1. Gènere, àmbit d’ús, tipus de text, registre. Veus, funcions lingüístiques.
2. Paratext: títol temàtic o remàtic, autor, font d'informació, fotos, altres referències que acompanyen el text
3. Tema, tesi o missatge que predomina. Resum. Estructura.
4. Recursos i figures retòriques destacades.
5. Valoració argumentada i comparació amb altres textos de ficció (novel·la, pel·lícula, poema, cançó, obra de teatre, sèrie,..) o referents reals.
PROCEDIMENT:
- Feu una lectura comprensiva i indiqueu les paraules que no enteneu per buscar el significat.
- Numereu les línies de 5 en 5 per tal de referir-nos-hi amb més facilitat.
- Observeu les característiques externes del text: títols, tipus de lletra, subratllats, divisió en paràgrafs o estrofes o guions, cometes, …
- Subratlleu els mots i les frases clau per retrobar-los després en el comentari.
- Subratlleu els elements formals que us semblen més expressius.
- Establiu, en una primera lectura, les parts fonamentals del text.
- També ens hem de documentar: qui el va escriure, quan, si té relació amb moviments literaris o amb textos d'altres o del mateix autor, si es basa en textos anteriors...
- En aquest enllaç trobareu una llista de figures retòriques
Ara, comenteu la següent notícia apareguda en la web de València, capital del disseny WDC2022
ACTIVITATS
Trieu un d'aquests dos poemes per a comentar de Louise Glück, recentment guardonada amb el premi Nobel.
UN JARDÍ D’ESTIU (FRAGMENT)
Cançoneta incerta, Josep CARNER, ACTIVITATS INICIALS CURS 2021/2022
Act. 1
Començarem comentant aquest vídeo d'una entrevista amb el Premi Nacional de Disseny 2020, Pepe Gimeno, sobre el Mapa del disseny valencià
Ara, comenteu la següent notícia apareguda en la web de València, capital del disseny WDC2022
1. A quin gènere pertany, àmbit d'ús i quin registre té? I quin tipus de text és?
3. Quin és el tema que ens vol transmetre? Enuncieu-lo en una frase. Quina és la tesi o missatge que ens transmet?
5. Valoració argumentada i comparació amb altres textos
Act. 2
Llig el següent text i, a continuació, respon les qüestions plantejades.
Propòsit de tardor: siguem amables.
MARIA MERCÈ ROCA
2 setembre 2021. EL PUNT
Vaig sentir la cantant Marina Rossell que parlava a la ràdio de l’amabilitat. Deia que era una de les qualitats de les persones que estimava més i que si tothom fos amable el món seria una mica millor. Hi estic totalment d’acord. No recordo qui eren els dos homes que l’acompanyaven a l’estudi, però sé que vaig pensar que no estaven a l’altura, perquè amb el seu to de veu feien entendre que trobaven la seva afirmació petita i que l’amabilitat els semblava, ras i curt, una cosa menor.
I, en canvi, no ho és gens, de menor. L’escriptor Sebastià Serrano diu que allò que més valorem en els altres és l’amabilitat, i que la valorem molt especialment en la nostra parella. Més que l’amor i la fidelitat, volem que la persona amb qui compartim la vida sigui amable. Perquè ja et poden dir que t’estimen, que si et tracten a patacades! Ramon Llull va més enllà i diu que l’amabilitat és l’essència de l’amor, i un dels aforismes del pensador Joseph Joubert assegura que hauríem de morir essent amables –si és possible, hi afegeix–. Quan li pregunten al filòsof André Comte-Sponville a qui hem d’estimar, respon: evidentment, d’entrada, hem d’estimar la gent que és amable, que és agradable i que ens fa sentir bé.
Esforç, humilitat i prudència: aquests són els tres valors que el teòleg Francesc Torralba diu que hem d’ensenyar als nostres fills. Amb el seu permís, m’agradaria afegir-hi l’amabilitat. Vaig anar a una classe de segon de primària i a la porta hi tenien penjada la frase: “Som la classe de les balenes i el nostre lema és somriure molt i ser sempre amables.” Quins magnífics professors! Ensenyar una criatura a ser amable és ensenyar-la a ser considerada i pensar en els altres, a tractar-los amb bondat, a respectar-los i a no jutjar-los; tot això compensaria la gran quantitat de mainada egocèntrica i maleducada que hi ha (però la culpa no és seva, pobrets, sinó dels seus pares, que els superprotegeixen i els fan creure que són el centre del món). (...)
