Llengües i dialectes

CONTESTEU LES PREGUNTES següents al vostre blog que corregirem a classe:

 Llegiu la informació sobre les llengües de les presentacions següents i anoteu les dades més importants sobre:

1. Quantes llengües es parlen al món? D'on es creu que prové la primera llengua que es va parlar? Quines són les 10 llengües del món més parlades?
2. Quantes llengües es parlen a Europa i com s'anomena la llengua de la qual provenen? Quines famílies lingüístiques trobem a Europa?
3. Com s'anomenen les diferents llengües romàniques? I en quines zones del món es parlen?
4. Quantes llengües es parlen a l'estat espanyol i quines són? 
5. Anomeneu 5 alfabets diferents i les llengües que els utilitzen.

 

Les Llengües, un Tresor from àlex carrera

Unitat 2 Les llengües del món from valencia8

Quantes llengües hi ha en el món?

En realitat és difícil de quantificar, es calcula que hi pot haver entre les 3000 i les 8000 idiomes a tot el món. De tots ells com pots veure al mapa, tot just el 3% es parlen a Europa. Al llarg de tota la història de la humanitat es calculen unes 100.000. Les primeres van aparéixer a Àfrica.

La major riquesa idiomàtica està a Àsia, on es parla el 32% de les llengües del món, sent el xinès l'idioma més parlat del món amb uns 885 milions de persones.

En segon lloc se situa l'Àfrica, amb un 30% de les llengües del món, seguida d'Oceania amb un 19% i d'Amèrica amb un 15%.

CURIOSITATS LINGÜÍSTIQUES

• Amb totes les llengües es pot explicar tot però cada llengua té la seua particularitat a l'hora de fer-ho: mare prové dels llatí MATER. En altres llengües: AMA, AMMA, ANA, ANYA, AVVA, INA, ME, ÑA
• Coses que comparteixen totes les llengües: Es troben alguns universals que es repeteixen en totes les llengües: en totes es pot comptar, en totes hi ha un terme per al blanc i el negre, per a l'emissor i el receptor. Ara bé, hi ha algunes que tenen implicatius, com el gènere (15%) i també el nombre (80%), però no a l'inrevés; la multiplicació també implica suma. 
• Per a classificar les llengües es busca correspondències sistemàtiques entre elles. Per exemple:  pare / father           peu / foot                 peix / fish 

Això vol dir que el català i l'anglés provenen d'una mateixa llengua però la consonant inicial ha evolucionat de manera diferent.

 

LLISTA DE LLENGÜES SEGONS NOMBRE DE PARLANTS

Núm. d’ordre	Nom	Parlants
1	xinés mandarí	885.000.000
2	espanyol	332.000.000
3	anglés	322.000.000
4	bengalí	189.000.000
5	hindi	182.000.000
6	portugués	170.000.000
7	rus	170.000.000
8	japonés	125.000.000
9	alemany	98.000.000
10	xinés wu	77.175.000

 

FAMÍLIES LINGÜÍSTIQUES A EUROPA

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees són totes aquelles que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historio-comparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu. Inclou centenars de llengües parlades per uns 3.000 milions de persones i abraça la majoria de famílies lingüístiques d'Europa i l'Àsia sud-oriental. Per vicissituds històriques, però, s'han estès a tots els continents, i predominen també clarament a Amèrica i Oceania.

Distribució geogràfica: Abans del segle XV, Europa, i zones d'Àsia; hui per tot arreu. Classificació genètica: És una de les majors famílies lingüístiques del món; encara que s'han proposat enllaços amb altres famílies, cap d'aquests han tingut una acceptació majoritària. Subdivisions:

Albanès, Anatòliques, Armeni, Bàltiques, Celtes, Germàniques, Grec, Indoiràniques, Itàliques (incloent les romàniques), Eslaves, Tokhari, Uralianes

 

Llengües romàniques

Durant l'imperi romà, el llatí va contribuir a la cohesió entre les diferents terres que es trobaven sota el domini romà.

El llatí tenia una forta unitat i era un vehicle de comunicació entre gent de terres diferents.

