament d’individu a individu, simplement ho reforçaran.

Activitats

-Expressa el tema del text en una oració. ( Ha de començar amb un sintagma nominal)

-Fes un resum de les idees bàsiques expressades al text. (7 línies aproximadament)

-Identifica els recursos lingüístics propis dels textos argumentatius. ( díctics, ironia...etc.)

-On s’expressa la tesi, a l’inici o al final del text?

-Com són els diversos arguments que s’indiquen al text?( d’analogia, exemples, causa, autoritat...etc.)

-Identifica i classifica els connectors que enllacen les distintes idees del text.

Valencià. Text argumentatiu. 1r batxiller. 3a avalació.

Nom i cognoms:

La dependència de les modes

Les modes són avui dia un aspecte important per a la societat, però no a totes els afecta de la mateixa manera. Amb això podem adonar-nos que existeixen dos vessants diferents que difereixen amb els següents arguments que explicaré. D’entrada una moda pot estar referida a l’aspecte de la roba, de les noves tecnologies i a més a més referides també, a les xarxes socials com el Facebook, WhatsApp o noves aplicacions que van sorgint al llarg del temps. Aquest és un fet real que ens envolta diàriament.

Per començar, existeixen arguments que suposen avantatges sobre la dependència de les modes. En la meva opinió crec que la moda és present en el nostre món des de fa molts anys. Aquesta ens suposa una facilitat pel canvi de la societat, ja que varia en poc temps i la podem trobar a les botigues sense dificultats. Contraposant aquesta idea podem dir que pots anar a la moda sense excedir-te, ja que potser els que la segueixen tenen una manca de personalitat i no tenen un ús conscient de les despeses econòmiques.

Cal destacar també, les noves tecnologies. Som en un món on aquestes tecnologies avancen constantment i és difícil obtenir-ne els últims models, com per exemple, la tecnologia dels mòbils. Normalment aquesta dependència podem dir que sorgeix en l’etapa de l’adolescència i joventut perquè estem més socialitzats amb la tecnologia, perquè se'ns ha inculcat des que érem petits. Altrament també pot estar relacionat amb el món laboral i ja no es tractaria d’una dependència personal sinó un aspecte obligatori pel dia a dia.

A banda d’això crec que hi ha més aspectes a destacar en contra d’aquest tema de debat, però no hem de ser hipòcrites, és a dir, tothom avui dia necessitem comunicar-nos amb les persones i un ús que fem constantment és el del mòbil. Utilitzem les noves aplicacions que van sorgint no només perquè ens facilita el dia a dia sinó que fem ús d’aquestes perquè hi ha un gran nombre de persones que l’utilitzen.

De manera genèrica i per finalitzar podem dir que la gran majoria depèn d’alguna moda que sorgeix en la nostra vida, potser més o menys però estem dins d’aquest grup encara que no ens adonem i ho fem de manera inconscient.  

Activitats

-Expressa el tema del text en una oració. ( Ha de començar amb un sintagma nominal)

-Fes un resum de les idees bàsiques expressades al text. (7 línies aproximadament)

-Identifica els recursos lingüístics propis dels textos argumentatius. ( díctics, ironia...etc.)

-On s’expressa la tesi, a l’inici o al final del text?

-Com són els diversos arguments que s’indiquen al text?( d’analogia, exemples, causa, autoritat...etc.)

-Identifica i classifica els connectors que enllacen les distintes idees del text.