Per si a algú li sembla que tot això és petit, o massa sentimental, li anirà bé saber que l’amabilitat a la feina augmenta l’èxit de l’empresa. O sigui: l’amabilitat, que és de franc, és més rendible econòmicament que les discussions, les confrontacions i les bronques contínues entre els caps, els companys, els clients. Hi deu tenir a veure que l’amabilitat crea un ambient d’harmonia i fa que els equips de treball col·laborin més. (Si hi penso, de totes les feines que he fet –comerç, ensenyament, política, voluntariat, escriptura...–, on costa més ser amable és en política: precisament, en la política, que hauria de tenir l’objectiu de millorar la vida de les persones, és on menys es col·labora amb els que no són “els teus”, ni que sigui per aconseguir el bé comú.)
I per si no tingués prou beneficis, David Hamilton, doctor en química, diu que ser amable redueix la depressió, l’ansietat i rejoveneix. Allò oposat a l’estrès, assegura en els seus llibres, no és la calma, com ens hem pensat fins ara, sinó l’amabilitat. Una mena de panacea... Com és, doncs, que no ens apuntem tots en massa a ser amables?
Uns beneficis, doncs, incalculables. Això és el que ens ensenya Wonder, la novel·la de R.J. Palacio, que hauria de ser de lectura obligada: sigues amable, diu, perquè l’altre també té les seves tristeses. I hi afegeix: si has de triar entre tenir raó i ser amable, tria ser amable. Val la pena intentar-ho, no trobeu?
Identifica la tipologia textual a la qual pertany.
Indica el gènere (notícia, entrevista, article d’opinió…etc.) del text.
Has identificat la varietat dialectal en què està escrit el tetx?
Fes un resum d’una extensió aproximada de 8 línies. Recorda fer ús de connectors per cohesionar i relacionar adequadament el text.
Expressa el tema del fragment en una o dues oracions.
TEXT 1
TEXT 2
EL CURRÍCULUM NO DEIA RES D’AIXÒ
Res del que està succeint aquestes setmanes està en el currículum. Res del que estem vivint apareix en els llibres que hem estudiat. Sí que apareixerà en els que s’estudiaran, i potser llavors explicaran no sols què és i què està provocant aquest virus, en els aspectes socials i econòmics, sinó també com reaccionem davant la nova situació que ha provocat i quines eines considerem essencials, i no em referisc només a internet.
La finalitat de l’educació és donar eines, no sols transferir coneixement. Des de les administracions haurien d’haver-ho deixat molt clar. Aquesta és una oportunitat per a convidar al compromís amb la família, a repartir-se com a bon equip les tasques de la casa. És l’ocasió perquè xics i xiques aprenguen a gestionar la seua frustració, el seu estrés, la seua ira, la seua alegria o les seues pors (i ací sí que hauríem d’emfatitzar la necessitat que aqueixes eines arriben a tots). Aquest és el moment per a guiar-los sobre com administrar l’ús de la tecnologia i el no ús de la tecnologia. Per tal que proven de submergir-se entre les pàgines d’algun llibre. Perquè investiguen. Per a estimular la seua creativitat, la seua curiositat. Per a obrir la porta a conversar. Per a veure exemples de solidaritat (que n’hi ha molts), de respecte, de compromís social. Per a aprendre a cuidar-nos més. Per a entendre la importància de l’exercici físic. Per a descobrir per què estar al sol una estona (com l’enyorem) ens dona vitamina D i per a què serveix. Per a saber com reaccionar si torna a succeir una cosa així. Per a ser més comprensius, més empàtics i més atents amb els nostres actes. Aquesta situació extraordinària (fora de l’ordinari) ens està brindant la possibilitat de conéixer-nos més, i en educació és alguna cosa que no hem de deixar passar per alt.
