3. Guió comentari poètic

Poesia és el tronc al qual t’agafes per sobreviure a un naufragi, que és la vida.

Lluís Lucero (Girona 1967)

ESQUEMA COMENTARI POÈTIC 

1. LOCALITZACIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ

-Dades bàsiques de l’autor: dades biogràfiques i obra a què pertany el poema.

-Període històric en què s’inscriu i moviment literari de referència.

2. ANÀLISI DEL CONTINGUT

Tema: expressió en una oració la idea central del text líric.

Arguments o continguts: aspectes globals a partir dels quals s’articula el tema.

Estructura del contingut; diferenciar les distintes parts (estrofes) que formen el text.

3. ANÀLISI DE LA FORMA

NIVELL PROSÒDIC:

• Mètrica:

 - Fenòmens de contacte vocàlic: sinalefa, elisió, hiat, dièresi i sinèresi.
 - Tipologia de versos: art menor ( -8) o art major (+8).

• Rima: consonant / assonant; masculina/femenina; lliures/blancs; cesura/no cesura

NIVELL FONOLÒGIC

• Al·literació: repetició d’un mateix so al llarg d’una composició. Ex: un ruc arrossega un carro
• Asíndeton: omissió de la conjunció de coordinació entre els diversos elements que podrien anar-hi units.
• Polisíndeton: repetició de les conjuncions de coordinació per remarcar algunes paraules o donar vivacitat al text.

NIVELL MORFOSINTÀCTIC

• Hipèrbaton: alteració de l’ordre gramatical lògic de paraules o frases.
• Pleonasme: repetició d’una paraula o una idea, expressió redundant.
• Anàfora: repetició d’una o diverses paraules al començament d’una sèrie de frases per emfasitzar-les.
• Paral·lelisme: repetició d’una mateixa estructura sintàctica en diverses frases seguides.
• Enumeració: acumulació successiva d’idees, fets, conceptes o imatges referits a una mateixa cosa.

NIVELL SEMÀNTIC

• Apòstrofe: invocació o interpel·lació vehements a algú siga real o imaginària.
• Metàfora: identificació entre dos elements, inicialment diferents de manera que l’un substitueix efectivament l’altre en el context. És possible gràcies a una comparació implícita.
• Metonímia: designació d’una cosa amb el nom d’una altra amb la qual guarda una relació de causa i efecte, continent contingut, joc de procedència/cosa que procedeix d’allí, símbol/cosa significada.
• Hipèrbole: exageració retòrica que interpretada literalment deforma la realitat.
• Símil: comparació que no té com a objectiu expressar la superioritat, la inferioritat o la igualtat, sinó un judici qualitatiu.
• Al·legoria: metàfora continuada. Expressió paral·lela d’idees reals, de sentit directe i d’imatges de sentit figurat que es corresponen entre elles i fan referència a una mateixa significació.
• Personificació: consisteix a atribuir qualitats humanes a animals, plantes o éssers inanimats.
• Antítesi: consisteix a contraposar dues expressions que tenen significats contraris.
• Sinestèsia: consisteix a associar dos elements, un de real i l’altre imaginari provinents de dos camps sensorial diferents. Ex: un vi d’aroma d’àngel.

4. CONCLUSIÓ: recapitulació del que és rellevant de la forma i el contingut. Valoració personal argumentada de l’obra on es compare amb altres textos el tema o recursos utilitzats.