En el segle V, s'inicià la caiguda de l'imperi romà. D'aquesta manera, les relacions entre terres tan llunyanes es trencaren. Aleshores, augmentaren les tendències diversificadores dins del mateix Imperi i el llatí vulgar (llatí parlat) va perdre la unitat que havia tingut anteriorment. Aquesta seria la base de les futures llengües romàniques. El camí fou lent (durà diversos segles) i gradual.

Esquema de l'evolució:

·      Llatí vulgar (parlat)

·      Pre-romànic (segles V, VI...)

·      Llengües romàniques (segles IX, X)

Des de la consolidació de les llengües romàniques, aquestes s'han anat influenciant mútuament al llarg del temps.

Llengües germàniques

Les llengües germàniques són una família de llengües indoeuropees parlades originàriament per pobles germànics al nord de l'imperi Romà. Les llengües germàniques a Europa són:

•  Neerlandès (baix fràncic, germànic occidental)
•  Baix alemany (germànic occidental)
•  Alemany mitjà (alt alemany, germànic occidental)
•  Alemany superior (alt alemany, germànic occidental)
•  Anglés (anglo-frisó, germànic occidental)
•  Frisó (anglo-frisó, germànic occidental)
•  Escandinau oriental
•  Escandinau occidental

Llengües eslaves

Les llengües eslaves són les llengües dels eslaus, i són una branca de la família indoeuropea. Es parlen a l'est i centre d'Europa, als Balcans i a parts del nord d'Àsia. Els idiomes van començar a separar-se de l'eslau antic cap al s. X.

Llengües eslaves:

•    Llengües eslaves orientals: bielorús, rus, ucraïnès, uté

•    Llengües eslaves meridionals: búlgar, macedònic, eslové, croat, serbi, bosnià

 •  Llengües eslaves occidentals: txec, moravià, eslovac, caixubi, polonès, silesià, sòrab

•   Llengües uralianes: hongarès, finès i estonià.

INTERFERÈNCIES ENTRE LES LLENGÜES

Quantes més llengües sapieu, més fàcil aprendre'n d'altres. Per exemple, el valencià pot ajudar-vos a aprendre vocabulari i sons de l'anglés. Es pronuncien igual les consonants de moltes paraules i algunes són molt semblants ja que el 60 % del vocabulari anglés té un origen greco-llatí i el 45 % ve del francés. Veiem alguns exemples de sons coincidents en paraules angleses i valencianes:

peix = fish; Joan = John; gener = January

ACTIVITATS:

1. Indiqueu la paraula equivalent en anglés dels següents mots per seguir amb aquest exemples:
     rosa =         vaixell =           oncle =           adreça =            taula=         mosaic =

2. Indiqueu la paraula equivalent en valencià dels següents mots per seguir amb aquest exemples:

      zero=            art =          support =           temple =        vermilion=          acid =

3. A partir de la informació que trobarreu tot seguit, RESPONEU les següents preguntes sobre les llengües romàniques, els dialectes del català i les seues característiques

- Quins són els dialectes del català i on es parlen?
- En què s'assemblen i en què es diferencien els dialectes del català?
- Com es va originar el català i quins són els primers textos coneguts en aquesta llengua?

   ACTIVITAT EN GRUP: Elaboreu un informe sobre un parlar valencià:

      Per preparar un informe cal que tinguem en compte un seguit d’elements que ens ajudaran a redactar un bon document:

   - Planificació: cal plantejar-se quina és la finalitat de l’informe, quin és el tema que ha de tractar i qui n’és el destinatari i el perfil que el defineix (expectatives i coneixements previs del lector).
- Recopilació d’informació: un informe no s’escriu del no-res, sinó que parteix dels resultats d’una investigació (les fonts primàries, com són l’enquesta, l’entrevista, l’experiment...) o de les aportacions d’altres documents (les fonts secundàries).
- Característiques de l’exposició: s’ha de saber mantenir, en tot moment, l’objectivitat i la credibilitat de la informació que s’exposa i s’ha de procurar despertar l’interès en el lector.
- Estructura: acostuma a tenir una part preliminar, que conté el títol, l’autor o autors, la data, el resum, l’índex i la llista de figures i taules; una part central, composta per la introducció, el desenvolupament i les conclusions i recomanacions, i una part final, que conté els annexos i apèndixs.