Si la societat defensa l’educació inclusiva, aquest és un bon escenari per a acceptar aqueix compromís. I ja no em referisc només a xiquets i xiquetes amb diferents capacitats, sinó també a la infància en famílies en risc social i amb pocs recursos. En aquest país hi ha prop d’un 30% de pobresa infantil. Entenc que Internet no estarà entre les seues prioritats. El 44% de les famílies tenen només un ordinador i el 14% cap, segons les dades de l’OCDE. Si els manem tasques dins de les nostres possibilitats, cal pensar també “dins de les seues possibilitats”. En molts casos, la seua família no sabrà o no podrà ajudar-los. En molts altres, res del que estiguem fent telemàticament els arribarà, perquè no tenen accés a internet. Si hi ha alguna cosa que necessiten xics i xiques ara és sentir que seguim amb ells, que no estan sols (més enllà de la seua família) i que tenim ganes de tornar a veure’ls. Sé que sembla que el temps del correu postal ja va passar, però una carta, una trucada poden fer més que dues hores de tasca al dia. La pregunta no és si perdran ritme escolar, sinó com poden eixir millors d’això. I això, des de les administracions educatives, haurien de deixar-ho clar. Perquè un docent no és millor per manar més tasques, ni ha de justificar el seu treball manant exercicis cada dia i saturant a les famílies. Un mestre, una mestra és fonamental sempre en aquesta societat, però més ara, fent costat a les famílies a passar un tràngol com aquest, dient a xiquets i xiquetes que, quan això passe, tornarem a veure’ns i riurem d’això. Docents, famílies i infància sempre caminaran junts.
Són setmanes de grans aprenentatges per a tots, i el que aprenguem no ho oblidarem mai. És important que tinguem flexibilitat ara, però més important encara és que la tinguem després, quan tot haja passat i les diferències entre els uns i els altres siguen majors, perquè és probable que això passe. Llavors serà una bona prova per a nosaltres més que per als xiquets, i serà quan veurem totes les dificultats, tots els reptes i tota la bellesa que hi ha en l’art d’educar.
César Bona, mestre i autor dels llibres La nova educació i L’ emoció d’aprendre. Publicat a Facebook, 29 de març del 2020.
TEXT 3
Seleccioneu un poema de Vicent Andrés Estellés d'alguna d'aquestes webs per a comentar-lo:
- Selecció de poemes (Mag Poesia)
Ací teniu algunes claus interpretatives que us poden ajudar en el comentari dels poemes del Llibre de meravelles
TEXT 4
La facultat del llenguatge
Jesús Tuson (València, 1939)
Ens trobem, tots, al mateix sac: som sapiens, i és la facultat del llenguatge que ens defineix de manera específica i excel·lent. Mirem com ho diuen dos paleoantropòlegs experts i famosos, Richard Leakey i Roger Lewin (Origins Reconsidered: In Search of What Makes Us Human): “Quan pensem en els nostres orígens, al final ens centrem automàticament en el llenguatge. Els cànons objectius de la nostra unicitat com a espècie, el bipedisme i la gran capacitat cerebral, poden arribar a ser mesurats de manera relativament fàcil. Però, en molts sentits, allò que fa que ens sentim realment humans és el llenguatge. El nostre món és un món de paraules. Els nostres pensaments, la nostra imaginació, la nostra comunicació, la nostra cultura riquíssima, tot és teixit gràcies a la màquina del llenguatge. Amb el llenguatge podem evocar imatges en la nostra ment, canalitzar els sentiments com la tristesa, l'alegria, l'amor, l'odi. A través del llenguatge podem expressar la individualitat o demanar lleialtat col·lectiva. El llenguatge és el nostre mèdium, ni més ni menys”.
I és en aquest mèdium, en aquest brou de cultiu, que han crescut les sis mil llengües que encara tenim al món: són les diferències específiques, o les branques múltiples d'un mateix arbre ben frondós; un arbre que no seria res sense les ramificacions que el fan viu i possible. I no és pas que cada llengua sigui una espècie independent i solitària; és que totes les llengües són la concreció, ben acabada, d'una mateixa espècie, el llenguatge, constituïda per sis mil exemplars; com tots els humans som membres d'una única espècie, la mateixa que es realitza plenament en cadascun de nosaltres, més de sis mil milions de sapiens. I si demanem respecte per a cada ésser humà, sembla d'estricta justícia que també exigim la pervivència digna i forta de cadascuna de les llengües que són el nostre brou de cultiu. Perquè sense llengües no som res. I si se'n perd una, som una mica menys.