      
  Dividim la classe en 6 grups i cada grup TRIA UN DIALECTE DEL VALENCIÀ PER FER L'INFORME: tortosí, septentrional, central, mallorquí, meridional o alacantí.

 
      CONTINGUT DE L'INFORME:
       
       1. Situació geogràfica: mapa del territori on es parla.

       2. Característiques fonètiques, morfològiques i lèxiques. Exemples en documentals, cançons o testimonis de persones que els parlen.

       3. Semblances amb altres dialectes i llengües. Exemples de paraules en els mapes del territori valencià que trobareu més endavant.

       4. Vídeo o àudio on s'escolte el dialecte. Els companys han de localitzar les característiques del dialecte a partir de les vostres indicacions.

      5. Fonts consultades: webs o presentacions com Els dialectes del valencià, llibres d'on heu tret la informació, documentals, cantants i parlants que heu entrevistat. Podeu consultar la següent informació per la vostre treball:

    Aquest llibre, que acaba de ser editat i s'ha convertit en el ‘best-seller’ sobre la diversitat lingüística, descriu de manera molt exhaustiva la riquesa lingüística del català al llarg del País Valencià. Els autors han fet enquestes dialectològiques en més de 250 localitats de tot el País Valencià. L’objectiu fonamental del llibre: que la gent s’adone que la seua forma de parlar és igual de bona que qualsevol altra, i que tot i que en situacions formals cal renunciar a algunes coses, hem de valorar el que parlem. Cal adequar-se a cada context, però no titlar com a incorrectes les variants dialectals.

   Segons els autors, prestigiosos filòlegs, el valencià és una denominació que no es fonamenta en cap tret lingüístic: no hi ha cap paraula, cap so, cap morfema o cap construcció que siguen només valencianes i que alhora abracen tot el valencià ja que tenen continuïtat cap al nord. Algunes característiques valencianes tampoc no són generals en tots els parlars valencians. Altres que no es consideren pròpiament valencianes es poden trobar en molts llocs valencians. També hi ha localismes que són només coneguts en el poble on s'empren.

     Com en totes les llengües, hem de diferenciar dos àmbits d'ús corresponents a:
  
 1. El registre col·loquial, privat, local, familiar. 

 2. El registre formal, públic, general de l'escola i els mitjans de comunicació.

Influència d'altres llengües o dialectes en el valencià 

Francés: introduït pels emigrants valencians a Algèria de finals del XIX i principis del XX, sobretot de la comarca de la Marina. Ex: carrota, paté.

Anglés:  materials de construcció que entraven pels ports marítims. Ex: pórlam.

En fonètica: la pèrdua de la d intervocàlica és la norma en l'asturià i el francés, com en aixades, roa, parties; també la pèrdua de la g intervocàlica del francés, com en lletua; l'ensordiment de les sibilants propi del valencià central té el reflex de l'aragonés, com en metxe, txermà, etc.

En morfologia: l'article salat de Tàrbena és d'origen mallorquí, com en sa taula; les formes desl demostratius ixe/ixa, corresponen a l'aragonés, etc.

En lèxic: de l'occità prové vesprada; de l'italià, afonar, volta, forment, pitxer, eixir, etc.

Exemples de mapes lingüístics dels parlars valencians: observeu la variabilitat de l'extensió geogràfica de diferents paraules molt comunes

FORMAT DEL TREBALL:

    - Podeu triar presentar-lo en un PPT, un Prezi o un pòster: padlet o glogster

- Heu incloure un text informatitu sobre el parlar: àudios o vídeos amb cançons o entrevistes amb parlants.
 
   - Duració de la presentació: cada participant del grup de treball ha d'explicar la informació que ha buscat durant 2 o 3 minuts com a mínim, plantejar preguntes i contestar les que els facen els companys i la professora sobre el que ha explicat.

    Coavaluació: els companys i la professora valoraran el vostre treball tenint en compte que l'expressió siga adequada, el contingut comprensible, coherent i correcte.
     
    Treball final individual: cadascú recollirà en el seu blog el més destacat sobre els parlars presentats.