(Extret de Patrimoni natural, Barcelona: Empúries, 2004: pàg. 70-71)
TEXT 5
L'única obra traduïda al català de la premi Nobel és Nit fidel i virtuosa, a Edicions del Buc, i l'ha fet Núria Busquet en una editorial valenciana. Ací trobareu el poema que dona títol al recull.
Clicant ací podreu trobar les lectures en què ha participat l'alumnat i el professorat de l'IES Serpis per celebrar l'Erasmus Day en xarxes socials: #ErasmusDays2020 #IESSerpis.
Ací en teniu una mostra:
UTOPIA
Quan el tren s’aturi, va dir la dona, has d’entrar-hi.
¿Però com sabré, va preguntar la nena, si és el tren
correcte? Serà el tren correcte, va dir la dona, perquè
és el moment correcte. Un tren va acostar-se
a l’estació; núvols de fum grisós sortien de la xemeneia.
Quina por que tinc, pensa la nena, mentre
aferra les tulipes grogues que donarà a l’àvia. Li
han fet una trena ben tibant perquè li aguanti tot
el viatge. Aleshores, sense dir una paraula, puja al
tren, des d’on arriba un so estrany, en una llengua
diferent de la que parla, una cosa més semblant a
un lament o un crit.
Nit fidel i virtuosa, Trad. Núria Busquet Molist, Ed. del Buc, 2017
UN JARDÍ D’ESTIU (FRAGMENT)
1.
Fa algunes setmanes vaig descobrir una fotografia de la
meva mare
asseguda al sol, amb la cara encesa com per un
assoliment o un triomf.
El sol brillava. Els gossos
dormien als seus peus on el temps també
dormia,
calmat i immòbil com en totes les fotografies.
Vaig treure la pols de la cara de la mare.
De fet, la pols ho cobria tot; em va semblar la
persistent
boirina de nostàlgia que protegeix tots els vestigis
de la infantesa.
Al fons, una zona de jocs infantils, arbres
i matolls.
El sol va descendir al cel, les ombres es van allargar
i es van enfosquir.
Com més pols treia, més grans es feien les
ombres.
Va arribar l’estiu. Els infants
es van ajupir al costat dels rosers, mentre les seves ombres
es mesclaven amb les ombres de les roses.
Se’m va acudir un mot, que feia referència
a aquest desplaçar-se i canviar, aquestes correccions
que ara es feien òbvies…;
va aparèixer, i es va esvanir amb la mateixa rapidesa.
¿Era ceguesa o foscor, perill, confusió?
L’estiu va arribar, després la tardor. Les fulles
canviaven,
els infants eren taques brillants en una massa de
color bronze i siena.
Nit fidel i virtuosa, Trad. Núria Busquet Molist, Ed. del Buc, 2017
TEXT 6
LA BRUSA MERVELLA, Mercè Rodoreda.
Podeu llegir el conte complet en l'enllaç que teniu al títol i acabar el comentari guiant-vos amb les preguntes que teniu al final del text.
Podeu llegir el conte complet en l'enllaç que teniu al títol i acabar el comentari guiant-vos amb les preguntes que teniu al final del text.
Compareu els dos poemes després de comentar-los.
TEXT 8
JÚLIA, Isabel-Clara Simó
Si voleu fer la ruta literària de la novel·la, teniu un exemple ací
TEXT 8
Llegiu el primer capítol de la següent novel·la i fer una recerca sobre l'autora i la seua obra. Comenteu els elements de la narració: tema, narrador, personatges, espai, temps. Feu una valoració i connecteu l'obra amb altres del mateix tema, ambient, gènere.
JÚLIA, Isabel-Clara Simó
Si voleu fer la ruta literària de la novel·la, teniu un exemple ací
Júlia és el títol de la primera novel·la de l'escriptora alcoiana Isabel-Clara Simó. L'argument, inspirat en personatges i fets reals de la història alcoiana, està ambientat en l'anomenada Revolució del Petroli, insurrecció popular esdevinguda a Alcoi el 1873: la història retrata l'evolució de la seua protagonista, Júlia, d'obrera en la indústria tèxtil a integrant de la burgesia industrial.
La Revolució del Petroli o Desfeta del Petroli fou un aixecament revolucionari anarcosindicalista. Es diu Revolució del Petroli perquè les masses, enfurides, duien com a estendards grans torxes untades amb petroli -o probablement algun altre carburant derivat del petroli-, i durant uns dies, segons les fonts, tota la ciutat feia olor de petroli.
TEXT 9
Resumeix el següent text en 7 o 8 línies, després de llegir-lo atentament, i indica el tema.
Explica es recursos més destacats del fragment (veus, registres utilitzats, caracterització dels personatges, figures retòriques).
Valora el fragment i compara'l amb altres textos de ficció (novel·la, pel·lícula, poema, cançó, obra de teatre, sèrie,..) o referents reals.
Capítol CXXVII. Com la Princesa conjurà a Tirant que li digués qui era la senyora qui ell tant amava.
-Digau-me, Tirant -dix la Princesa-: sí Déu vos lleixe obtenir lo que desitjau, dieu-me qui és la senyora qui tant de mai vos fa passar, que si en cosa neguna vos hi poré ajudar ho faré de molt bona voluntat, car molt me tarda de saber-ho.
Tirant posà la mà en la mànega e tragué l'espill e dix:
-Senyora, la imatge que hi veureu me pot donar mort o vida. Mane-li vostra altesa que em prenga a mercè.
La Princesa pres prestament l'espill e ab cuitats passos se n'entrà dins la cambra pensant que hi trobaria alguna dona pintada, e no hi véu res sinó la sua cara. Llavors ella hagué plena notícia que per ella se faïa la festa, e fon molt admirada que sens parlar pogués hom requerir una dama d'amors.
E estant ella ab aquest plaer del que havia vist fer a Tirant, vengueren la Viuda Reposada e Estefania e trobaren la Princesa molt alegre ab l'espill en la mà, i elles li digueren:
-Senyora, d'on haveu hagut tan galant espill?
E la Princesa los recità la requesta d'amors que Tirant li havia feta e dix que jamés no havia oït dir a negú:
-Ne en quants llibres he llests d'històries no he trobada tan graciosa requesta. ¡Quanta és la glòria del saber que tenen los estrangers! Jo em pensava que lo saber, la virtut, l'honor e gentilea, que tota fos en la nostra gent grega; ara conec que n'ha molt més en les altres nacions.
Respòs la Viuda Reposada:
-Ai senyora! E com vos veig caminar per lo pedregal!, que l'un peu va tan que l'altre no el pot aconseguir. Veig les vostres mans de pietat plenes, e los ulls atorguen ço que los altres volen (...).
----------------------------
TEXT 10
POEMA de Maria-Mercè Marçal (1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Es dona a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976). Des d'aleshores publica diversos poemaris, l'últim del quals, Desglaç, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988. L'escriptora publica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que obté diverses distincions de la crítica. Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini. L'any 1973 és cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet.
POEMA de Maria-Mercè Marçal (1952-1998). Poeta, traductora i narradora. Es dona a conèixer l'any 1977 amb el recull de poemes Cau de llunes (Premi Carles Riba 1976). Des d'aleshores publica diversos poemaris, l'últim del quals, Desglaç, recull l'obra escrita entre el 1984 i el 1988. L'escriptora publica també la novel·la La passió segons Renée Vivien (Premi Carlemany 1994), que obté diverses distincions de la crítica. Com a traductora, aporta al català obra de Colette, Yourcenar i Leonor Fini. L'any 1973 és cofundadora de l'editorial Llibres del Mall. A més de prendre part activament en la vida literària catalana, participa en la política i en moviments cívics com el feminista, que no abandona mai. Alguns cantautors catalans han posat música i veu als seus poemes, com per exemple Marina Rossell, Ramon Muntaner, Teresa Rebull, Celdoni Fonoll i Maria del Mar Bonet.
Vuit de març
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.
Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.
Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.
El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada